Eines per conviure amb la timidesa
T’agrada que et presentin gent nova? T’és fàcil iniciar una conversa amb aquella persona que acabes de conèixer? T’ho passes bé anant a conferències i a actes socials? O, per contra, ets dels que es queden en un racó de la sala mirant de passar desapercebuts, t’estimes més no fer l’esforç de parlar amb ningú i respires més tranquil si tens la certesa que no hauràs d’intervenir en públic? Doncs, si ets d’aquesta segona mena, lamento haver-te de donar una altra mala notícia. La majoria de la gent confon la teva timidesa amb arrogància, fet que t’està tancant portes contínuament. A mi me’n va fer adonar la Debra Fine, amb el seu llibre ‘Saber qué dir. Guia per a vèncer la timidesa en qualsevol ocació’.
El posat seriós que creus que delata les teves ganes de marxar corrents cames ajudeu-me, és entès de manera molt diferent per la resta d’assistents. La teva cara denota altivesa, prepotència, aires de grandesa… Ningú vol parlar amb una persona així i molt menys tenir-hi tractes professionals. Potser, a curt termini, aquest posat t’estalvia el mal tràngol d’enfrontar-te al repte de ser amable amb un desconegut, però et ben asseguro que, a la llarga, és un mal negoci.