Apostar per nous sectors econòmics
Article d’opinió publicat a La Veu de l’Anoia el 29 de maig de 2009 (2009-05-29 Apostar per nous sectors).
Les meves darreres col·laboracions en aquest periòdic són una seqüència d’articles en què argumento la necessitat de canviar el model econòmic d’Igualada i la seva àrea d’influència per deixar de liderar el rànquing de desocupació. Per tal que sigui possible, ja he dit que calen noves inversions i infraestructures, així com treballadors més formats. D’acord que estem patint una crisi global, però cada territori té particularitats i assignatures pendents locals que ha d’aprovar per propiciar oportunitats quan bufin vents més favorables. La solució, en el nostre cas, implica apostar per nous sectors econòmics, sabent d’entrada que cap d’ells serà intensiu en mà d’obra, tal com ens tenien acostumats el tèxtil i la pell.
El primer exemple de sector de futur i el que millor il·lustra la necessitat d’una alta instrucció és el tecnològic. Les empreses tecnològiques de l’Anoia —que n’hi ha— tenen veritables problemes per trobar professionals. Els processos de selecció de les consultories especialitzades s’allarguen mesos i mesos per triar determinats perfils, atès que no hi arriben prou candidats. Hi ha companyies que paguen suculents extres als seus professionals si aconsegueixen trobar un col·lega disposat a incorporar-se al projecte. També hi ha empreses que fitxen enginyers informàtics, tot i no necessitar-los en un moment determinat, per por de no trobar-ne quan n’hi facin falta.
Un altre sector de futur és el de les energies renovables (nous combustibles, energia eòlica, solar, biomassa…), també caracteritzades en molts casos per l’alt nivell d’especialització d’alguns professionals. És cert que no crearà un gran nombre de llocs de treball, però el sector és imprescindible per al desenvolupament sostenible i, a més, pot generar rendes i ingressos complementaris a persones i negocis dedicats a una altra activitat. Òbviament, alguns dels projectes tindran detractors amb arguments diversos (conseqüències dels parcs d’aerogeneradors en el paisatge, encariment dels cereals si els pagesos aposten pel biodièsel…) i, en cada cas, se n’haurà de valorar la idoneïtat.
Una cosa semblant passa amb la logística. Crea pocs llocs de treball pel sacrifici d’hectàrees que suposa. Tot i així, l’Anoia sempre ha estat una zona de pas, amb importants vies que la travessen, i no s’ha de perdre de vista aquest darrer actiu. El potencial del sector logístic guanyaria força amb l’aeroport corporatiu, sobre el qual estem a l’espera de la decisió de la Generalitat.
No s’han d’oblidar els serveis a les persones, entesos tan àmpliament com la imaginació permeti. No em refereixo només a serveis a dependents. Hi ha qui ha convertit fer gestions per als altres en la seva manera de guanyar-se la vida. ¿Us imagineu que passessin factura els aturats que dediquen bona part del seu temps a fer encàrrecs per a aquells que treballen i no tenen temps a fer-los? També es presta un servei a les persones des d’un establiment d’arreglar peces de roba. Serveis a les persones també vol dir ensenyament, lleure, oci, cultura… Els serveis a les persones no només han de sorgir de l’administració sinó que poden convertir-se en oportunitats de negoci; això sí, si pot ser que no siguin negocis que neixin amb vocació de viure de subvencions públiques.
En darrer terme, la capital de l’Anoia pot potenciar més el comerç. Hi ha comarcants que viatgen a altres ciutats perquè aquí no hi ha determinades cadenes, marques o productes. Hi ha franquícies i cadenes d’allò més conegudes que encara no han aterrat a la Conca d’Òdena.
Pel que fa a les botigues de roba i moda, considero que hi ha treballadors que han dedicat molts anys al tèxtil i hi han adquirit amplis coneixements sobre diferents teixits, teles, fibres, combinacions i un llarg etcètera. Part d’aquests aturats poden traslladar els seus coneixements als clients i, com a venedors, assessorar els compradors que entren a la botiga.
D’altra banda, soc dels que pensa que l’impuls d’un outlet no té per què significar la mort de les botigues a la ciutat. No a tothom li agrada anar a comprar a una gran superfície, no tothom suporta les aglomeracions i les presses. Hi ha qui prefereix comprar de manera més pausada, prendre’s tot el temps del món a cada botiga, no haver de patir per la canalla dins de la tenda, gaudir del passeig per la ciutat entre botiga i botiga i dinar en restaurants acollidors, sense massificacions. Els comerciants i restauradors que ho entenguin i adaptin els establiments poden tenir la seva oportunitat. Tot sigui dit, a aquests petits empresaris els aniria bé que Igualada tingués una oferta turística com cal, però aquest serà el tema d’un altre article.
Foto:
Imatge generada amb intel·ligència artificial: Dall·E 3, d’OpenIA.
Articles relacionats:
