La salut del català, sota lupa
Plataforma per la Llengua, l’ONG del català, ha publicat recentment l’InformeCAT2024, un estudi que copsa l’estat de salut de l’idioma a partir de 50 dades rellevants d’àmbits diversos: demografia, cultura i mitjans de comunicació, empresa i serveis, educació i cohesió social, justícia, oficialitat i reconeixement i internet i noves tecnologies. El retrocés de l’ús social del català entre els joves és un tema ja tractat en aquest bloc, de la mateixa manera que és sabut que l’àmbit de la justícia és una pedra a la sabata i que el sector editorial sempre és motiu d’alegria per a la nostra llengua. Sigui com sigui, voldria destacar les vuit dades que més m’han cridat l’atenció de l’informe, posant l’accent a Catalunya, que és el territori que ha de fer de locomotora lingüística de les altres comunitats de catalanoparlants.
El català gaudeix de bona salut a internet
El català ocupa la 35a posició pel que fa al nombre de continguts a internet (dada 46 de l’InformeCAT2024), una plaça privilegiada tenint en compte el nombre de parlants. En això hi ha tingut molt a veure la xarxa social X (abans Twitter) i la Viquipèdia. Tot i aquesta bona posició, els continguts en l’idioma només representen un 0,1% del total a la xarxa.
Més engrescador és el fet que el català és la cinquena llengua de la Viquipèdia (dada 48 de l’estudi), després d’haver superat els 10.000 articles essencials per al coneixement de la humanitat i per tractar-se de continguts extensos i de qualitat.
(…) però emmalalteix al sector de la salut
La dada 39 de l’informe és preocupant: el 30,9% dels metges que exerceixen a Catalunya no saben parlar en català i un 13% ni tan sols l’entén. D’això ja en va parlar a bastament Carme Junyent a l’article Morir-se en català. La manca de facultatius ha fet que s’hagin de contractar metgesses i metges de fora de Catalunya. Val a dir, en aquest sentit, que els professionals extracomunitaris són els més interessats en aprendre o millorar el seu nivell de català (80,1%), molt per sobre dels nascuts a la resta de països de la Unió Europea (55,7%), a la resta de l’estat (50,4%) o a Catalunya (33,2%).
Les dades tampoc són esperançadores al País Valencià i a les Balears. El 25,6% dels usuaris dels serveis sanitaris de la zona valencianoparlant no hi utilitzen el valencià (dada 8). Per altra banda, el Departament de Salut de les Illes Balears ha eximit 248 places d’infermeria i de medicina de saber català (persones que es van presentar al procés d’estabilització), però en un principi el govern de Francina Armengol volia eximir totes 2.283 places (dad 40).
Ser atès en català
El 90% dels residents a Catalunya són favorables a garantir el dret a ser atès en català. La dada 17 de l’informeCAT2024 contrasta amb la 20, perquè un terç dels catalans diu que té problemes per expressar-se en català als restaurants de Catalunya.
La dada 29, per últim, m’ha sorprès gratament: el 62% de les assignatures de graus i màsters a les universitats públiques catalanes van ser en català el curs 2021-2022. Tot i que encara s’està lluny del 80% de les classes en català al qual es van comprometre les universitats de Catalunya, és molt percentatge molt més alt del que em pensava.
I, arribats a aquest punt, deixeu-me explicar una anècdota. Divendres vaig anar a dinar a un restaurant i, casualment, vaig seure al costat d’una taula amb nou professors i professores universitàries. Sense prestar atenció al que deien, vaig adonar-me que parlaven en tot moment en català… fins que un d’ells va intervenir en castellà. Automàticament, les converses van seguir en castellà –sense que el castellanoparlant intervingués més–. Van passar uns 20 minuts fins que els comensals van tornar a expressar-se en català. Amb aquesta anècdota vull dir que és perillós canviar d’idioma quan hi ha una minoria de castellanoparlants. Continuar parlant en català és un posicionament ben senzill, a l’abast de qualsevol de nosaltres, que ajudarà a millorar la salut de la llengua.
