skip to Main Content
Amparo Treig, Psicóloga Y Terapeuta Floral

Amparo Treig: “Amb les flors de Bach busquem el perquè del símptoma”

Amparo Treig és psicòloga. El 2005, després de conèixer i estudiar la teràpia floral, va decidir obrir el centre En Cos i Ànima. Espai Terapèutic a Igualada (Anoia), on combina aquesta disciplina amb la psicoteràpia. Des de la Junta Directiva de la Societat per a l’Estudi i la Difusió de la Teràpia del Dr. Bach a Catalunya (Sedibac) treballa en la investigació, la divulgació i la formació en el Sistema Floral del Dr. Edward Bach. Diu que aquestes essències la van ajudar a ordenar els coneixements teòrics de la psicologia per poder-los aplicar a la pràctica privada.

—A on et permeten arribar les flors de Bach que no hi poguessis arribar abans amb la psicologia?

—Les flors de Bach m’han fet veure que un símptoma pot ser el mateix per a tothom, però el motiu pot ser diferent per a cadascú. Per exemple, davant d’un atac d’ansietat, els indicadors sempre són els mateixos (ofec, hiperventilació, tremolor, calfreds, taquicàrdia…) i, a nivell mèdic, es tracta amb la mateixa medicació. El motiu d’aquest símptoma, però, serà diferent i això és el que realment importa. Amb el treball amb les essències florals  busquem el perquè del símptoma. Les anomenades flors de Bach són un sistema complet que consta de les essències de 38 flors, cadascuna de les quals t’especifica un estat emocional o mental. Això t’indica la porta d’entrada per anar més enllà. Ara bé, les flors de Bach no ho fan tot elles soles ni són miraculoses. Amb el treball psicològic també es pot anar molt enllà, sobretot per la força que té  la paraula. Tant la psicologia com la teràpia floral utilitzen la força de la paraula, mitjançant l’entrevista i tots els elements que conformen la comunicació interpersonal. Les flors de Bach, però, transformen el camí terapèutic en una autopista perquè donen una força i una autoconsciència brutal i la persona és més autònoma a l’hora de fer el procés de canvi. Tal i com diu el Dr. Ricardo Orozco, president de Sedibac, són intel·ligència emocional líquida.

—Com actuen les flors de Bach?

—Aquesta és una pregunta difícil de respondre perquè el marc científic actual encara no ens permet avançar en la direcció adequada en aquest tipus de tractament. Podem partir del supòsit que tot és energia i que tot emet una vibració. El principi de ressonància diu que una flor també vibrarà a una freqüència determinada i actuarà sobre una determinada emoció, ja que la persona que pateix aquesta emoció vibra a la mateixa freqüència. Això, actualment, no es pot demostrar perquè no hi ha instruments que ho puguin mesurar. Aquest camp pertany a altres professionals dins de l’àmbit científic que ara mateix són contraris a reconèixer la necessitat d’investigar-ho.

A nivell de casuística, en canvi, s’estan dissenyant  estudis, donant a una persona flors de Bach, a una altra res i a una altra un medicament químic, i comparant resultats. També ho veiem a les consultes. Hi ha persones amb una angoixa molt forta que, al cap de dues setmanes, et diuen que la sensació d’angoixa ha desaparegut. En la meva experiència prèvia, abans de conèixer les flors de Bach, veia que hi havia persones angoixades que es podien passar mesos amb l’opressió al pit. És la casuística i l’experimentació el que et dóna el convenciment. Cadascú ho ha de provar, amb constància, i veure els resultats per si mateix.

Llegir
Gustau Pau, Director De Heilpraktiker Institut

Entrevista a Gustau Pau, director de Heilpraktiker Institut (i II): “El terapeuta ha de dir des de bon principi fins on podrà arribar en tractar un problema de salut”

A la primera conversa que vaig tenir amb en Gustau Pau, ja em va mostrar el seu punt de vista crític amb el procés de regulació de les teràpies naturals a Catalunya i amb el decret que va estar en vigor durant un breu període de temps l’any 2007. En aquesta segona part de l’entrevista, el director de Heilpraktiker Institut dona el seu parer sobre com s’haurien d’haver regulat les teràpies naturals i, de manera particular, el seu ensenyament. També parlem de les bones pràctiques que hauran d’aplicar els terapeutes un cop hagin finalitzat els estudis.

—Avui en dia les teràpies naturals no estan regulades i, per tant, la formació tampoc. Per on s’hauria de començar?

