Gaspar Hernandez I Albert Rossell.

Gaspar Hernandez: “Molts lectors se sentiran identificats amb el protagonista de ‘La terapeuta’, perquè tots som ansiosos”

En Gaspar Hernandez és periodista i escriptor. Des de fa set temporades dirigeix ‘L’Ofici de viure’ a Catalunya Ràdio, un programa de psicologia. En aquest període, la seva vessant literària també ha estat marcada pels temes de psicologia i terapèutica. Amb la novel·la ‘El silenci’ (2009) va guanyar el Premi Josep Pla. A ‘L’ofici de viure bé’ (2009) recollia un seguit de treballs periodístics. I a ‘Contes per fer feliç’ (2011), escrit amb Jordi Llavina, es donen eines als pares per educar els fills en les emocions. Ara acaba de publicar ‘La terapeuta’ (2014), una novel·la el protagonista de la qual és l’Hèctor Amat, un actor que presencia un crim i, per superar-ho, recorre a la teràpia de l’Eugènia.

–La majoria de nosaltres no hem patit un xoc tan greu com l’Hèctor Amat. Això no obstant, cada vegada més vivim en una pressió continuada. Tots som candidats a anar a una terapeuta?

–En som candidats quan l’ansietat ens paralitza o ens obstaculitza en el nostre dia a dia. Si no, no cal anar-hi. L’Hèctor Amat ja patia ansietat abans de presenciar l’assassinat. És un home normal i corrent, de quaranta i escaig anys, amb ansietat. S’hi poden sentir identificats molts lectors perquè, avui en dia, en menor o en major mesura, tots som ansiosos. L’ansietat, fins a cert punt, és bona perquè és un senyal d’alarma que, quan es dispara, ens ajuda a sobreviure com a espècie. El que passa a la nostra societat és que es dispara molt sovint i durant molt de temps. Vivim constantment sota els efectes de l’ansietat i aquí ja hi ha un problema. L’ansietat està relacionada amb la por al futur per la situació actual.

–Abans de la crisi ja hi havia ansietat.

–No hi havia tants trastorns d’ansietat com ara. No hi havia la por a què et facin fora de la feina d’un dia per l’altre o a què hi hagi retallades i no puguis pagar la hipoteca. Costa de quantificar-ho, però una manera de fer-ho és veure el volum de tranquil·litzants que s’estan receptant ara mateix i els que es receptaven fa deu anys. S’ha disparat moltíssim. Un altre tema és que els tranquil·litzants es recepten amb molta facilitat i molta alegria.

–I què ha canviat respecte a l’època dels nostres pares? No hi havia tants casos de trastorns mentals o no se sabien?

–Són moltes coses. La família i la religió tradicionalment paraven els cops emocionals. Avui en dia ni la família ni la religió juguen el pes que jugaven. Ens sentim més sols i desemparats, i cadascú fa el que pot. D’aquí ve la importància de l’autoconeixement i de la gestió de les emocions. A part d’això, el sistema ens exigeix més que als nostre pares i vivim vides més accelerades: hem de fer més coses, ens hem de realitzar personalment, volem donar l’abast a tot i fer-ho tot bé. Així, l’ansietat està servida.

Gaspar Hernandez i Albert Rossell.
Gaspar Hernandez i Albert Rossell.

–Abans has parlat de la sobremedicació. Al llibre també es tracta el tema de la dependència.  

Llegir

‘Mamut o Sapiens’, el primer llibre d’Albert Riba

Després d’un primer acte al Cercle d’Economia, ahir l’amic Albert Riba (@AlbertRiba) va presentar ‘Mamut o Sapiens’ a la Biblioteca d’Igualada o, com diria ell, a casa seva.  En el seu primer llibre, l’autor utilitza el mamut i l’homo sàpiens per explicar que els uns no van ser capaços d’adaptar-se al medi i van acabar extingint-se, mentre que els altres han estat capaços fins i tot de transformar el medi perquè l’entorn s’adapti a ells. Traslladada als humans, aquesta metàfora vol dir que hi ha persones que no s’atreveixen a lluitar per les seves il·lusions, que estan descontentes de com els va la vida, que envegen aquells a qui els hi surten bé les coses, etc., mentre que n’hi ha d’altres que passen a l’acció i s’aixequen cada matí amb el repte d’assolir els seus somnis.

