Gaspar Hernández: “Els mitjans hem de parlar dels problemes reals de la gent”

Gaspar Hernández és escriptor i periodista. Des de fa set temporades presenta el programa de psicologia ‘L’ofici de viure’ a Catalunya Ràdio, un espai que compta amb 100.000 oients en directe i arriba als 6 milions de descàrregues a l’any. En altres paraules, és el programa de l’emissora i de Catalunya més escoltat per Internet. L’especialització en l’àmbit de la psicologia va dur en Gaspar Hernández a presentar ‘Bricolatge emocional’ a TV3 i els seus darrers llibres també estan marcats per aquesta temàtica. En plena campanya de promoció de la seva última novel·la, ‘La terapeuta’, trobem una estona per parlar del seu vessant periodístic. Entrevista d’ALBERT ROSSELL.

–¿Per què vas decidir fer un programa de psicologia: per una crida interior, per omplir un buit a la ràdio catalana…?

–Una mica per tot. Hi va haver un interès personal. Al llibre ‘El silenci’ explico com va anar aquest procés. També va ser per un afany de servir i ser útil als altres. Veia que cada vegada hi havia més trastorns relacionats amb la psicologia i més malestar personal. Vaig creure que una manera de servir als altres, des de la ràdio, era oferir aquest tipus de temes [psicologia, benestar emocional, conducta humana…]. Hi havia altres plataformes, com llibres i blocs, on sí que podies trobar aquests continguts, però la ràdio no se n’ocupava.

–Quan tu vas començar amb ‘L’Ofici de Viure’ no hi havia tants espais als mitjans per a aquestes qüestions com hi ha ara. Et sents com si haguessis obert un camí?

–Ni m’hi sento ni m’hi deixo de sentir. Sí que és cert que al començament vaig tenir la sensació que estava sol. Ara ja no m’hi sento tant, perquè aquests continguts [de psicologia] són més ben acollits i circulen pels magazines que no són d’aquesta temàtica però que sí que hi dediquen un espai. Celebro que hi hagi companys als magazines que s’hagin apuntat a aquest carro. Això vol dir que aquests continguts són útils.

–Com tries els col·laboradors del programa?

–És un treball de recerca que vaig fent constantment. És la meva feina. D’una banda, hi ha col·laboradors com l’Àlex Rovira, que és un mestre i que ja era conegut abans del programa. Jo ja sabia qui era i ja havia llegit els seus llibres. De l’altra, hi ha col·laboradors igualment valuosíssims que els he conegut assistint a tallers, anant a conferències, llegint llibres… D’aquesta feina de recerca, procuro destriar el gra de la palla: seleccionar bons noms, professionals de qualitat, amb bons currículums. Som una emissora pública i hem d’oferir el millor als nostres oients. També intento que no siguin molt mediàtics. No té sentit que vinguin al nostre programa si ja estan sortint en d’altres. ‘L’ofici de viure’ vol oferir col·laboradors i continguts diferents.

–I com trieu els temes de què tractar al programa?

–Jo estic amb el radar posat 24 hores al dia. Cal dir que ‘L’ofici de viure’ és un programa petit. Només som dos: l’Elisabet Pedrosa i jo. Entre nosaltres dos ho fem i desfem tot. Els temes del programa formen part de la percepció selectiva del radar. Ens preguntem què interessa i preocupa a la gent, per què està amoïnada… La gent no es lleva al matí preocupada per la prima de risc o per les últimes declaracions de Rajoy. La gent té altres preocupacions. Jo, des del programa, intento posar el meu gra de sorra perquè els mitjans de comunicació parlem de les preocupacions reals de la gent, que no són sovint les que reflectim als mitjans. Com veus, faig autocrítica dels mitjans: estem creant una mena d’irrealitat i no parlem dels temes que realment afecten la gent. Jo m’aplico aquesta autocrítica i intento que al programa sí se’n parli.

–Una qüestió que se’t retreu és el fet que hagis passat de ser un periodista especialitzat en psicologia a ser una mena de psicòleg o de coach. On poses el límit entre una cosa i una altra?

–Això no és cert. Jo no faig de psicòleg ni de coach perquè no en soc i no sabria fer-ne. Al programa, en públic, mai he opinat i mai he dit què s’havia de fer. El que passa és que, a les entrevistes moltes vegades em pregunten sobre temes de psicologia. Aleshores jo dono la meva opinió. [Aquest entrevistador també ha estat dels que ha preguntat a en Gaspar sobre temes de psicologia, en una entrevista sobre la seva nova novel·la ‘La terapeuta’].

–Quin paper juguen les xarxes socials al programa? Les gestiones tu mateix?

–‘L’ofici de viure’ no ha tingut ni un sol anunci de publicitat i, per tant, les xarxes socials són un dels motors que han permès que els oients es recomanessin el programa entre ells. Per a nosaltres, són un dels pilars fonamentals del programa, sobretot Facebook. I sí, com que al programa només som dos, tot ho fem entre l’Elisabet i jo.

Nota: Post recuperat del bloc de l’agència de comunicació Mind and Body.