Gustau Pau, director de Heilpraktiker Institut (I): “Moltes persones es formen en teràpies naturals perquè volen canviar de vida”
Enguany Heilpraktiker Institut celebra el seu 30è aniversari. En aquest temps, l’escola s’ha convertit en un dels referents a Barcelona pel que fa a la formació en teràpies naturals. El seu director, Gustau Pau, afirma que les persones que estudien al centre tenen inquietuds al marge de la feina que desenvolupen, tot i que no necessàriament vulguin canviar de professió. També ha notat com els interessos dels alumnes han anat variant al llarg d’aquestes tres dècades.
—Quin és el perfil de la persona que decideix estudiar teràpies naturals?
—A la nostra escola és, sobretot, una persona que té unes inquietuds al marge de la professió que està exercint. La mitjana d’edat és de 30 anys o més. Amb tot, el perfil depèn molt de l’oferta que fa cada escola. La nostra té una línia purista. En canvi, hi ha centres que volen donar un perfil molt científic i d’altres que imiten un model universitari. En aquests altres centres hi van alumnes molt jove, de 18 o 19 anys, que no ha entrat a la universitat. En tots els casos sempre hi ha més dones: tenen més inquietuds, segurament perquè tenen més contacte amb el seu cos al llarg de la seva vida per qüestions com l’embaràs, el naixement, l’alletament, etc. El seu cos vibra de manera diferent.
—Què motiva els estudiants a formar-se en aquest camp?
—Una motivació és el fet d’haver superat una malaltia greu, o bé tenir o haver tingut algú al seu voltant amb algun problema de salut seriós. És gent que busca una solució en les teràpies naturals. Una altra motivació de moltes persones és voler canviar de vida, perquè allò que estan fent no els satisfà. No sabria dir-te quina de les dues té més importància.
—Quins coneixements sobre salut s’han de tenir per començar a estudiar i quins coneixements s’han d’haver adquirit en acabar la formació?
—No és important amb quins coneixements entrin els alumnes, perquè tampoc és important els coneixements que tenen els estudiants de Medicina quan ingressen a la facultat. Quan surten de l’escola, però, han de demostrar que coneixen la disciplina que han vingut a aprendre. Hi ha assignatures com l’anatomia i la fisiologia que ha de conèixer tothom. Òbviament, si l’alumne és metge, no li farem estudiar aquestes matèries.
—Vénen molts professionals sanitaris a estudiar?
—En aquests moments la proporció de sanitaris a l’escola és molt baixa, menys del 10%. Anys enrere havia estat molt més alta. L’explicació és que ara la formació en teràpies naturals per als sanitaris està molt més organitzada [dins de la universitat] que en altres èpoques.
–Quina proporció d’estudiants de teràpies naturals s’acabaran dedicant professionalment a aquest camp?
—De cada 30, poden acabar dedicant-s’hi uns 7. O, com a molt, 10.
–És una proporció baixa. Aleshores per què ho estudien?
–Les persones, en algun moment de la nostra vida, tenim la necessitat de disposar d’eines. Tenim l’exemple d’una advocada a qui acudien moltes parelles que s’estaven separant. Ella feia una mica de psicòloga i algunes de les parelles finalment decidien no separar-se. Em va confessar que havia vingut a estudiar perquè volia conèixer més les persones. Va fer un parèntesi a la seva vida, va estudiar uns cursos que la van satisfer i ara torna a treballar d’advocada. No crec que sigui una proporció baixa. A les facultats passa el mateix: molta de la gent que comença uns estudis no els finalitza o no acaba exercint aquella professió.
–Què han d’exigir els estudiants de teràpies naturals als formadors?
–Els formadors no han d’explicar batalletes. Han de saber comunicar la seva experiència i transmetre seguretat. Tota la resta ja està en els llibres.
–El perfil del formador sí que varia respecte el de l’alumne. Hi ha molts homes.
–En el nostre cas, hi ha formadors i formadores a parts iguals, però curiosament sí que és cert que, en general, hi ha més formadors homes, tot i que la immensa majoria d’alumnes són dones.
—Quines disciplines capten més l’interès? Hi ha hagut canvis de tendències en aquests 30 anys?
–Sí, els interessos varien. L’acupuntura va tenir la seva època i ara ja no s’estudia tant. Ara desperta més interès allò que és intangible: el reiki, per exemple. Com a contrapunt també interessa una cosa ben tangible, com és menjar bé.
Enllaços relacionats:
