skip to Main Content
Louse L. Hay.

Louise L. Hay: ‘Vostè pot canviar la seva vida’

El bestseller ‘Vostè pot sanar la seva vida’ (‘Usted puede sanar su vida’) és un dels més destacats antecedents del que avui s’anomenen llibres d’autoajuda. L’autora, Louise L. Hay, va viure una infantesa amb tots els ingredients perquè la resta de la seva vida fos un desastre: divorci dels pares, maltractaments físics i abusos sexuals del padrastre, violació per part d’un veí i un llarg etcètera. Això no obstant, va ser capaç de canviar el seu destí, transformant els seus pensaments.

Hay parteix de la base que cadascú és el cent per cent responsable d’allò que li succeeix, atès que els pensaments van traçant-li el futur. Les idees i creences es poden canviar i el moment de poder per fer-ho és sempre el present. Això implica desempallegar-se del passat i perdonar tothom. Segons ella, el ressentiment, la crítica i la culpa són les reaccions més perjudicials. Cadascú de nosaltres és el creador d’allò que es coneix com malaltia, fins al punt que alliberar el ressentiment pot dissoldre el càncer. L’autora també afirma que cadascú és responsable dels pares que té, ja que l’ànima els tria en funció de quines proves ha de superar en la següent vida. El fet de donar per assentat que la reencarnació existeix i altres punts d’esoterisme fan que la lectura del llibre pugui incomodar algunes persones.

Llegir

El cantó positiu de la malaltia

Poques persones parlen tan clar de la malaltia i de la interrelació entre cos i ment com Thorwald Dethlefsen i Rüdiger Dahlke. “El cos mai està malalt o sa, ja que en ell només es manifesten les informacions de la ment”. De fet, el cos deu el seu funcionament a les dues instàncies materials que acostumem a anomenar consciència (ànima) i vida (esperit).

Seguint amb la seva teoria, tot té dos pols (dia i nit, sol i lluna, vida i mort, masculí i femení, conscient i inconscient…). Els pols no tenen sentit sense el seu oposat, ja que l’un complementa l’altre. És la no acceptació, el rebuig o fins i tot l’odi a un dels dos pols el que ens fa emmalaltir. Per mitjà del símptoma es manifesta allò que li falta a l’ésser humà. Si una persona es nega a assumir una realitat o un principi, aquest principi s’introdueix en el cos i es manifesta en forma de símptoma. D’aquesta manera, l’individu no té més ‘remei’ que assumir el principi refusat. En paraules dels autors, “el símptoma completa l’home, és el sucedani físic d’allò que li passa a l’ànima; el símptoma és la concreció somàtica d’allò que ens falta a la consciència”.

Llegir
Back To Top
×Close search
Search