skip to Main Content
Amparo Treig, Psicóloga Y Terapeuta Floral

Amparo Treig: “Amb les flors de Bach busquem el perquè del símptoma”

Amparo Treig és psicòloga. El 2005, després de conèixer i estudiar la teràpia floral, va decidir obrir el centre En Cos i Ànima. Espai Terapèutic a Igualada (Anoia), on combina aquesta disciplina amb la psicoteràpia. Des de la Junta Directiva de la Societat per a l’Estudi i la Difusió de la Teràpia del Dr. Bach a Catalunya (Sedibac) treballa en la investigació, la divulgació i la formació en el Sistema Floral del Dr. Edward Bach. Diu que aquestes essències la van ajudar a ordenar els coneixements teòrics de la psicologia per poder-los aplicar a la pràctica privada.

—A on et permeten arribar les flors de Bach que no hi poguessis arribar abans amb la psicologia?

—Les flors de Bach m’han fet veure que un símptoma pot ser el mateix per a tothom, però el motiu pot ser diferent per a cadascú. Per exemple, davant d’un atac d’ansietat, els indicadors sempre són els mateixos (ofec, hiperventilació, tremolor, calfreds, taquicàrdia…) i, a nivell mèdic, es tracta amb la mateixa medicació. El motiu d’aquest símptoma, però, serà diferent i això és el que realment importa. Amb el treball amb les essències florals  busquem el perquè del símptoma. Les anomenades flors de Bach són un sistema complet que consta de les essències de 38 flors, cadascuna de les quals t’especifica un estat emocional o mental. Això t’indica la porta d’entrada per anar més enllà. Ara bé, les flors de Bach no ho fan tot elles soles ni són miraculoses. Amb el treball psicològic també es pot anar molt enllà, sobretot per la força que té  la paraula. Tant la psicologia com la teràpia floral utilitzen la força de la paraula, mitjançant l’entrevista i tots els elements que conformen la comunicació interpersonal. Les flors de Bach, però, transformen el camí terapèutic en una autopista perquè donen una força i una autoconsciència brutal i la persona és més autònoma a l’hora de fer el procés de canvi. Tal i com diu el Dr. Ricardo Orozco, president de Sedibac, són intel·ligència emocional líquida.

—Com actuen les flors de Bach?

—Aquesta és una pregunta difícil de respondre perquè el marc científic actual encara no ens permet avançar en la direcció adequada en aquest tipus de tractament. Podem partir del supòsit que tot és energia i que tot emet una vibració. El principi de ressonància diu que una flor també vibrarà a una freqüència determinada i actuarà sobre una determinada emoció, ja que la persona que pateix aquesta emoció vibra a la mateixa freqüència. Això, actualment, no es pot demostrar perquè no hi ha instruments que ho puguin mesurar. Aquest camp pertany a altres professionals dins de l’àmbit científic que ara mateix són contraris a reconèixer la necessitat d’investigar-ho.

A nivell de casuística, en canvi, s’estan dissenyant  estudis, donant a una persona flors de Bach, a una altra res i a una altra un medicament químic, i comparant resultats. També ho veiem a les consultes. Hi ha persones amb una angoixa molt forta que, al cap de dues setmanes, et diuen que la sensació d’angoixa ha desaparegut. En la meva experiència prèvia, abans de conèixer les flors de Bach, veia que hi havia persones angoixades que es podien passar mesos amb l’opressió al pit. És la casuística i l’experimentació el que et dóna el convenciment. Cadascú ho ha de provar, amb constància, i veure els resultats per si mateix.

Llegir
Amparo Treig, Psicòloga I Terapèuta Floral

Amparo Treig: “Tothom pot arribar a ser la millor versió de si mateix”

Amparo Treig és psicòloga i terapeuta floral al centre En Cos i Ànima. Espai Terapèutic d’Igualada (Anoia). Forma part de la Junta Directiva de la Societat per a l’Estudi i la Difusió de la Teràpia del Dr. Bach a Catalunya (Sedibac) i des de desembre de 2011 presideix l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA), una entitat que pretén apropar la psicologia a la societat i on els professionals que en formen part posen en comú l’experiència del seu treball solitari a les consultes.

—Per quins motius una persona acudeix a un consultori de psicologia?

—El més habitual és per motius d’angoixa, ansietat i síndromes depressius i tristesa. Sovint et trobes amb  la frase  “no sé què em passa”. Llavors, quan ajudes a la persona a tibar del fil, te n’adones que són persones que han estat molt de temps suportant una situació de pressió. Creuen que ho han estat portant bé i al final peten i no saben per què. Aquí és on el paper i la postura del professional és de vital importància perquè sigui la persona qui descobreixi què és el que li ha estat passant i per què.  També veig separacions o situacions problemàtiques de parella i dubtes sobre si s’han de separar o no, la qual cosa també comporta angoixa i ansietat. A la consulta també es treballa la teràpia de parella.

—Fins a quin punt l’actual context econòmic afecta el nostre estat anímic?

—És cert que el tema estrella, des de fa dos anys, és la incertesa davant d’aquesta situació. Això genera ansietat, angoixa i sobretot desil·lusió, perquè la persona no sap com tirar endavant. Pot semblar una paradoxa, ja que davant d’aquesta incertesa hi ha una por econòmica i aquesta mateixa por econòmica no t’hauria de permetre demanar ajuda privada. Tot i així, pel que veig aquí, el client ja ha anat al metge de capçalera o ha buscat ajuda per millorar l’estat anímic. A la sanitat pública —encara que no tothom— són partidaris de la medicació. Aleshores, la persona es pren la medicació, però veu que la situació no canvia i que, quan se’n va l’efecte de la pastilla, en necessita una altra. És llavors quan busca una ajuda més especialitzada.

Llegir
El Médico Homeópata Manel Mateu Ratera En Su Consulta De Igualada

Entrevista al Dr. Manel Mateu (I): “L’homeopatia investiga nous medicaments per curar malalties canceroses i autoimmunes”

El Dr. Manel Mateu Ratera acaba de passar el relleu de la presidència de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) a la Dra. Maite Bravo García. Tot i haver deixat aquesta responsabilitat que ha exercit durant nou anys, el Dr. Mateu segueix igual d’actiu i ara ultima el seu segon llibre: Primeros auxilios con homeopatía. Converso amb ell sobre els avantatges, els inconvenients i els límits de l’homeopatia, així com sobre la relació entre els remeis homeopàtics i el perfil psicològic de cada persona.

—Què pot curar i què no pot curar l’homeopatia?

—La homeopatia pot plantejar-se de curar tot allò per al qual el cos encara té recursos de defensa per posar en marxa. No treballa ni amb cirurgia ni amb elements de substitució com hormones o antibiòtics. Treballa en el cos viu —animals, plantes o éssers humans—, estimulant la seva capacitat de reacció, la seva immunitat, el seu sistema nerviós, a través de la clau del remei semblant, com una vacuna. Per tant, una persona que ha tingut operacions que han comportat l’extracció d’òrgans o que ha tingut tractaments que li han anul·lat la capacitat immunitària i la malaltia l’ha destruït, té mal pronòstic per l’homeopatia. Hi ha malalties que la medicina convencional no pot curar i l’homeopatia sí, i al revés. L’homeopatia té uns límits en els quals ha d’entrar la medicina convencional, a través de la cirurgia o a través de la substitució amb teràpies biològiques com és el cas de la diabetis. L’homeopatia no té medicaments per substituir la insulina. Això no obstant, per exemple, en un pacient que es medica amb 40 unitats per dia d’insulina i que està mal compensat, un bon tractament homeopàtic por fer–li baixar la glucosa de 160 o 180 mal controlada a 110 o 120 en només una setmana. Seria un cas de tractament col·laborador.

—L’homeopatia es pot considerar una medicina en si mateixa?

—Efectivament és una medicina en si mateixa, però fixa-t’hi: l’homeopatia utilitza la tècnica dels similars; la medicina convencional utilitza la tècnica dels contraris; l’acupuntura reequilibra els meridians energètics a través de l’estímul de punts concrets; la fitoteràpia aprofita les substàncies químiques de les plantes i utilitza el mateix sistema que l’al·lopatia; el reiki aplica l’energia de les mans o del propi cos sobre una persona malalta i també té el seu camp d’acció; i etcètera, etcètera. L’homeopatia és una medicina en si mateixa, però és una part de la Gran Medicina, de la Medicina en majúscules, i ha de treballar conjuntament amb les altres tècniques. Totes les tècniques tenen uns avantatges, uns inconvenients i uns límits. La Medicina en majúscules és el compendi de totes les tècniques.

—Quants tipus de perfils psicològics té definits l’homeopatia?

Llegir
Back To Top
×Close search
Search