Igualada, una ciutat amb potencial turístic (i II)
Article d’opinió publicat a La Veu de l’Anoia del 3 de juliol de 2009.
A l’anterior article argumentava que els gestos per potenciar el turisme a Igualada sempre han estat tímids perquè mai no s’ha cregut en les possibilitats d’aquest sector. Em centrava en el paper de l’Administració i criticava que les visites teatralitzades es fessin en diumenge, quan la majoria dels comerços estan tancats i, per tant, no es poden beneficiar d’una eventual vinguda de forans.
El mateix es pot dir de la iniciativa privada. És sorprenent que només hi hagi una fàbrica en actiu de la ciutat que hagi obert les portes a la ruta «Un passeig per la Igualada industrial». Ja sigui dins d’un programa més ampli o no, moltes empreses podrien plantejar-se la possibilitat d’explicar la seva història, el procés de fabricació dels seus productes i particularitats diverses a determinats col·lectius d’interès (estudiants, jubilats, col·legis i associacions professionals…). Potser els caldria adequar part de les instal·lacions i assignar alguna persona que es dediqués al projecte. Podrien ser, per exemple, empleats el lloc de treball dels quals penja d’un fil per qüestions d’edat (seria una bona acció de responsabilitat social corporativa). Aquestes persones normalment atresoren grans coneixements del present, passat i futur de la companyia i del sector en què es mou. Aquests coneixements es podrien convertir en un discurs atractiu per als turistes que, en acabar la visita, rebrien mostres dels productes de l’empresa.
¿No creieu que pot ajudar a fidelitzar clients i fer-ne de nous el fet d’obrir les portes de la fàbrica, oferir un bon tracte als visitants i obsequiar-los amb un producte, l’elaboració del qual s’ha explicat de manera convenient perquè l’interessat en sàpiga apreciar el valor? ¿No és una manera de fer marca? L’empresa que vulgui tirar endavant un projecte així conservarà llocs de treball directes i en crearà d’indirectes quan posi en marxa la inversió necessària. És una aposta a llarg termini que, en alguns casos, val la pena estudiar.
Afortunadament, ja hi ha iniciatives privades que funcionen prou bé, com ara el Museu del Traginer o els viatges en globus. De la mateixa manera, hi ha determinats elements de la ciutat que tenen atractiu per alguns col·lectius, com és el cas del cementiri nou per als arquitectes.
Però si de la iniciativa privada parlem, no hem d’oblidar el turisme d’incentius i l’important paper que juguen les fires i els congressos professionals. És lloable l’activitat que es duu a terme des de Fira d’Igualada en determinats certàmens, però el fet de disposar d’un Palau Firal com Déu mana ajudaria a fer un salt qualitatiu en aquest àmbit. Potser aleshores moltes empreses s’animarien a fer ciutat i a organitzar jornades, congressos i seminaris aquí (sempre que hi hagués activitats complementàries per oferir als seus clients), en lloc de buscar espais i hotels a Barcelona. Aquest és un altre exemple, en el camp del turisme, de la necessitat que el sector públic i el sector privat col·laborin per avançar en la mateixa direcció.
Arribats a aquest punt és quan podem parlar de pernoctacions, a les quals ajuden no només les fires i els congressos sinó també grans esdeveniments com la Mostra d’Igualada, l’European Balloon Festival i altres que puguin aparèixer (no hem d’oblidar la possibilitat d’organització de competicions esportives per part dels clubs locals). D’acord que la ciutat no disposa d’una àmplia oferta hotelera, però les inversions en aquest sector hauran de sorgir en paral·lel a la promoció d’activitats capaces d’atraure gent.
En qüestió de pocs anys, Igualada ha d’ocupar el seu espai en el món. Hem de trobar la manera que els compradors que vagin a l’outlet sentin la curiositat de conèixer la ciutat i la visitin. El ParcMotor de Castellolí portarà grapats de gent amb ganes de passejar, de conèixer coses noves, de comprar i de fer un àpat en un bon restaurant. L’aeroport corporatiu no ha de ser una sucursal de l’aeroport del Prat. Hem de ser capaços d’atraure inversions i fer que s’instal·lin a l’Anoia empreses estrangeres —de qualsevol lloc des d’on es pugui enviar una avioneta fins a Òdena—. Així, els possibles turistes que rebrem no només seran del nostre país sinó de qualsevol punt d’Europa. Cal estar preparats.
Amb aquesta col·laboració acabo una sèrie d’articles en què he parlat de la necessitat d’apostar per nous sectors amb l’objectiu de reduir els alts índexs de desocupació a la comarca. El turisme no és la panacea. És un dels molts sectors que val la pena explotar. Ha de ser una aposta més per la tan necessària terciarització de l’economia de l’Anoia i per trencar amb la dependència del binomi industrial tèxtil-curtits a la seva capital.
Enllaços relacionats:
