skip to Main Content

El Dia de la Terra arriba a Igualada

El Dia de la Terra és un d’aquells esdeveniments que permet reconnectar-nos amb la natura. La progressiva urbanització de la societat ens ha fet oblidar com els nostres avantpassats tenien cura de la salut o cultivaven els seus productes originàriament. El Museu de la Pell acull dissabte la primera edició del Dia de la Terra que se celebra a Igualada (Anoia). Des de les 10 del matí fins a mitjanit es podrà gaudir d’un mercat de productes naturals, visites als horts, conferències, tallers per a totes les edats, teràpies naturals, plantes aromàtiques i molt més (vegeu el programa). Ho organitza l’associació La Bastida i en parlem amb la Maria Santfores, representant de l’entitat.

Rètol del Dia de la Terra (Igualada, 30 de juny de 2012)
Rètol del Dia de la Terra (Igualada, 30 de juny de 2012)

–D’on va sorgir la idea del Dia de la Terra?

–La idea de dedicar un dia a la terra va sorgir inspirant-nos en la diada que se celebra des de fa uns anys a Barcelona i en esdeveniments com Biocultura. Teníem ganes de dedicar un dia a gaudir, compartir, aprendre i reflexionar; un dia que ens donés a tots l’oportunitat d’entrar en contacte amb la mare terra de la qual formem part. Volíem donar cabuda, en un mateix espai, a agricultors locals i a productors d’artesanies de les nostres terres i, alhora, donar a conèixer projectes saludables, disciplines i teràpies alternatives de la salut que tenim a l’abast a la comarca.

Llegir
Amparo Treig, Psicóloga Y Terapeuta Floral

Amparo Treig: “Amb les flors de Bach busquem el perquè del símptoma”

Amparo Treig és psicòloga. El 2005, després de conèixer i estudiar la teràpia floral, va decidir obrir el centre En Cos i Ànima. Espai Terapèutic a Igualada (Anoia), on combina aquesta disciplina amb la psicoteràpia. Des de la Junta Directiva de la Societat per a l’Estudi i la Difusió de la Teràpia del Dr. Bach a Catalunya (Sedibac) treballa en la investigació, la divulgació i la formació en el Sistema Floral del Dr. Edward Bach. Diu que aquestes essències la van ajudar a ordenar els coneixements teòrics de la psicologia per poder-los aplicar a la pràctica privada.

—A on et permeten arribar les flors de Bach que no hi poguessis arribar abans amb la psicologia?

—Les flors de Bach m’han fet veure que un símptoma pot ser el mateix per a tothom, però el motiu pot ser diferent per a cadascú. Per exemple, davant d’un atac d’ansietat, els indicadors sempre són els mateixos (ofec, hiperventilació, tremolor, calfreds, taquicàrdia…) i, a nivell mèdic, es tracta amb la mateixa medicació. El motiu d’aquest símptoma, però, serà diferent i això és el que realment importa. Amb el treball amb les essències florals  busquem el perquè del símptoma. Les anomenades flors de Bach són un sistema complet que consta de les essències de 38 flors, cadascuna de les quals t’especifica un estat emocional o mental. Això t’indica la porta d’entrada per anar més enllà. Ara bé, les flors de Bach no ho fan tot elles soles ni són miraculoses. Amb el treball psicològic també es pot anar molt enllà, sobretot per la força que té  la paraula. Tant la psicologia com la teràpia floral utilitzen la força de la paraula, mitjançant l’entrevista i tots els elements que conformen la comunicació interpersonal. Les flors de Bach, però, transformen el camí terapèutic en una autopista perquè donen una força i una autoconsciència brutal i la persona és més autònoma a l’hora de fer el procés de canvi. Tal i com diu el Dr. Ricardo Orozco, president de Sedibac, són intel·ligència emocional líquida.

—Com actuen les flors de Bach?

—Aquesta és una pregunta difícil de respondre perquè el marc científic actual encara no ens permet avançar en la direcció adequada en aquest tipus de tractament. Podem partir del supòsit que tot és energia i que tot emet una vibració. El principi de ressonància diu que una flor també vibrarà a una freqüència determinada i actuarà sobre una determinada emoció, ja que la persona que pateix aquesta emoció vibra a la mateixa freqüència. Això, actualment, no es pot demostrar perquè no hi ha instruments que ho puguin mesurar. Aquest camp pertany a altres professionals dins de l’àmbit científic que ara mateix són contraris a reconèixer la necessitat d’investigar-ho.

