A la primera conversa que vaig tenir amb en Gustau Pau, ja em va mostrar el seu punt de vista crític amb el procés de regulació de les teràpies naturals a Catalunya i amb el decret que va estar en vigor durant un breu període de temps l’any 2007. En aquesta segona part de l’entrevista, el director de Heilpraktiker Institut dona el seu parer sobre com s’haurien d’haver regulat les teràpies naturals i, de manera particular, el seu ensenyament. També parlem de les bones pràctiques que hauran d’aplicar els terapeutes un cop hagin finalitzat els estudis.

—Avui en dia les teràpies naturals no estan regulades i, per tant, la formació tampoc. Per on s’hauria de començar?

Quan [a Catalunya] es va intentar normalitzar el sector des d’un punt de vista polític i administratiu es va fer un decret. De fet, el decret va estar en vigència un mes. Afectava tant al món formatiu com a la pràctica de les teràpies naturals. A parer meu, era una norma molt parcial. Hi ha molts models de teràpies naturals. No calia morir en l’intent de fer programes específics d’infinitat de teràpies. Fer-ho així era la manera de no acabar mai, perquè sempre hi haurà alguna teràpia que quedarà fora. S’hauria d’haver començat per esbrinar quins centres fan formació, quins programes formatius diuen que imparteixen i, des de l’Administració, vetllar perquè aquests programes es compleixin al llarg de l’any. Això ja garanteix que no s’està prenent el pèl a l’usuari. Val a dir que el procés de regulació també va tenir aspectes positius. Va posar una mica d’ordre. Va servir perquè molts centres de formació es posessin al dia.

—Va tenir aspectes positius, però és evident que el decret no et va agradar.

Era un decret sancionador que donava a entendre que el sector era perillós, cosa que no és certa. Quasi totes les organitzacions professionals tenen una assegurança de responsabilitat civil i no l’han hagut de fer servir mai. Això demostra que els professionals treballen amb seguretat.

El decret hauria d’haver reconegut que les teràpies naturals són una realitat i dir que l’Administració  accepta aquesta realitat. El pas següent hauria d’haver estat fer un llistat de quines són les teràpies naturals, saber qui són les persones que les fan servir i on les practiquen. El decret havia de demostrar que el Departament de Salut tenia constància de qui practica les teràpies naturals a Catalunya sense recomanar a ningú. Si analitzes quines disciplines havien de ser regulades, et trobes coses ben estranyes. Hi havia teràpies que no les coneixia ningú. Hi va haver organitzacions que van participar en el procés de regulació que van intentar obtenir el propi benefici amb el decret.

A més, en el decret no es parla en cap moment de l’usuari.

—Parlem de l’usuari, doncs. Què ha de tenir en compte a l’hora de triar un terapeuta?