La intel·ligència artificial en la comunicació corporativa i en l’educació
Els avenços tecnològics han estat sempre una amenaça per a moltes professions i, amb l’eclosió d’internet, molt més. Això havíem estat sentint durant molts anys i, dit sigui de passada, havíem fet el desentès. Quina tecnologia substituirà el rol d’un periodista? Quin programari escriurà continguts per a la xarxa millor que jo, amb la meva dilatada experiència? Qui és el llest que afirma que el treball de professor aviat quedarà reemplaçat? Però tot va canviar amb el llançament del ChatGPT, d’OpenAI, el 30 de novembre de 2022. La intel·ligència artificial generativa sí que revolucionaria el sector de la comunicació corporativa –la professió que havia desenvolupat durant més de vint anys– i el de l’educació –un problema de salut em va obligar a canviar d’ofici el 2020. Sigui com sigui, l’informe La IA en la gestió de la comunicació corporativa (descarregueu-vos-el de franc fent clic a l’enllaç), impulsat per EAE Business School i realitzat per Enrique San Juan, director de Community Internet, ha servit per aclarir molts dels meus dubtes.
La intel·ligència artificial en la comunicació corporativa
És evident que ChatGPT, la intel·ligència artificial (IA) capaç de generar textos –a part de moltes altres aplicacions més complexes–, està cridada a reduir el temps emprat en moltes de les tasques desenvolupades pel periodista d’empresa i, per tant, a augmentar-ne la productivitat. Això sí que és una amenaça real! Un dels estudis apuntats a La IA en la gestió de la comunicació corporativa (vegeu pàgina 7 de l’informe) assenyala que la redacció de textos és un dels treballs que els professionals encarreguen a la IA, en un 21% dels casos. Potser els encàrrecs actuals són senzills: esbossar una carta, redactar un correu electrònic genèric de resposta, cercar una frase motivadora per iniciar un text, etc. Tot plegat pot ajudar a reduir aproximadament un 20% el temps dedicat a les tasques menys creatives.
Una altra investigació duta a terme a Polònia (vegeu pàgina 16) reuneix l’opinió de professionals del sector. El 55,5% sosté que “la IA pot substituir els redactors només en continguts senzills”, mentre que el 12,1% assegura que “la IA no pot substituir la creativitat humana necessària per crear continguts”. Ull viu amb aquesta darrera afirmació! Qui sap fins on evolucionaran les eines de generació de continguts? A més, desenganyem-nos: els humans no sempre som tan creatius; també tenim dies espessos en què ens vindria bé un cable (un punt de vista diferent, una idea per diferenciar-nos de la resta, una frase magistral per arrencar un bon contingut…)
La IA a l’educació
Formar-se en l’ús de la intel·ligència artificial, per altra banda, hauria de ser gairebé una obligació per al professorat d’educació secundària. De fet, el Departament d’Educació ens anima a emprar-la als centres, tant per ensenyar els adolescents a utilitzar la IA amb sentit crític –i ètic, afegiria jo– com per ser més productius en preparar les classes.
Els docents hauríem de tenir uns coneixements mínims, ja que els alumnes ens porten avantatge; són més espavilats que nosaltres i molt més agosarats a l’hora d’experimentar amb les noves tecnologies. Almenys hauríem de saber les imperfeccions (actuals) del ChatGPT per adonar-nos de si els estudiants s’han servit d’aquesta intel·ligència artificial en dur a terme una activitat d’expressió escrita, en resumir la lectura encomanada o fer un treball de recerca.
El fet d’ajudar-se a la IA no exclou la necessitat de dominar la matèria i, si escau, de revisar i contrastar els continguts. Per exemple, coincidint amb l’Any Rector de Vallfogona, vaig voler fer un dictat: una biografia de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis. Per sorpresa meva, el ChatGPT deia que el poeta havia nascut a Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà), quan qualsevol interessat en la literatura catalana sap que el sacerdot va néixer a Saragossa el 1582 i que es va criar a Tortosa (Baix Ebre). També vaig quedar sorprès que, entre les fonts consultades pel Copilot, no hi figurés cap que fes referència a Albert Rossich i Estragó, màxim investigador del període i de l’autor barroc.
Tot i els errors que em trobi pel camí, continuaré practicant i formant-me en intel·ligència artificial per utilitzar-la en moltes altres activitats docents. Una de les proves següents serà crear rúbriques d’avaluació, una de les tasques més àrdues i desagraïdes a les quals m’he d’enfrontar com a professor de llengua i literatura. També continuaré creant imatges per il·lustrar alguns articles d’aquest bloc.