La flamant presidenta de la Jove Cambra d’Igualada, Xènia Castelltort, va pronunciar les paraules d’introducció, destacant la tasca d’Albert Riba al capdavant d’aquesta organització i com a formador. La presentació del llibre pròpiament dita va anar a càrrec de l’alcalde de la capital de l’Anoia, Marc Castells (@MarcCastells), amic de tota la vida de l’Albert Riba. Marc Castells va remarcar que, tot i ser un manual especialment adreçat a emprenedors, ‘Mamut o Sapiens’ pot ser útil per a qualsevol persona que vulgui afrontar un canvi a la seva vida. Li serveix “a un polític, a un emprenedor o a un treballador que vulgui progressar en la seva feina”. També va destacar, entre d’altres passatges de l’obra, el que fa referència a saber aturar-se en les feines del dia a dia per no perdre de vista la globalitat. L’alcalde igualadí va definir Albert Riba com “un activista de l’emprenedoria i de l’empresa”.

Llegir
Árboles De Bambú

La metàfora de l’arbre de bambú, per Sergio Fernàndez

L’arbre de bambú és segurament l’espècie amb un creixement més ràpid, que pot arribar a superar els 30 metres en un sol mes. Perquè això sigui possible, però, la seva llavor necessita uns set anys per començar aquest procés. El bambú empra tot aquest temps per expandir i preparar unes arrels que després li permetran créixer a un ritme vertiginós.

M’encanta la metàfora de l’arbre de bambú per il·lustrar que alguns dels projectes que posem en marxa necessiten un llarg treball previ i un temps de maduració abans de donar els primers fruits. ‘Deixa el temps necessari?’, ens pregunta Sergio Fernández en el seu ‘Vivir sin miedos’ -que ara rellegeixo- abans de explicar-nos la metàfora. En el seu llibre, mitjançant 33 preguntes, aquest periodista, conferenciant i coach ajuda a trobar les respostes que necessiten les persones que decideixen transformar la seva vida.

Arbres de bambú
L’arbre de bambú necessita set anys per començar a créixer vertiginosament.

Llegir

Gaspar Hernàndez: “Ocupar-se en lloc de preocupar-se”

Ocupar-se en comptes de pre-ocupar-se. És un dels jocs de paraules que més sentit té. La primera vegada que me’l vaig trobar va ser en un article del periodista Gaspar Hernàndez recollit al seu llibre L’ofici de viure bé, que ara rellegeixo. La frase té tot el sentit del món, perquè sovint ens atabalem amb problemes que potser mai no arribaran. “La meva vida està plena de terribles desgràcies, la majoria de les quals mai no van succeir”, va dir l’escriptor Michel de Montaigne, ens recorda el director de L’ofici de viure, programa de Catalunya Ràdio.

El periodista Gaspar Hernàndez és també un prolífic escriptor

Gaspar Hernàndez és del parer que, en comptes de preocupar-nos, és més útil destinar tota aquesta energia a causes millors, com ara buscar una solució a allò que ens angoixa. “Quan sorgeixi un problema [i no abans], podem buscar solucions al moment i, una vegada presa una decisió, ser conseqüents, actuar i oblidar-nos de l’assumpte en lloc de prolongar l’estrès inútilment, amb el desgast físic i emocional que implica.

Llegir
Salvador Badillo, Autor De 'Bendito Karma'

‘Bendito Karma’, el nou llibre de Salvador Badillo

Ja fa alguns mesos que vaig llegir Bendito Karma, de Salvador Badillo, un llibre que té com a principal virtut fer-te prendre consciència del potencial que hi ha dins teu. Cadascú de nosaltres posseeix els recursos necessaris per construir-se una vida millor i més d’acord amb el seu interior (suposo que això tindrà alguna cosa a veure amb el que anomenem felicitat o èxit). De vegades, “només” cal un canvi d’actitud, un enfocament positiu i el treball personal (i escric “només” entre cometes perquè tot això implica esforç).

