Poques persones parlen tan clar de la malaltia i de la interrelació entre cos i ment com Thorwald Dethlefsen i Rüdiger Dahlke. “El cos mai està malalt o sa, ja que en ell només es manifesten les informacions de la ment”. De fet, el cos deu el seu funcionament a les dues instàncies materials que acostumem a anomenar consciència (ànima) i vida (esperit).

Seguint amb la seva teoria, tot té dos pols (dia i nit, sol i lluna, vida i mort, masculí i femení, conscient i inconscient…). Els pols no tenen sentit sense el seu oposat, ja que l’un complementa l’altre. És la no acceptació, el rebuig o fins i tot l’odi a un dels dos pols el que ens fa emmalaltir. Per mitjà del símptoma es manifesta allò que li falta a l’ésser humà. Si una persona es nega a assumir una realitat o un principi, aquest principi s’introdueix en el cos i es manifesta en forma de símptoma. D’aquesta manera, l’individu no té més ‘remei’ que assumir el principi refusat. En paraules dels autors, “el símptoma completa l’home, és el sucedani físic d’allò que li passa a l’ànima; el símptoma és la concreció somàtica d’allò que ens falta a la consciència”.