skip to Main Content
El Médico Homeópata Manel Mateu Ratera En Su Consulta De Igualada

Entrevista al Dr. Manel Mateu (I): “L’homeopatia investiga nous medicaments per curar malalties canceroses i autoimmunes”

El Dr. Manel Mateu Ratera acaba de passar el relleu de la presidència de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) a la Dra. Maite Bravo García. Tot i haver deixat aquesta responsabilitat que ha exercit durant nou anys, el Dr. Mateu segueix igual d’actiu i ara ultima el seu segon llibre: Primeros auxilios con homeopatía. Converso amb ell sobre els avantatges, els inconvenients i els límits de l’homeopatia, així com sobre la relació entre els remeis homeopàtics i el perfil psicològic de cada persona.

—Què pot curar i què no pot curar l’homeopatia?

—La homeopatia pot plantejar-se de curar tot allò per al qual el cos encara té recursos de defensa per posar en marxa. No treballa ni amb cirurgia ni amb elements de substitució com hormones o antibiòtics. Treballa en el cos viu —animals, plantes o éssers humans—, estimulant la seva capacitat de reacció, la seva immunitat, el seu sistema nerviós, a través de la clau del remei semblant, com una vacuna. Per tant, una persona que ha tingut operacions que han comportat l’extracció d’òrgans o que ha tingut tractaments que li han anul·lat la capacitat immunitària i la malaltia l’ha destruït, té mal pronòstic per l’homeopatia. Hi ha malalties que la medicina convencional no pot curar i l’homeopatia sí, i al revés. L’homeopatia té uns límits en els quals ha d’entrar la medicina convencional, a través de la cirurgia o a través de la substitució amb teràpies biològiques com és el cas de la diabetis. L’homeopatia no té medicaments per substituir la insulina. Això no obstant, per exemple, en un pacient que es medica amb 40 unitats per dia d’insulina i que està mal compensat, un bon tractament homeopàtic por fer–li baixar la glucosa de 160 o 180 mal controlada a 110 o 120 en només una setmana. Seria un cas de tractament col·laborador.

—L’homeopatia es pot considerar una medicina en si mateixa?

—Efectivament és una medicina en si mateixa, però fixa-t’hi: l’homeopatia utilitza la tècnica dels similars; la medicina convencional utilitza la tècnica dels contraris; l’acupuntura reequilibra els meridians energètics a través de l’estímul de punts concrets; la fitoteràpia aprofita les substàncies químiques de les plantes i utilitza el mateix sistema que l’al·lopatia; el reiki aplica l’energia de les mans o del propi cos sobre una persona malalta i també té el seu camp d’acció; i etcètera, etcètera. L’homeopatia és una medicina en si mateixa, però és una part de la Gran Medicina, de la Medicina en majúscules, i ha de treballar conjuntament amb les altres tècniques. Totes les tècniques tenen uns avantatges, uns inconvenients i uns límits. La Medicina en majúscules és el compendi de totes les tècniques.

—Quants tipus de perfils psicològics té definits l’homeopatia?

Llegir
Louse L. Hay.

Louise L. Hay: ‘Vostè pot canviar la seva vida’

El bestseller ‘Vostè pot sanar la seva vida’ (‘Usted puede sanar su vida’) és un dels més destacats antecedents del que avui s’anomenen llibres d’autoajuda. L’autora, Louise L. Hay, va viure una infantesa amb tots els ingredients perquè la resta de la seva vida fos un desastre: divorci dels pares, maltractaments físics i abusos sexuals del padrastre, violació per part d’un veí i un llarg etcètera. Això no obstant, va ser capaç de canviar el seu destí, transformant els seus pensaments.

Hay parteix de la base que cadascú és el cent per cent responsable d’allò que li succeeix, atès que els pensaments van traçant-li el futur. Les idees i creences es poden canviar i el moment de poder per fer-ho és sempre el present. Això implica desempallegar-se del passat i perdonar tothom. Segons ella, el ressentiment, la crítica i la culpa són les reaccions més perjudicials. Cadascú de nosaltres és el creador d’allò que es coneix com malaltia, fins al punt que alliberar el ressentiment pot dissoldre el càncer. L’autora també afirma que cadascú és responsable dels pares que té, ja que l’ànima els tria en funció de quines proves ha de superar en la següent vida. El fet de donar per assentat que la reencarnació existeix i altres punts d’esoterisme fan que la lectura del llibre pugui incomodar algunes persones.

Llegir

El cantó positiu de la malaltia

Poques persones parlen tan clar de la malaltia i de la interrelació entre cos i ment com Thorwald Dethlefsen i Rüdiger Dahlke. “El cos mai està malalt o sa, ja que en ell només es manifesten les informacions de la ment”. De fet, el cos deu el seu funcionament a les dues instàncies materials que acostumem a anomenar consciència (ànima) i vida (esperit).

Seguint amb la seva teoria, tot té dos pols (dia i nit, sol i lluna, vida i mort, masculí i femení, conscient i inconscient…). Els pols no tenen sentit sense el seu oposat, ja que l’un complementa l’altre. És la no acceptació, el rebuig o fins i tot l’odi a un dels dos pols el que ens fa emmalaltir. Per mitjà del símptoma es manifesta allò que li falta a l’ésser humà. Si una persona es nega a assumir una realitat o un principi, aquest principi s’introdueix en el cos i es manifesta en forma de símptoma. D’aquesta manera, l’individu no té més ‘remei’ que assumir el principi refusat. En paraules dels autors, “el símptoma completa l’home, és el sucedani físic d’allò que li passa a l’ànima; el símptoma és la concreció somàtica d’allò que ens falta a la consciència”.

Llegir
Back To Top
×Close search
Search