El retrocés en l’ús social del català entre els joves i el procés
Els instituts finalitzen el curs 2023-2024 i el Parlament inicia la XV legislatura amb la incògnita de la formació del nou Govern. El retrocés en l’ús social del català va quedar en segon terme durant la campanya electoral autonòmica, però havia estat al centre del debat polític els mesos lectius anteriors. El cas és que els adolescents i joves cada vegada parlen menys la llengua pròpia de Catalunya i, tot i que hi ha grans diferències entre un lloc i un altre, ens hem adonat que la immersió lingüística practicada (o no) als centres educatius no garanteix la preservació del català.
Mil i una excuses
L’excusa és que els infants i adolescents viuen exposats a videojocs, xarxes socials i múltiples plataformes on el català és minoritari. Costa molt fer front a aquesta allau de continguts en castellà, i en anglès. És clar. La Generalitat s’escuda en l’època de les retallades. La desinversió en la televisió pública catalana va ser notòria força temps i que els continguts del Club Super3 van deixar de ser atractius. Per això s’ha reformulat a correcuita la programació infantil del SX3, s’ha creat plataforma 3Cat i se l’està dotant de sèries, pel·lícules, concursos, pòdcasts…
El Departament d’Educació assegura que els alumnes de Secundària responen les enquestes dient que parlen en castellà perquè el català és l’idioma dels bons minyons, dels estudiosos, dels que fan cas al professorat. És innegable que estan a l’època de qüestionar-ho tot, de posar en entredit les raons dels adults, de rebel·lar-se contra el sistema i contra l’educació que és part d’aquest sistema. I, a més, ser dolentot et fa més popular. Les mares i els pares, en canvi, sí que parlen en català amb el professorat, perquè, en molts casos, saber-se relacionar en català va ser el seu ascensor social. Ara, però, fa temps que l’ascensor està avariat.
No és admissible que els estudiants universitaris hagin de canviar al castellà quan al si del grup hi ha alguna persona que no és catalanoparlant. Asseguren que ho fan per respecte. Doncs que facin el plantejament al revés! Que la minoria castellanoparlant respecti la majoria i així, de pas, aprendrà la llengua del país, si és que encara no la saben. El jovent de parla catalana considera que el castellà no és una llengua tan marcada. Què vol dir que el català està marcat? Si ets catalanoparlant, ja ets necessàriament independentista? No té per què ser així. I per què el castellà no és una llengua marcada? Potser el castellanoparlant que no canvia d’idioma quan es troba enmig de catalanoparlants no té cap sensibilitat envers la cultura i la llengua del poble que l’ha acollit. No és prou marca això?
La veritable raó
Sigui com sigui, la raó que millor explica el retrocés de l’ús social del català als instituts és el mal anomenat procés. Les noies i els nois van viure’l quan cursaven la Primària, sense entendre gaire què succeïa. El que sí que els va quedar clar és que els catalanistes van ser el grup dels empresonats, dels exiliats i dels atonyinats als col·legis electorals. En definitiva, el grup dels perdedors. Elles i ells no volen pertànyer a aquest grup. A ningú li agrada perdre, i encara menys a la seva edat. Es vulgui reconèixer o no, hi ha una relació directa entre el fracàs del procés i el retrocés en l’ús del català als centres educatius. I ja va sent hora que algú entoni el mea culpa d’aquesta desastrosa causa-efecte.
Imatges: generades amb intel·ligència artificial (Copilot).