A nivell de casuística, en canvi, s’estan dissenyant  estudis, donant a una persona flors de Bach, a una altra res i a una altra un medicament químic, i comparant resultats. També ho veiem a les consultes. Hi ha persones amb una angoixa molt forta que, al cap de dues setmanes, et diuen que la sensació d’angoixa ha desaparegut. En la meva experiència prèvia, abans de conèixer les flors de Bach, veia que hi havia persones angoixades que es podien passar mesos amb l’opressió al pit. És la casuística i l’experimentació el que et dóna el convenciment. Cadascú ho ha de provar, amb constància, i veure els resultats per si mateix.

Llegir
Amparo Treig, Psicòloga I Terapèuta Floral

Amparo Treig: “Tothom pot arribar a ser la millor versió de si mateix”

Amparo Treig és psicòloga i terapeuta floral al centre En Cos i Ànima. Espai Terapèutic d’Igualada (Anoia). Forma part de la Junta Directiva de la Societat per a l’Estudi i la Difusió de la Teràpia del Dr. Bach a Catalunya (Sedibac) i des de desembre de 2011 presideix l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA), una entitat que pretén apropar la psicologia a la societat i on els professionals que en formen part posen en comú l’experiència del seu treball solitari a les consultes.

—Per quins motius una persona acudeix a un consultori de psicologia?

—El més habitual és per motius d’angoixa, ansietat i síndromes depressius i tristesa. Sovint et trobes amb  la frase  “no sé què em passa”. Llavors, quan ajudes a la persona a tibar del fil, te n’adones que són persones que han estat molt de temps suportant una situació de pressió. Creuen que ho han estat portant bé i al final peten i no saben per què. Aquí és on el paper i la postura del professional és de vital importància perquè sigui la persona qui descobreixi què és el que li ha estat passant i per què.  També veig separacions o situacions problemàtiques de parella i dubtes sobre si s’han de separar o no, la qual cosa també comporta angoixa i ansietat. A la consulta també es treballa la teràpia de parella.

—Fins a quin punt l’actual context econòmic afecta el nostre estat anímic?

—És cert que el tema estrella, des de fa dos anys, és la incertesa davant d’aquesta situació. Això genera ansietat, angoixa i sobretot desil·lusió, perquè la persona no sap com tirar endavant. Pot semblar una paradoxa, ja que davant d’aquesta incertesa hi ha una por econòmica i aquesta mateixa por econòmica no t’hauria de permetre demanar ajuda privada. Tot i així, pel que veig aquí, el client ja ha anat al metge de capçalera o ha buscat ajuda per millorar l’estat anímic. A la sanitat pública —encara que no tothom— són partidaris de la medicació. Aleshores, la persona es pren la medicació, però veu que la situació no canvia i que, quan se’n va l’efecte de la pastilla, en necessita una altra. És llavors quan busca una ajuda més especialitzada.

Llegir
Gustau Pau, Director De Heilpraktiker Institut

Entrevista a Gustau Pau, director de Heilpraktiker Institut (i II): “El terapeuta ha de dir des de bon principi fins on podrà arribar en tractar un problema de salut”

A la primera conversa que vaig tenir amb en Gustau Pau, ja em va mostrar el seu punt de vista crític amb el procés de regulació de les teràpies naturals a Catalunya i amb el decret que va estar en vigor durant un breu període de temps l’any 2007. En aquesta segona part de l’entrevista, el director de Heilpraktiker Institut dóna el seu parer sobre com s’haurien d’haver regulat les teràpies naturals i, de manera particular, el seu ensenyament. També parlem de les bones pràctiques que hauran d’aplicar els terapeutes un cop hagin finalitzat els estudis.

—Avui en dia les teràpies naturals no estan regulades i, per tant, la formació tampoc. Per on s’hauria de començar?

Quan [a Catalunya] es va intentar normalitzar el sector des d’un punt de vista polític i administratiu es va fer un decret. De fet, el decret va estar en vigència un mes. Afectava tant al món formatiu com a la pràctica de les teràpies naturals. A parer meu, era una norma molt parcial. Hi ha molts models de teràpies naturals. No calia morir en l’intent de fer programes específics d’infinitat de teràpies. Fer-ho així era la manera de no acabar mai, perquè sempre hi haurà alguna teràpia que quedarà fora. S’hauria d’haver començat per esbrinar quins centres fan formació, quins programes formatius diuen que imparteixen i, des de l’Administració, vetllar perquè aquests programes es compleixin al llarg de l’any. Això ja garanteix que no s’està prenent el pèl a l’usuari. Val a dir que el procés de regulació també va tenir aspectes positius. Va posar una mica d’ordre. Va servir perquè molts centres de formació es posessin al dia.

—Va tenir aspectes positius, però és evident que el decret no et va agradar.

Era un decret sancionador que donava a entendre que el sector era perillós, cosa que no és certa. Quasi totes les organitzacions professionals tenen una assegurança de responsabilitat civil i no l’han hagut de fer servir mai. Això demostra que els professionals treballen amb seguretat.

El decret hauria d’haver reconegut que les teràpies naturals són una realitat i dir que l’Administració  accepta aquesta realitat. El pas següent hauria d’haver estat fer un llistat de quines són les teràpies naturals, saber qui són les persones que les fan servir i on les practiquen. El decret havia de demostrar que el Departament de Salut tenia constància de qui practica les teràpies naturals a Catalunya sense recomanar a ningú. Si analitzes quines disciplines havien de ser regulades, et trobes coses ben estranyes. Hi havia teràpies que no les coneixia ningú. Hi va haver organitzacions que van participar en el procés de regulació que van intentar obtenir el propi benefici amb el decret.

A més, en el decret no es parla en cap moment de l’usuari.

—Parlem de l’usuari, doncs. Què ha de tenir en compte a l’hora de triar un terapeuta?

Llegir
El Médico Homeópata Manel Mateu Ratera En Su Consulta De Igualada

“Els bons resultats en els nens fan que les famílies es convencin que l’homeopatia funciona”. Entrevista al Dr. Manel Mateu (i II)

El Dr. Manel Mateu Ratera va tractar un pacient amb medicaments homeopàtics el 1983 per primera vegada. Des d’aleshores ençà, el fins ara president de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) ha vist un ascens progressiu del nombre de malalts tractats amb aquesta disciplina, malgrat que hi ha grups que volen desprestigiar-la. També s’ha adonat que, cada vegada més, l’homeopatia entra a les cases per tractar un problema de salut dels fills i finalment s’hi acaba instal·lant.

—A casa, l’homeopatia va entrar per un problema de salut de la nostra filla que es repetia cada primavera i no trobàvem solució. És habitual que les famílies coneguin l’homeopatia per una experiència amb els fills?

—És molt habitual. Hi ha força famílies que porten els nens —i cada vegada més petits— al metge homeòpata. En veure que al nen se li han curat les angines i no necessita més antibiòtics o que li ha marxat l’asma i no li cal més Ventolin, les famílies ho comenten a l’escola. És habitual que les mares, veient el bon resultat de l’homeopatia en els fills —els nens reaccionen bé i ràpid a l’homeopatia— vulguin que se’n beneficiï la resta de la família. Aleshores vénen i pregunten si l’homeopatia també va bé per als dolors menstruals, per a l’artrosi de la mare o per a l’úlcera d’estómac del pare. Nosaltres els diem que sí; que s’ha d’individualitzar cada persona; que hem de veure el pacient, fer la història, seleccionar el medicament i després veure si ha funcionat. Els bons resultats en els nens és la principal manera de convèncer les famílies de què l’homeopatia funciona.

El metge homeòpata Manel Mateu Ratera, a la seva consulta d'Igualada
Dr. Manel Mateu Ratera, metge homeòpata

—L’homeopatia pot substituir les vacunes?

Llegir
Gustau Pau, Director De Heilpraktiker Institut

Gustau Pau, director de Heilpraktiker Institut (I): “Moltes persones es formen en teràpies naturals perquè volen canviar de vida”

Enguany Heilpraktiker Institut celebra el seu 30è aniversari. En aquest temps, l’escola s’ha convertit en un dels referents a Barcelona pel que fa a la formació en teràpies naturals. El seu director, Gustau Pau, afirma que les persones que estudien al centre tenen inquietuds al marge de la feina que desenvolupen, tot i que no necessàriament vulguin canviar de professió. També ha notat com els interessos dels alumnes han anat variant al llarg d’aquestes tres dècades.

—Quin és el perfil de la persona que decideix estudiar teràpies naturals?

—A la nostra escola és, sobretot, una persona que té unes inquietuds al marge de la professió que està exercint. La mitjana d’edat és de 30 anys o més. Amb tot, el perfil depèn molt de l’oferta que fa cada escola. La nostra té una línia purista. En canvi, hi ha centres que volen donar un perfil molt científic i d’altres que imiten un model universitari. En aquests altres centres hi van alumnes molt jove, de 18 o 19 anys, que no ha entrat a la universitat. En tots els casos sempre hi ha més dones: tenen més inquietuds, segurament perquè tenen més contacte amb el seu cos al llarg de la seva vida per qüestions com l’embaràs, el naixement, l’alletament, etc. El seu cos vibra de manera diferent.

—Què motiva els estudiants a formar-se en aquest camp?

—Una motivació és el fet d’haver superat una malaltia greu, o bé tenir o haver tingut algú al seu voltant amb algun problema de salut seriós. És gent que busca una solució en les teràpies naturals. Una altra motivació de moltes persones és voler canviar de vida, perquè allò que estan fent no els satisfà. No sabria dir-te quina de les dues té més importància.

Gustau Pau, director de Heilpraktiker Institut
Gustau Pau, director de Heilpraktiker Institut

—Quins coneixements sobre salut s’han de tenir per començar a estudiar i quins coneixements s’han d’haver adquirit en acabar la formació?

Llegir
El Médico Homeópata Manel Mateu Ratera En Su Consulta De Igualada

Entrevista al Dr. Manel Mateu (I): “L’homeopatia investiga nous medicaments per curar malalties canceroses i autoimmunes”

El Dr. Manel Mateu Ratera acaba de passar el relleu de la presidència de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) a la Dra. Maite Bravo García. Tot i haver deixat aquesta responsabilitat que ha exercit durant nou anys, el Dr. Mateu segueix igual d’actiu i ara ultima el seu segon llibre: Primeros auxilios con homeopatía. Converso amb ell sobre els avantatges, els inconvenients i els límits de l’homeopatia, així com sobre la relació entre els remeis homeopàtics i el perfil psicològic de cada persona.

—Què pot curar i què no pot curar l’homeopatia?

—La homeopatia pot plantejar-se de curar tot allò per al qual el cos encara té recursos de defensa per posar en marxa. No treballa ni amb cirurgia ni amb elements de substitució com hormones o antibiòtics. Treballa en el cos viu —animals, plantes o éssers humans—, estimulant la seva capacitat de reacció, la seva immunitat, el seu sistema nerviós, a través de la clau del remei semblant, com una vacuna. Per tant, una persona que ha tingut operacions que han comportat l’extracció d’òrgans o que ha tingut tractaments que li han anul·lat la capacitat immunitària i la malaltia l’ha destruït, té mal pronòstic per l’homeopatia. Hi ha malalties que la medicina convencional no pot curar i l’homeopatia sí, i al revés. L’homeopatia té uns límits en els quals ha d’entrar la medicina convencional, a través de la cirurgia o a través de la substitució amb teràpies biològiques com és el cas de la diabetis. L’homeopatia no té medicaments per substituir la insulina. Això no obstant, per exemple, en un pacient que es medica amb 40 unitats per dia d’insulina i que està mal compensat, un bon tractament homeopàtic por fer–li baixar la glucosa de 160 o 180 mal controlada a 110 o 120 en només una setmana. Seria un cas de tractament col·laborador.

—L’homeopatia es pot considerar una medicina en si mateixa?

—Efectivament és una medicina en si mateixa, però fixa-t’hi: l’homeopatia utilitza la tècnica dels similars; la medicina convencional utilitza la tècnica dels contraris; l’acupuntura reequilibra els meridians energètics a través de l’estímul de punts concrets; la fitoteràpia aprofita les substàncies químiques de les plantes i utilitza el mateix sistema que l’al·lopatia; el reiki aplica l’energia de les mans o del propi cos sobre una persona malalta i també té el seu camp d’acció; i etcètera, etcètera. L’homeopatia és una medicina en si mateixa, però és una part de la Gran Medicina, de la Medicina en majúscules, i ha de treballar conjuntament amb les altres tècniques. Totes les tècniques tenen uns avantatges, uns inconvenients i uns límits. La Medicina en majúscules és el compendi de totes les tècniques.

—Quants tipus de perfils psicològics té definits l’homeopatia?

Llegir
Francesca Simeón, Presidenta De TENACAT.

Francesca Simeón, presidenta de Tenacat (i II): «El pitjor enemic del sector de les teràpies naturals és el propi sector»

L’últim estudi promogut per la Federació d’Associacions de Professionals de Teràpies Naturals i de la Cultura de la Salut (Tenacat) és l’”Estudi sobre les Teràpies Naturals: Especificitats i aportacions en relació a la salut i benestar comunitari”. En parlem amb la presidenta de la federació, Francesca Simeón, i aprofundim en aspectes com el vincle entre el terapeuta i l’usuari i la relació entre les teràpies naturals i la medicina al·lopàtica.

—Una de les debilitats del sector que apunta l’estudi és la falta d’investigació que demostri l’eficàcia de les disciplines.

—Voldríem investigar més i demostrar l’efectivitat i la no perillositat de les teràpies naturals. Quan intentem fer un estudi, però, ens trobem que hem d’aplicar un mètode científic i que hi ha d’haver uns metges de fora del sector que donin suport a aquestes investigacions i les segueixin. Costa de trobar-los. És com una barrera a la recerca en teràpies naturals. Per sort, a l’estudi es posa de manifest que sí que hi ha alguns metges oberts envers les teràpies naturals.

—L’estudi també reconeix com una amenaça el fet que apareguin dos pols radicalitzats entre medicina convencional i teràpies naturals, que impedeixin crear ponts de col·laboració entre l’una i les altres.

Llegir
Back To Top
×Close search
Search