Quan [a Catalunya] es va intentar normalitzar el sector des d’un punt de vista polític i administratiu es va fer un decret. De fet, el decret va estar en vigència un mes. Afectava tant al món formatiu com a la pràctica de les teràpies naturals. A parer meu, era una norma molt parcial. Hi ha molts models de teràpies naturals. No calia morir en l’intent de fer programes específics d’infinitat de teràpies. Fer-ho així era la manera de no acabar mai, perquè sempre hi haurà alguna teràpia que quedarà fora. S’hauria d’haver començat per esbrinar quins centres fan formació, quins programes formatius diuen que imparteixen i, des de l’Administració, vetllar perquè aquests programes es compleixin al llarg de l’any. Això ja garanteix que no s’està prenent el pèl a l’usuari. Val a dir que el procés de regulació també va tenir aspectes positius. Va posar una mica d’ordre. Va servir perquè molts centres de formació es posessin al dia.

—Va tenir aspectes positius, però és evident que el decret no et va agradar.

Era un decret sancionador que donava a entendre que el sector era perillós, cosa que no és certa. Quasi totes les organitzacions professionals tenen una assegurança de responsabilitat civil i no l’han hagut de fer servir mai. Això demostra que els professionals treballen amb seguretat.

El decret hauria d’haver reconegut que les teràpies naturals són una realitat i dir que l’Administració  accepta aquesta realitat. El pas següent hauria d’haver estat fer un llistat de quines són les teràpies naturals, saber qui són les persones que les fan servir i on les practiquen. El decret havia de demostrar que el Departament de Salut tenia constància de qui practica les teràpies naturals a Catalunya sense recomanar a ningú. Si analitzes quines disciplines havien de ser regulades, et trobes coses ben estranyes. Hi havia teràpies que no les coneixia ningú. Hi va haver organitzacions que van participar en el procés de regulació que van intentar obtenir el propi benefici amb el decret.

A més, en el decret no es parla en cap moment de l’usuari.

—Parlem de l’usuari, doncs. Què ha de tenir en compte a l’hora de triar un terapeuta?

Llegir
El Médico Homeópata Manel Mateu Ratera En Su Consulta De Igualada

“Els bons resultats en els nens fan que les famílies es convencin que l’homeopatia funciona”. Entrevista al Dr. Manel Mateu (i II)

El Dr. Manel Mateu Ratera va tractar un pacient amb medicaments homeopàtics el 1983 per primera vegada. Des d’aleshores ençà, el fins ara president de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) ha vist un ascens progressiu del nombre de malalts tractats amb aquesta disciplina, malgrat que hi ha grups que volen desprestigiar-la. També s’ha adonat que, cada vegada més, l’homeopatia entra a les cases per tractar un problema de salut dels fills i finalment s’hi acaba instal·lant.

—A casa, l’homeopatia va entrar per un problema de salut de la nostra filla que es repetia cada primavera i no trobàvem solució. És habitual que les famílies coneguin l’homeopatia per una experiència amb els fills?

—És molt habitual. Hi ha força famílies que porten els nens —i cada vegada més petits— al metge homeòpata. En veure que al nen se li han curat les angines i no necessita més antibiòtics o que li ha marxat l’asma i no li cal més Ventolin, les famílies ho comenten a l’escola. És habitual que les mares, veient el bon resultat de l’homeopatia en els fills —els nens reaccionen bé i ràpid a l’homeopatia— vulguin que se’n beneficiï la resta de la família. Aleshores vénen i pregunten si l’homeopatia també va bé per als dolors menstruals, per a l’artrosi de la mare o per a l’úlcera d’estómac del pare. Nosaltres els diem que sí; que s’ha d’individualitzar cada persona; que hem de veure el pacient, fer la història, seleccionar el medicament i després veure si ha funcionat. Els bons resultats en els nens és la principal manera de convèncer les famílies de què l’homeopatia funciona.

El metge homeòpata Manel Mateu Ratera, a la seva consulta d'Igualada
Dr. Manel Mateu Ratera, metge homeòpata

—L’homeopatia pot substituir les vacunes?

Llegir
Bust Pare Mariano

El Pare Marià, l’homeòpata

Agraït a l’homeopatia, que li va salvar la vida, va decidir estudiar dues hores diàries la disciplina desenvolupada per Samuel Hahnemann. La constància va arribar a convertir-lo en un expert comparable amb millors metges homeòpates que exercien llavors al país.
Llegir
Back To Top
×Close search
Search