Igualada, la ciutat idealitzada

Article d’opinió publicat a La Veu de l’Anoia, el 6 de febrer de 2009 (2009-02-06 La ciutat idealitzada).

El diari Expansión Catalunya ha iniciat una sèrie de reportatges que, sota l’epígraf de Sobre el terreno, publica cada dijous fent una radiografia econòmica de les principals ciutats catalanes. El 22 de gener passat va ser el torn d’Igualada. A la contraportada del rotatiu es ve a dir que la capital de l’Anoia ha encadenat dues crisis. Quan encara no s’havia superat la dels sectors tradicionals (el tèxtil i els curtits), ha arribat la d’ara, d’abast global. La periodista Pilar Riaño descriu magistralment l’actual estat de desànim d’una ciutat que, entre les queixes i lamentacions que li són pròpies, no sap què ha fet per merèixer això.

Sorprèn com aquest estat d’ànim ha canviat de dalt a baix en poc més d’una dècada. La capital de l’Anoia ha estat víctima de l’«aquí, a Igualada, s’hi viu mou molt bé», creença que sempre ha caracteritzat els seus habitants. L’ara alcalde, Jordi Aymamí, encunyava ja fa molts anys l’expressió «cofoisme igualadí» i n’alertava dels seus perills. Quanta raó tenia! Era una expressió massa sofisticada i probablement poc entenedora per a unes orelles que no volien escoltar, vivint en una mena de ciutat idealitzada.

Feliç pel seu benestar, Igualada es limitava a fruir-ne sense pensar que les coses podien canviar. Optava pel conservadorisme —«per què canviar i arriscar-se quan tot va bé?»—, mentre altres poblacions s’esforçaven per millorar la situació. Totes elles ens han passat al davant. Gelosa de la seva qualitat de vida, la ciutat es tancava en si mateixa, sense fer gens de cas a allò que passava a l’entorn, aquí al costat i a milers de quilòmetres.

Tant de bo hàgim pres nota de les conseqüències de l’immobilisme i hàgim après la lliçó perquè no ens torni a succeir res semblant. Quan Igualada superi la crisi (encara que ara no es vegi la llum al final del túnel, se’n sortirà) i tingui una economia més diversificada, recuperarà l’empenta necessària per tornar a figurar a escala nacional i internacional. Abans, però, caldrà que abandoni vells esquemes mentals col·lectius.

Articles relacionats: