El teletreball i les seves conseqüències ‘ocultes’
M’ha agradat el tractament d’aquesta notícia-entrevista publicada a La Veu de l’Anoia sobre el teletreball, perquè apunta algunes de les conseqüències ocultes d’un fenomen que ha arribat per quedar-se. La principal conseqüència negativa del teletreball —i que no s’acostuma a veure per part de l’empresa— és la pressió que el teletreballador exerceix sobre si mateix. M’explico: si treballes en una oficina i tens uns determinats objectius, potser hi ha dies que no els pots assolir perquè has d’apagar un foc imprevist i urgent. Has de deixar tot el que tens entre mans per solucionar el marró. En aquest cas, tothom ho veu i entén el motiu pel qual no has arribat fins al llistó fixat prèviament. Si el mateix et passa a casa, soluciones el merder com pots i, com que ningú se n’assabenta, després segueixes treballant per assolir els objectius, per por a què pensaran els superiors i els companys. Així allargues la jornada laboral i t’autoenganyes, traient-li ferro, amb l’excusa que és el temps que dedicaries a fer el desplaçament d’anar i tornar a la feina.
Una altra conseqüència oculta —que sí es reflecteix a la informació de l’Agència Catalana de Notícies publicada a La Veu de l’Anoia— fa referència al sector immobiliari. Amb l’eclosió del teletreball, es necessitaran menys despatxos i més petits. En altres paraules, els propietaris que han cobrat preus abusius pel lloguer d’oficines deixaran de fer l’agost. Aquesta realitat tindrà derivades en les agències immobiliàries, així com en els restaurants i establiments que viuen d’uns clients que treballen lluny d’on viuen.
Un tercer canvi —també apuntat a la notícia i que espero que arribi aviat (tant de bo!)— és que els treballadors podran escollir on viure sense haver-se de mirar tant on hi ha oportunitats per treballar. Això s’ha de traduir en un repoblament de l’àmbit rural: hi ha pobles que ja estan notant les migracions. El desequilibri territorial és un dels grans problemes endèmics que tenim com a país. Tornar a la Catalunya interior afavorirà noves oportunitats econòmiques als pobles i més diversificades; permetrà abaixar (una mica) els preus indecents de l’habitatge a les grans ciutats; i, què carai, que viure amuntegats a la gran àrea metropolitana de Barcelona i a la de Tarragona no pot ser bo de cap manera per a la salut, ni sostenible per al territori.
Albert Rossell
