Fisonomia: de l’anàlisi a la síntesi

L’anàlisi dels set trets facials (1) de l’individu dóna informació sobre la seva creativitat, la intel·ligència, la intuïció i els instints. També parlen del seu món interior i de com viu les emocions, així com de l’essència de la seva personalitat i de la missió a la vida.

A l’hora de fer la síntesi, hem de veure quins temperaments (2) apareguts als trets facials es repeteixen per saber quins són els caràcters dominants, que poden ser mental, nervial, bilial, sanguial, linfatial, cordial i egotial. Amb aquesta informació podrem deduir quin tipus de malaltia és més propensa a patir la persona, quin tipus de color l’afavoreix més, les possibles virtuts i defectes, quin lloc de treball està capacitat per desenvolupar, com es relaciona amb els altres, si és introvertit o extravertit, etc.

A tall d’exemple, si el temperament egotial és repeteix en tres trets facials, ens trobem davant d’una persona amb dots de lideratge i amb condicions per assolir l’èxit en la seva dedicació. Si els temperaments mental i linfatial es repeteixen en més d’un tret facial, estem davant d’una persona amb recursos, d’aquelles que sempre troba una solució quan sembla que ja no hi ha sortida.

Si el rostre és el mirall de la personalitat és evident que el creixement personal de l’individu li transformarà els trets facials (les proporcions de la cara, la línia del naixement del cabell, la forma del front, l’entorn del ulls, la mida del nas, els llavis…). De fet també passa el mateix a la inversa: un canvi provocat en un tret facial pot comportar un canvi significatiu del caràcter. A una persona que s’operi el nas li pot canviar al caràcter perquè variarà la manera de gestionar les emocions. També pot comportar una canvi de personalitat el fet d’aprimar-se o engreixar-se, si aquesta diferència de pes arriba a transformar els trets facials.

A l’entrevista del següent vídeo, també es parla de com poden afectar els canvis en els trets facials en la personalitat de l’individu.