skip to Main Content
Amparo Treig, Psicòloga I Terapèuta Floral

Amparo Treig: “Tothom pot arribar a ser la millor versió de si mateix”

Amparo Treig és psicòloga i terapeuta floral al centre En Cos i Ànima. Espai Terapèutic d’Igualada (Anoia). Forma part de la Junta Directiva de la Societat per a l’Estudi i la Difusió de la Teràpia del Dr. Bach a Catalunya (Sedibac) i des de desembre de 2011 presideix l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA), una entitat que pretén apropar la psicologia a la societat i on els professionals que en formen part posen en comú l’experiència del seu treball solitari a les consultes.

—Per quins motius una persona acudeix a un consultori de psicologia?

—El més habitual és per motius d’angoixa, ansietat i síndromes depressius i tristesa. Sovint et trobes amb  la frase  “no sé què em passa”. Llavors, quan ajudes a la persona a tibar del fil, te n’adones que són persones que han estat molt de temps suportant una situació de pressió. Creuen que ho han estat portant bé i al final peten i no saben per què. Aquí és on el paper i la postura del professional és de vital importància perquè sigui la persona qui descobreixi què és el que li ha estat passant i per què.  També veig separacions o situacions problemàtiques de parella i dubtes sobre si s’han de separar o no, la qual cosa també comporta angoixa i ansietat. A la consulta també es treballa la teràpia de parella.

—Fins a quin punt l’actual context econòmic afecta el nostre estat anímic?

—És cert que el tema estrella, des de fa dos anys, és la incertesa davant d’aquesta situació. Això genera ansietat, angoixa i sobretot desil·lusió, perquè la persona no sap com tirar endavant. Pot semblar una paradoxa, ja que davant d’aquesta incertesa hi ha una por econòmica i aquesta mateixa por econòmica no t’hauria de permetre demanar ajuda privada. Tot i així, pel que veig aquí, el client ja ha anat al metge de capçalera o ha buscat ajuda per millorar l’estat anímic. A la sanitat pública —encara que no tothom— són partidaris de la medicació. Aleshores, la persona es pren la medicació, però veu que la situació no canvia i que, quan se’n va l’efecte de la pastilla, en necessita una altra. És llavors quan busca una ajuda més especialitzada.

Llegir

Eines per conviure amb la timidesa

T’agrada que et presentin gent nova? T’és fàcil iniciar una conversa amb aquella persona que acabes de conèixer? T’ho passes bé anant a conferències i a actes socials? O, per contra, ets dels que es queden en un racó de la sala mirant de passar desapercebuts, t’estimes més no fer l’esforç de parlar amb ningú i respires més tranquil si tens la certesa que no hauràs d’intervenir en públic? Doncs, si ets d’aquesta segona mena, lamento haver-te de donar una altra mala notícia. La majoria de la gent confon la teva timidesa amb arrogància, fet que t’està tancant portes contínuament. A mi me’n va fer adonar la Debra Fine, amb el seu llibre ‘Saber qué dir. Guia per a vèncer la timidesa en qualsevol ocació’.

El posat seriós que creus que delata les teves ganes de marxar corrents cames ajudeu-me, és entès de manera molt diferent per la resta d’assistents. La teva cara denota altivesa, prepotència, aires de grandesa… Ningú vol parlar amb una persona així i molt menys tenir-hi tractes professionals. Potser, a curt termini, aquest posat t’estalvia el mal tràngol d’enfrontar-te al repte de ser amable amb un desconegut, però et ben asseguro que, a la llarga, és un mal negoci.

Llegir
Back To Top
×Close search
Search