La fisonomia estudia la personalitat de l’individu mitjançant els trets facials. Si, a l’hora d’analitzar una cara, la dividim en dues meitats verticals, es pot donar el cas que la persona tingui asimetria facial, és a dir, que una meitat i una altra del rostre siguin diferents. En aquest cas, caldrà analitzar cadascuna de les meitats per separat per així conèixer les dues personalitats que l’individu alternarà segons les circumstàncies a què estigui sotmès. El motiu de l’asimetria facial pot ser per un trauma psicològic o nerviós, o per problemes morals i ètics.
El nas és el tret facial que ens indica com viu les emocions l’individu. Una tècnica utilitzada per psicòlegs i psicoterapeutes, entre altres, és observar el nas mentre la persona que tenen davant els parla d’una mala experiència. Si, en reviure-la, a l’individu se li torça lleugerament el nas, és un clar senyal que ho va passar malament. Si no, el més probable és que l’individu estigui fingint per enganyar el professional que l’interroga. En aquest mateix sentit, cal saber que un nas torçat o gruixut indica un trauma emocional no superat. Un nas torçat o gruixut, si el nas és gran i recte, ens parla d’una persona amb problemes interiors. Un nas torçat o gruixut, si nas és mitjà i recte, delata problemes de relació.
Les arrugues també parlen de la personalitat de l’individu. Unes arrugues horitzontals al front indiquen atenció; les verticals (arrufar les celles) mostren l’esforç intel·lectual. Les arrugues entre les celles parlen de lluita. Les arrugues al costat de la part alta del nas denoten tristesa; a la part mitjana, somriure; i a la part baixa, resignació. Les arrugues al costat de la boca i cap avall indiquen amargura; i si estan cap amunt, optimisme. Si les arrugues són profundes i marcades delaten que la persona ha assimilat malament les experiències viscudes.
Enllaços relacionats:
Font:
