‘Mamut o Sapiens’, el primer llibre d’Albert Riba

Després d’un primer acte al Cercle d’Economia, ahir l’amic Albert Riba (@AlbertRiba) va presentar ‘Mamut o Sapiens’ a la Biblioteca d’Igualada o, com diria ell, a casa seva.  En el seu primer llibre, l’autor utilitza el mamut i l’homo sàpiens per explicar que els uns no van ser capaços d’adaptar-se al medi i van acabar extingint-se, mentre que els altres han estat capaços fins i tot de transformar el medi perquè l’entorn s’adapti a ells. Traslladada als humans, aquesta metàfora vol dir que hi ha persones que no s’atreveixen a lluitar per les seves il·lusions, que estan descontentes de com els va la vida, que envegen aquells a qui els hi surten bé les coses, etc., mentre que n’hi ha d’altres que passen a l’acció i s’aixequen cada matí amb el repte d’assolir els seus somnis.

La flamant presidenta de la Jove Cambra d’Igualada, Xènia Castelltort, va pronunciar les paraules d’introducció, destacant la tasca d’Albert Riba al capdavant d’aquesta organització i com a formador. La presentació del llibre pròpiament dita va anar a càrrec de l’alcalde de la capital de l’Anoia, Marc Castells (@MarcCastells), amic de tota la vida de l’Albert Riba. Marc Castells va remarcar que, tot i ser un manual especialment adreçat a emprenedors, ‘Mamut o Sapiens’ pot ser útil per a qualsevol persona que vulgui afrontar un canvi a la seva vida. Li serveix “a un polític, a un emprenedor o a un treballador que vulgui progressar en la seva feina”. També va destacar, entre d’altres passatges de l’obra, el que fa referència a saber aturar-se en les feines del dia a dia per no perdre de vista la globalitat. L’alcalde igualadí va definir Albert Riba com “un activista de l’emprenedoria i de l’empresa”.

Llegir
Árboles De Bambú

La metàfora de l’arbre de bambú, per Sergio Fernàndez

L’arbre de bambú és segurament l’espècie amb un creixement més ràpid, que pot arribar a superar els 30 metres en un sol mes. Perquè això sigui possible, però, la seva llavor necessita uns set anys per començar aquest procés. El bambú empra tot aquest temps per expandir i preparar unes arrels que després li permetran créixer a un ritme vertiginós.

M’encanta la metàfora de l’arbre de bambú per il·lustrar que alguns dels projectes que posem en marxa necessiten un llarg treball previ i un temps de maduració abans de donar els primers fruits. ‘Deixa el temps necessari?’, ens pregunta Sergio Fernández en el seu ‘Vivir sin miedos’ -que ara rellegeixo- abans de explicar-nos la metàfora. En el seu llibre, mitjançant 33 preguntes, aquest periodista, conferenciant i coach ajuda a trobar les respostes que necessiten les persones que decideixen transformar la seva vida.

Arbres de bambú
L’arbre de bambú necessita set anys per començar a créixer vertiginosament.

Llegir
Salvador Badillo, Autor De 'Bendito Karma'

‘Bendito Karma’, el nou llibre de Salvador Badillo

Ja fa alguns mesos que vaig llegir Bendito Karma, de Salvador Badillo, un llibre que té com a principal virtut fer-te prendre consciència del potencial que hi ha dins teu. Cadascú de nosaltres posseeix els recursos necessaris per construir-se una vida millor i més d’acord amb el seu interior (suposo que això tindrà alguna cosa a veure amb el que anomenem felicitat o èxit). De vegades, “només” cal un canvi d’actitud, un enfocament positiu i el treball personal (i escric “només” entre cometes perquè tot això implica esforç).

El llibre de Salvador Badillo, mestre d’arts marcials, coach i escriptor, s’estructura en tres parts: Enfocament, Autohipnosi i Reflexions. No és l’objectiu d’aquest post explicar el contingut de Bendito Karma, però segur que a en Salvador no li importarà que expliqui algunes coses que aquesta obra va despertar en mi. Per fer-ho, triaré un capítol de cadascuna de les parts.

Llegir
Fira Espiritualmente

Una tarda a la Fira Espiritualmente

Com que sóc poc amant de les aglomeracions, vaig decidir anar a la Fira Espiritualmente divendres a la tarda. El nombre de visitants —persones de mitjana edat, homes i dones a parts iguals— era raonable per poder visitar els estands sense aclaparaments.

Fira Espiritualmente
Estand de la Fira Espiritualmente

D’entre la quarantena d’expositors, em va sorprendre positivament la iniciativa d’Holistic Terapias, una xarxa de centres de teràpies naturals repartits per tot Catalunya que s’han aplicat la dita de “la unió fa la força”. Així, cadascun dels centres pot oferir un ventall més ampli d’especialitats als seus usuaris, gràcies a la resta d’associats. També vaig conèixer en persona part dels equips de Todoterapias i d’Autocrecimiento, dos portals dedicats a la divulgació de les teràpies alternatives i el creixement personal, així com a la promoció dels professionals de les diferents disciplines.

Llegir

L’elefant encadenat: el meu conte preferit d’en Jorge Bucay

De petit, m’agradava el circ. M’encantaven els números amb  animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant. M’impressionaven les seves enormes dimensions i la seva força descomunal. Després de la funció, en sortir de la carpa, em quedava estranyat en veure l’animal lligat a una petita estaca clavada a terra amb una cadena que li empresonava una de les potes. La cadena era gruixuda, però l’estaca era un ridícul tros de fusta clavat a pocs centímetres de terra. Era evident que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel també podia tibar d’aquell minúscul tronc i fugir.

—Per què no l’arrenca i s’escapa? —vaig preguntar als pares.

Llegir

El cantó positiu de la malaltia

Poques persones parlen tan clar de la malaltia i de la interrelació entre cos i ment com Thorwald Dethlefsen i Rüdiger Dahlke. “El cos mai està malalt o sa, ja que en ell només es manifesten les informacions de la ment”. De fet, el cos deu el seu funcionament a les dues instàncies materials que acostumem a anomenar consciència (ànima) i vida (esperit).

Seguint amb la seva teoria, tot té dos pols (dia i nit, sol i lluna, vida i mort, masculí i femení, conscient i inconscient…). Els pols no tenen sentit sense el seu oposat, ja que l’un complementa l’altre. És la no acceptació, el rebuig o fins i tot l’odi a un dels dos pols el que ens fa emmalaltir. Per mitjà del símptoma es manifesta allò que li falta a l’ésser humà. Si una persona es nega a assumir una realitat o un principi, aquest principi s’introdueix en el cos i es manifesta en forma de símptoma. D’aquesta manera, l’individu no té més ‘remei’ que assumir el principi refusat. En paraules dels autors, “el símptoma completa l’home, és el sucedani físic d’allò que li passa a l’ànima; el símptoma és la concreció somàtica d’allò que ens falta a la consciència”.

Llegir
Back To Top
×Close search
Search