skip to Main Content
Una Família Fent Un Picnic Al Camp.

Chon Molina: “No tinc temps per educar el meu fill”

“No tinc temps per educar el meu fill”. Un títol provocador per atraure pares que van de bòlit i que tenen la sensació d’estar dedicant poc temps de qualitat als fills. La xerrada, impartida recentment a l’Espai Cívic Centre d’Igualada, va anar a càrrec de Chon Molina, doctora en Psicologia, especialitzada en infància i adolescència.

Més que amoïnats, els pares estem desorientats. Desorientats perquè la societat en la qual ens van criar ja no és la mateixa que ara. A la nostra infantesa, molts teníem un adult sempre a casa, mentre que l’altre treballava. Els rols estaven ben definits. Ara, pare i mare –si estan de sort– treballen fora i probablement tinguin un llarg trajecte per tornar a casa. Abans, jugàvem sols. Avui en dia, els fills demanen jugar amb els pares i ens exprimeixen al màxim durant les estones que tenim en comú (després de les activitats extraescolars o d’estar amb els avis o els cangurs, i un cop acabades les llargues jornades de treball). Els fills s’aprofiten del sentiment de culpa de molts pares, que no sabem on posar els límits.

Picnic

Llegir

Feng shui: com potenciar l’amor i el matrimoni i com atraure persones que ens poden ajudar

Segons el mapa bagua, del qual s’ha parlat en articles anteriors, el quadrant de la casa corresponent a l’amor i el matrimoni és al fons a la dreta, tenint com a punt de referència l’entrada de l’habitatge. Si pot ser, és el millor lloc per a l’habitació de matrimoni. Sigui com sigui, per potenciar tot allò que simbolitza aquesta zona, s’ha de decorar amb colors vermells, roses i blancs. També hi tenen cabuda les obres d’art i fotografies que representin escenes romàntiques i amoroses. És bo posar-hi símbols com roses de color rosa, parelles d’ànecs o de pingüins i parells d’objectes —sempre junts— com ara canelobres o figures. Un objecte mai ha de destacar o quedar per sobre de l’altre. Tampoc s’han de posar els parells d’objectes separats l’un de l’altre, ja que afavoriria el distanciament de la parella. Cal tenir present que no s’han de posar mai tres objectes iguals junts, perquè s’atrauria la infidelitat. En cap cas s’hi ha de posar res que tingui a veure amb l’aigua.

Llegir

Grafologia: elements per a l’anàlisi de la signatura

La grafologia és una tècnica d’anàlisi de l’escriptura útil per conèixer-se millor a un mateix i als altres. Un dels aspectes que desperta més interès d’aquesta disciplina és l’anàlisi de la signatura. En estudiar-la, el primer que cal tenir en compte és que el text representa el «jo social» (com la persona es mostra davant els altres), mentre que la signatura simbolitza el «jo íntim» (com és l’individu en el pla personal). En general, la igualtat i harmonia entre el text i la signatura ens parla d’una persona autèntica, equilibrada, en harmonia amb si mateixa i amb força. Per contra, les diferències entre els dos plans delaten possibles conflictes, complexos i frustracions. Com majors siguin les diferències, major serà el desacord entre el pla íntim i el social.

Clara Tahoces, en el seu llibre ‘Grafología. Cónocete a ti mismo y a los demás a través de la escritura’ apunta diferents elements a tenir en compte a l’hora d’analitzar una signatura. Entre ells, la lletra inicial de la signatura, la situació de la firma a la pàgina, la proximitat entre la signatura i el text i la direcció de la firma.

L’alçada de la lletra inicial indica la importància que es concedeix un mateix davant dels altres. Si l’altura de la inicial és normal (té entre dues i tres vegades l’alçada del cos central de la paraula), es tracta d’una persona que es troba a gust amb si mateixa. Els seus objectius són realistes i camina amb pas ferm i sense presses cap als seus objectius. Si la inicial és baixa, estem davant d’un individu amb poques metes a la vida i que prefereix passar desapercebut. És possible que tingui un complex d’inferioritat. Si la inicial és massa alta, la persona lluita per ascendir i no es conforma amb el que ja té. És susceptible, no accepta la crítica i és fàcil ferir-li l’amor propi. Necessita que li reconeguin els seus mèrits, cosa que pot generar insatisfacció.

Llegir

Shiatsu: per a l’energia vital i el bon estat anímic

Etimològicament shiatsu significa pressió amb els dits. El shiatsu és un tractament que activa la capacitat d’autocuració del cos i mitiga el dolor provocat per certes malalties. Consisteix en pressions que el terapeuta realitza amb els dits, els palmells de les mans i els colzes sobre determinats punts del cos del pacient. Hi ha persones que van al terapeuta per alleujar els dolors o tractar les malalties cròniques, però la veritat és que també se sotmeten a aquesta teràpia persones sanes que volen enfortir el sistema immunològic i millorar l’estat anímic.

Llegir

Fisonomia: asimetria facial, nas torçat i arrugues

El nas és el tret facial que ens indica com viu les emocions l’individu. Una tècnica utilitzada per psicòlegs i psicoterapeutes, entre altres, és observar el nas mentre la persona que tenen davant els parla d’una mala experiència. Si, en reviure-la, a l’individu se li torça lleugerament el nas, és un clar senyal que ho va passar malament.
Llegir

Fisonomia: de l’anàlisi a la síntesi

En fisonomia, hem de veure quins temperaments apareguts als trets facials es repeteixen per saber quins són els caràcters dominants. Amb aquesta informació podrem deduir quin tipus de malaltia és més propensa a patir la persona, quin tipus de color l’afavoreix més, les possibles virtuts i defectes, quin lloc de treball està capacitat per desenvolupar, com es relaciona amb els demés, si és intravertit o extravertit, etc.
Llegir

Els set temperaments de la fisonomia

La fisonomia és una tècnica d’autoconeixement mitjançant l’anàlisi dels trets facials, a més de ser útil per conèixer les persones que ens envolten i relacionar-nos-hi amb eficàcia. Avui en dia, el sistema  tau-psico classifica els individus en set possibles temperaments: mental, nervial, bilial, sanguial, linfatial, cordial i egotial. El mental, el nervial i el bilial són intravortits. El sanguial i el linfatial són extravertits. El cordial i l’egotial són ambivalents i poden actuar d’una manera o una altra depenent de les circumstàncies.

Llegir
Back To Top
×Close search
Search