El Dr. Manel Mateu Ratera acaba de passar el relleu de la presidència de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) a la Dra. Maite Bravo García. Tot i haver deixat aquesta responsabilitat que ha exercit durant nou anys, el Dr. Mateu segueix igual d’actiu i ara ultima el seu segon llibre: Primeros auxilios con homeopatía. Converso amb ell sobre els avantatges, els inconvenients i els límits de l’homeopatia, així com sobre la relació entre els remeis homeopàtics i el perfil psicològic de cada persona.

—Què pot curar i què no pot curar l’homeopatia?

—La homeopatia pot plantejar-se de curar tot allò per al qual el cos encara té recursos de defensa per posar en marxa. No treballa ni amb cirurgia ni amb elements de substitució com hormones o antibiòtics. Treballa en el cos viu —animals, plantes o éssers humans—, estimulant la seva capacitat de reacció, la seva immunitat, el seu sistema nerviós, a través de la clau del remei semblant, com una vacuna. Per tant, una persona que ha tingut operacions que han comportat l’extracció d’òrgans o que ha tingut tractaments que li han anul·lat la capacitat immunitària i la malaltia l’ha destruït, té mal pronòstic per l’homeopatia. Hi ha malalties que la medicina convencional no pot curar i l’homeopatia sí, i al revés. L’homeopatia té uns límits en els quals ha d’entrar la medicina convencional, a través de la cirurgia o a través de la substitució amb teràpies biològiques com és el cas de la diabetis. L’homeopatia no té medicaments per substituir la insulina. Això no obstant, per exemple, en un pacient que es medica amb 40 unitats per dia d’insulina i que està mal compensat, un bon tractament homeopàtic por fer–li baixar la glucosa de 160 o 180 mal controlada a 110 o 120 en només una setmana. Seria un cas de tractament col·laborador.

—L’homeopatia es pot considerar una medicina en si mateixa?

—Efectivament és una medicina en si mateixa, però fixa-t’hi: l’homeopatia utilitza la tècnica dels similars; la medicina convencional utilitza la tècnica dels contraris; l’acupuntura reequilibra els meridians energètics a través de l’estímul de punts concrets; la fitoteràpia aprofita les substàncies químiques de les plantes i utilitza el mateix sistema que l’al·lopatia; el reiki aplica l’energia de les mans o del propi cos sobre una persona malalta i també té el seu camp d’acció; i etcètera, etcètera. L’homeopatia és una medicina en si mateixa, però és una part de la Gran Medicina, de la Medicina en majúscules, i ha de treballar conjuntament amb les altres tècniques. Totes les tècniques tenen uns avantatges, uns inconvenients i uns límits. La Medicina en majúscules és el compendi de totes les tècniques.

—Quants tipus de perfils psicològics té definits l’homeopatia?