skip to Main Content
El Médico Homeópata Manel Mateu Ratera En Su Consulta De Igualada

Entrevista al Dr. Manel Mateu (I): “L’homeopatia investiga nous medicaments per curar malalties canceroses i autoimmunes”

El Dr. Manel Mateu Ratera acaba de passar el relleu de la presidència de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) a la Dra. Maite Bravo García. Tot i haver deixat aquesta responsabilitat que ha exercit durant nou anys, el Dr. Mateu segueix igual d’actiu i ara ultima el seu segon llibre: Primeros auxilios con homeopatía. Converso amb ell sobre els avantatges, els inconvenients i els límits de l’homeopatia, així com sobre la relació entre els remeis homeopàtics i el perfil psicològic de cada persona.

—Què pot curar i què no pot curar l’homeopatia?

—La homeopatia pot plantejar-se de curar tot allò per al qual el cos encara té recursos de defensa per posar en marxa. No treballa ni amb cirurgia ni amb elements de substitució com hormones o antibiòtics. Treballa en el cos viu —animals, plantes o éssers humans—, estimulant la seva capacitat de reacció, la seva immunitat, el seu sistema nerviós, a través de la clau del remei semblant, com una vacuna. Per tant, una persona que ha tingut operacions que han comportat l’extracció d’òrgans o que ha tingut tractaments que li han anul·lat la capacitat immunitària i la malaltia l’ha destruït, té mal pronòstic per l’homeopatia. Hi ha malalties que la medicina convencional no pot curar i l’homeopatia sí, i al revés. L’homeopatia té uns límits en els quals ha d’entrar la medicina convencional, a través de la cirurgia o a través de la substitució amb teràpies biològiques com és el cas de la diabetis. L’homeopatia no té medicaments per substituir la insulina. Això no obstant, per exemple, en un pacient que es medica amb 40 unitats per dia d’insulina i que està mal compensat, un bon tractament homeopàtic por fer–li baixar la glucosa de 160 o 180 mal controlada a 110 o 120 en només una setmana. Seria un cas de tractament col·laborador.

—L’homeopatia es pot considerar una medicina en si mateixa?

—Efectivament és una medicina en si mateixa, però fixa-t’hi: l’homeopatia utilitza la tècnica dels similars; la medicina convencional utilitza la tècnica dels contraris; l’acupuntura reequilibra els meridians energètics a través de l’estímul de punts concrets; la fitoteràpia aprofita les substàncies químiques de les plantes i utilitza el mateix sistema que l’al·lopatia; el reiki aplica l’energia de les mans o del propi cos sobre una persona malalta i també té el seu camp d’acció; i etcètera, etcètera. L’homeopatia és una medicina en si mateixa, però és una part de la Gran Medicina, de la Medicina en majúscules, i ha de treballar conjuntament amb les altres tècniques. Totes les tècniques tenen uns avantatges, uns inconvenients i uns límits. La Medicina en majúscules és el compendi de totes les tècniques.

—Quants tipus de perfils psicològics té definits l’homeopatia?

Llegir
Francesca Simeón, Presidenta De TENACAT.

Francesca Simeón, presidenta de Tenacat (i II): «El pitjor enemic del sector de les teràpies naturals és el propi sector»

L’últim estudi promogut per la Federació d’Associacions de Professionals de Teràpies Naturals i de la Cultura de la Salut (Tenacat) és l’”Estudi sobre les Teràpies Naturals: Especificitats i aportacions en relació amb la salut i benestar comunitari”. En parlem amb la presidenta de la federació, Francesca Simeón, i aprofundim en aspectes com el vincle entre el terapeuta i l’usuari i la relació entre les teràpies naturals i la medicina al·lopàtica.

—Una de les debilitats del sector que apunta l’estudi és la falta d’investigació que demostri l’eficàcia de les disciplines.

—Voldríem investigar més i demostrar l’efectivitat i la no perillositat de les teràpies naturals. Quan intentem fer un estudi, però, ens trobem que hem d’aplicar un mètode científic i que hi ha d’haver uns metges de fora del sector que donin suport a aquestes investigacions i les segueixin. Costa de trobar-los. És com una barrera a la recerca en teràpies naturals. Per sort, a l’estudi es posa de manifest que sí que hi ha alguns metges oberts envers les teràpies naturals.

—L’estudi també reconeix com una amenaça el fet que apareguin dos pols radicalitzats entre medicina convencional i teràpies naturals, que impedeixin crear ponts de col·laboració entre l’una i les altres.

Llegir
Francesca Simeón, Presidenta De TENACAT.

Francesca Simeón, presidenta de Tenacat (I): «L’usuari és el primer perjudicat per la falta de regulació al sector de les teràpies naturals»

Enmig d’una gran àrea fortament industrialitzada, Francesca Simeón ha creat un oasi de tranquil·litat, un petit espai natural al bell mig del qual hi ha el seu centre de teràpies naturals. L’he anada a visitar perquè, com a presidenta de la Federació d’Associacions de Professionals de Teràpies Naturals i de la Cultura de la Salut (Tenacat), em parli de com veu el sector. Lamenta que no hi hagi una regulació, és crítica amb els interessos econòmics que s’aprofiten d’aquesta situació i veu Alemanya com un model a seguir. Però, anem a pams.

—Primer de tot, com n’hem de dir: teràpies naturals, medicina natural, teràpies complementàries, teràpies alternatives…?

—Amb el nostre nom, Tenacat, hem optat per «teràpies naturals». No volem incloure el concepte de «medicina natural» per evitar entrar en conflicte amb alguns col·lectius. Tampoc ens agrada l’adjectiu «alternatives», perquè pot donar a entendre que l’una és l’alternativa de l’altra. No creiem que l’una anul·li l’altra, sinó que són complementàries. En certa manera, podríem dir-ne «complementàries», però preferim el nom de «teràpies naturals».

—Quin és el posicionament de Tenacat respecte a la regulació del sector? A parer vostre, quina formació han de tenir els terapeutes per exercir?

Llegir
Back To Top
×Close search
Search