El llibre de Salvador Badillo, mestre d’arts marcials, coach i escriptor, s’estructura en tres parts: Enfocament, Autohipnosi i Reflexions. No és l’objectiu d’aquest post explicar el contingut de Bendito Karma, però segur que a en Salvador no li importarà que expliqui algunes coses que aquesta obra va despertar en mi. Per fer-ho, triaré un capítol de cadascuna de les parts.

Llegir

Aplicacions de la grafologia

¿Recordes haver somrigut en revisar uns apunts de l’escola, de la universitat o del treball i veure com ha canviat la teva lletra? Segur que sí i és que, en créixer i evolucionar com a persones, també canvia la nostra lletra, que és, en definitiva, la nostra manera d’expressar-nos.

“Quan s’escriu, es deixa veure, mitjançant mecanismes inconscients, un veritable retrat de com som, del que s’amaga darrere de la pròpia personalitat, fins al punt de reflectir característiques que ni els propis autors d’aquesta escriptura coneixen de si mateixos”. Així defineix la grafologia el metge psiquiatre José Miguel Gaona Cartolano.

Grafologia

Gaona Cartolano prologa ‘Grafología. Conócete a ti mismo y a los demás a través de la escritura’, de l’escriptora i grafòloga Clara Tahoces. En aquesta introducció al llibre, el psiquiatre apunta alguns dels camps d’aplicació de la grafologia:

Llegir
Rosa Riubó I Jesús Gabriel Gutiérrez, A La Presentació Del Llibre

Feng Shui: com crear un entorn positiu per a les emocions

La nostra llar pot ser hostil o amigable, ens pot entorpir la vida o fer-nos-la fàcil. Poques persones són conscients de com influeix l’hàbitat en l’estat d’ànim. Potser per aquest motiu, la consultora de Feng Shui Rosa Riubó ens va recordar que “la casa és el lloc on ens recarreguem d’energia”, en el marc de la presentació del llibre Feng Shui, el arte de crear un entorno positivo para tus emociones,  de Jesús Gabriel Gutiérrez.

Llegir

El Secret, de Rhonda Byrne

Feia temps que sentia parlar del llibre El Secret fins que fa poc em van recomanar la seva lectura. El Secret és un llibre col·laboratiu, el fil conductor del qual està escrit per Rhonda Byrne. L’autora intercala les aportacions d’altres mestres coneixedors del secret, així com frases i fragments publicats per grans genis de la història. El secret que revela el llibre és la llei de l’atracció. «La llei de l’atracció diu que el semblant atreu al semblant», segons l’autora. En altres paraules, quan pensem i sentim les coses bones que desitgem, aquestes coses es manifesten a la nostra vida. Si els nostres pensaments se centren en els aspectes negatius, en l’odi o en la mancança, atraiem més del mateix com si fóssim un imant.

Llegir

La meva experiència de deixar de fumar

Un dia d’aquests farà set anys que vaig deixar de fumar. I dic “un dia d’aquests” perquè no sé la data exacta. Des d’aquella última cigarreta, vaig tenir clar que ho deixava per sempre i, per tant, no calia torturar-me comptant els dies, les setmanes o els mesos que portava sense tabac. No us penseu que em va caldre força de voluntat. Senzillament vaig llegir un llibre que tenia molta anomenada: Deixar de fumar és fàcil si saps com, d’Allen Carr. Aproximadament el 70% de les persones que l’han llegit han aconseguit deixar de fumar sense esforç i sense engreixar-se.

Llegir

Grafologia: com distingir l’ambició a través de la signatura

Ser ambiciós no té per què ser dolent, sempre i quan l’ambició no sigui utòpica o inassolible. En aquest cas, generarà frustració, ja que mai s’aconseguirà l’objectiu. Si per ambició entenem la voluntat de superar-se un mateix, parlem de «ambició noble». Si la consecució d’una meta fa que l’individu es torni egoista i no li importi gens fer mal als altres, llavors es tracta d’una «ambició innoble». Almenys aquesta terminologia és la que utilitza Clara Tahoces en el seu llibre ‘Grafología. Cónocete a ti mismo y a los demás a través de la escritura’. L’autora també ens ensenya a distingir entre una i una altra a través de la signatura.

Llegir
Back To Top
×Close search
Search