skip to Main Content

Grafologia: elements per a l’anàlisi de la signatura

La grafologia és una tècnica d’anàlisi de l’escriptura útil per conèixer-se millor a un mateix i als altres. Un dels aspectes que desperta més interès d’aquesta disciplina és l’anàlisi de la signatura. En estudiar-la, el primer que cal tenir en compte és que el text representa el «jo social» (com la persona es mostra davant els altres), mentre que la signatura simbolitza el «jo íntim» (com és l’individu en el pla personal). En general, la igualtat i harmonia entre el text i la signatura ens parla d’una persona autèntica, equilibrada, en harmonia amb si mateixa i amb força. Per contra, les diferències entre els dos plans delaten possibles conflictes, complexos i frustracions. Com majors siguin les diferències, major serà el desacord entre el pla íntim i el social.

Clara Tahoces, en el seu llibre ‘Grafología. Cónocete a ti mismo y a los demás a través de la escritura’ apunta diferents elements a tenir en compte a l’hora d’analitzar una signatura. Entre ells, la lletra inicial de la signatura, la situació de la firma a la pàgina, la proximitat entre la signatura i el text i la direcció de la firma.

L’alçada de la lletra inicial indica la importància que es concedeix un mateix davant dels altres. Si l’altura de la inicial és normal (té entre dues i tres vegades l’alçada del cos central de la paraula), es tracta d’una persona que es troba a gust amb si mateixa. Els seus objectius són realistes i camina amb pas ferm i sense presses cap als seus objectius. Si la inicial és baixa, estem davant d’un individu amb poques metes a la vida i que prefereix passar desapercebut. És possible que tingui un complex d’inferioritat. Si la inicial és massa alta, la persona lluita per ascendir i no es conforma amb el que ja té. És susceptible, no accepta la crítica i és fàcil ferir-li l’amor propi. Necessita que li reconeguin els seus mèrits, cosa que pot generar insatisfacció.

Llegir

Eines per conviure amb la timidesa

T’agrada que et presentin gent nova? T’és fàcil iniciar una conversa amb aquella persona que acabes de conèixer? T’ho passes bé anant a conferències i a actes socials? O, per contra, ets dels que es queden en un racó de la sala mirant de passar desapercebuts, t’estimes més no fer l’esforç de parlar amb ningú i respires més tranquil si tens la certesa que no hauràs d’intervenir en públic? Doncs, si ets d’aquesta segona mena, lamento haver-te de donar una altra mala notícia. La majoria de la gent confon la teva timidesa amb arrogància, fet que t’està tancant portes contínuament. A mi me’n va fer adonar la Debra Fine, amb el seu llibre ‘Saber qué dir. Guia per a vèncer la timidesa en qualsevol ocació’.

El posat seriós que creus que delata les teves ganes de marxar corrents cames ajudeu-me, és entès de manera molt diferent per la resta d’assistents. La teva cara denota altivesa, prepotència, aires de grandesa… Ningú vol parlar amb una persona així i molt menys tenir-hi tractes professionals. Potser, a curt termini, aquest posat t’estalvia el mal tràngol d’enfrontar-te al repte de ser amable amb un desconegut, però et ben asseguro que, a la llarga, és un mal negoci.

Llegir
Back To Top
×Close search
Search