L’últim estudi promogut per la Federació d’Associacions de Professionals de Teràpies Naturals i de la Cultura de la Salut (Tenacat) és l’”Estudi sobre les Teràpies Naturals: Especificitats i aportacions en relació amb la salut i benestar comunitari”. En parlem amb la presidenta de la federació, Francesca Simeón, i aprofundim en aspectes com el vincle entre el terapeuta i l’usuari i la relació entre les teràpies naturals i la medicina al·lopàtica.

—Una de les debilitats del sector que apunta l’estudi és la falta d’investigació que demostri l’eficàcia de les disciplines.

—Voldríem investigar més i demostrar l’efectivitat i la no perillositat de les teràpies naturals. Quan intentem fer un estudi, però, ens trobem que hem d’aplicar un mètode científic i que hi ha d’haver uns metges de fora del sector que donin suport a aquestes investigacions i les segueixin. Costa de trobar-los. És com una barrera a la recerca en teràpies naturals. Per sort, a l’estudi es posa de manifest que sí que hi ha alguns metges oberts envers les teràpies naturals.

—L’estudi també reconeix com una amenaça el fet que apareguin dos pols radicalitzats entre medicina convencional i teràpies naturals, que impedeixin crear ponts de col·laboració entre l’una i les altres.