Ahir al matí vaig anar a Rupit (Osona), encara que el temps no acompanyava del tot. Volia conèixer un poble amb encant que competeix en medievalisme amb el nostre estimat Guimerà (Urgell) i aprendre d’una població que ens avantatja pel que fa a l’experiència turística.

A l’igual que Guimerà, Rupit està en un enclavament privilegiat. Així el còctel de natura i patrimoni és excepcional. Conscients d’aquesta fortalesa, els d’Osona han volgut conservar-la i explotar-la (no sé si un pèl massa). Ambdues poblacions tenen un pes demogràfic similar. A Guimerà, a l’hivern, hi dormin poc més de dues-centes persones. Rupit té al voltant de dos-cents cinquanta habitants, comptant Pruit —l’altre nucli del municipi— i les masies disperses. La gran diferència és que el nostre poble de la Vall de Corb sovint multiplica per vuit la població. Per Setmana Santa i els dies d’agost, al voltant del Mercat Medieval de Guimerà, és fàcil que la població arribi als dos mil habitants. A Rupit el fenomen de les segones residències és poc significatiu.

Però estava explicant com va anar la visita d’ahir… Només arribar a l’encisadora vila osonenca, un aparcament de pagament et dona la benvinguda. Com que ahir era divendres i ja hem entrat a l’octubre, vaig poder estacionar al costat del forn de pa que hi ha a l’entrada del poble. Això deu ser quasi impossible els caps de setmana i de ben segur que et deu tocar passar per caixa per deixar el cotxe. La fleca, a més de vendre pa, coca i pastes, també funciona com a cafeteria i bar, i com a botiga d’alimentació on s’hi poden trobar queviures de proximitat i productes típics. Allí mateix també hi ha l’Oficina de Turisme de Rupit i Pruit, que en aquesta època de l’any només està oberta els dissabtes i els diumenges. Els dies de cada dia, t’atenen des de l’Ajuntament, que és dins el nucli, a la plaça Major, al costat de la petita escola.

A Guimerà estem més verds en aquest sentit. No disposem d’aquest equipament. És el Museu de Guimerà el que duu a terme la tasca d’informar els visitants sobre el patrimoni del poble —en la mesura que pot i només els dissabtes i diumenges—. Cal recordar que el museu està gestionat per Guimerà.info, l’associació sense ànim de lucre la missió de la qual és donar a conèixer el patrimoni històric i artístic de Guimerà i la Vall del Corb i alhora impulsar l’activitat cultural i artística al territori.

Tornant a Rupit, els guies que fan la visita guiada programada cobren 60€ per les explicacions d’una hora a grups que —en condicions normals— són d’unes vint persones. Si són menys visitants, doncs seran menys per fer front a l’import. Val a dir que, a l’estiu i per Setmana Santa, ja hi ha uns horaris i uns preus establerts i aleshores al visitant li surt per 3€. A Guimerà, tant el Sebastià Busquets com jo mateix, en viure al poble, podem atendre qui vingui gairebé sempre i adaptar-nos a les seves necessitats, independentment del nombre de persones que siguin. Demanem la voluntat i, d’aquesta voluntat, 1€ sempre és per al museu i un altre euro és per a l’església de Santa Maria.

Una de les preguntes del milió: els cotxes poden entrar dins de Rupit? I tant que sí…! Però només els dels residents! I és això el que més em va agradar, perquè jo soc del parer que l’entrada de vehicles dins de Guimerà hauria d’estar limitadíssima. És més, defenso que els únics que haurien de poder parar a la plaça Major són els veïns que tenen casa allí i els comerciants, i només per fer-hi càrrega i/o descàrrega.

Un poble viu

Ja dins del nucli de Rupit, de seguida es veu que hi ha més negocis que a Guimerà. Forns de pa, tendes de records, botigues d’alimentació, una pensió, un hotel, un agent de banca, farmaciola… En fer mal temps, no vaig veure molta gent pels carrers, i la meitat eren visitants, com jo. Totes les botigues van tancar al migdia i van passar el relleu als restaurants i les cases de menjars. Cal remarcar que alguns dels comerços són artificials. És a dir, potser no cal que Rupit tingui diferents establiments d’alimentació i fleques, però a l’empresari que té el forn a l’entrada de la vila li ha interessat obrir negocis a l’interior del nucli perquè així Rupit tingui vida i, per tant, més atractiu que un poble mort.

Sí que és cert que en algun moment dona la sensació que Rupit ha cedit part de la seva autenticitat a l’artificialitat (no és l’únic lloc on s’ha comès el que al meu entendre és un error). Sigui com sigui, són petits negocis que donen feina i que per tant garanteixin que les famílies es puguin quedar al poble, vivint en part dels serveis i en part de les explotacions agrícoles i ramaderes. D’això cal que en prengui nota qualsevol localitat que pateix un despoblament accelerat, com és el cas de la nostra vila de l’Urgell.

Amb aquest article només he volgut deixar constància d’una reflexió i treure unes primeres conclusions de la visita d’ahir, ara que a Guimerà ens estem preguntant cap a on volem anar pel que fa al turisme. L’encant de Rupit és indiscutible i, perquè ho comproveu, a baix us deixo les fotos.

Albert Rossell

Fotos de Rupit al meu Facebook

Fotos de Guimerà al perfil @estimoguimera d’Instagram

Informació sobre les visites guiades a Guimerà