Enmig d’una gran àrea fortament industrialitzada, Francesca Simeón ha creat un oasi de tranquil·litat, un petit espai natural al bell mig del qual hi ha el seu centre de teràpies naturals. L’he anada a visitar perquè, com a presidenta de la Federació d’Associacions de Professionals de Teràpies Naturals i de la Cultura de la Salut (Tenacat), em parli de com veu el sector. Lamenta que no hi hagi una regulació, és crítica amb els interessos econòmics que s’aprofiten d’aquesta situació i veu Alemanya com un model a seguir. Però, anem a pams.

—Primer de tot, com n’hem de dir: teràpies naturals, medicina natural, teràpies complementàries, teràpies alternatives…?

—Amb el nostre nom, Tenacat, hem optat per «teràpies naturals». No volem incloure el concepte de «medicina natural» per evitar entrar en conflicte amb alguns col·lectius. Tampoc ens agrada l’adjectiu «alternatives», perquè pot donar a entendre que l’una és l’alternativa de l’altra. No creiem que l’una anul·li l’altra, sinó que són complementàries. En certa manera, podríem dir-ne «complementàries», però preferim el nom de «teràpies naturals».

—Quin és el posicionament de Tenacat respecte a la regulació del sector? A parer vostre, quina formació han de tenir els terapeutes per exercir?