El fet que una malaltia com el càncer entri a casa sol mobilitzar tota la família per buscar tantes solucions per a l'ésser estimat com siguin possibles. El que ja no és tan habitual és que d'aquest afany s’acabi creant una associació…
L’últim estudi promogut per la Federació d’Associacions de Professionals de Teràpies Naturals i de la Cultura de la Salut (Tenacat) és l’”Estudi sobre les Teràpies Naturals: Especificitats i aportacions en relació amb la salut i benestar comunitari”. En parlem amb la presidenta de la federació, Francesca Simeón, i aprofundim en aspectes com el vincle entre el terapeuta i l’usuari i la relació entre les teràpies naturals i la medicina al·lopàtica.
—Una de les debilitats del sector que apunta l’estudi és la falta d’investigació que demostri l’eficàcia de les disciplines.
—Voldríem investigar més i demostrar l’efectivitat i la no perillositat de les teràpies naturals. Quan intentem fer un estudi, però, ens trobem que hem d’aplicar un mètode científic i que hi ha d’haver uns metges de fora del sector que donin suport a aquestes investigacions i les segueixin. Costa de trobar-los. És com una barrera a la recerca en teràpies naturals. Per sort, a l’estudi es posa de manifest que sí que hi ha alguns metges oberts envers les teràpies naturals.
—L’estudi també reconeix com una amenaça el fet que apareguin dos pols radicalitzats entre medicina convencional i teràpies naturals, que impedeixin crear ponts de col·laboració entre l’una i les altres.
Enmig d’una gran àrea fortament industrialitzada, Francesca Simeón ha creat un oasi de tranquil·litat, un petit espai natural al bell mig del qual hi ha el seu centre de teràpies naturals. L’he anada a visitar perquè, com a presidenta de la Federació d’Associacions de Professionals de Teràpies Naturals i de la Cultura de la Salut (Tenacat), em parli de com veu el sector. Lamenta que no hi hagi una regulació, és crítica amb els interessos econòmics que s’aprofiten d’aquesta situació i veu Alemanya com un model a seguir. Però, anem a pams.
—Primer de tot, com n’hem de dir: teràpies naturals, medicina natural, teràpies complementàries, teràpies alternatives…?
—Amb el nostre nom, Tenacat, hem optat per «teràpies naturals». No volem incloure el concepte de «medicina natural» per evitar entrar en conflicte amb alguns col·lectius. Tampoc ens agrada l’adjectiu «alternatives», perquè pot donar a entendre que l’una és l’alternativa de l’altra. No creiem que l’una anul·li l’altra, sinó que són complementàries. En certa manera, podríem dir-ne «complementàries», però preferim el nom de «teràpies naturals».
—Quin és el posicionament de Tenacat respecte a la regulació del sector? A parer vostre, quina formació han de tenir els terapeutes per exercir?