“Els bons resultats en els nens fan que les famílies es convencin que l’homeopatia funciona”. Entrevista al Dr. Manel Mateu (i II)
El Dr. Manel Mateu Ratera va tractar un pacient amb medicaments homeopàtics el 1983 per primera vegada. Des d’aleshores ençà, el fins ara president de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) ha vist un ascens progressiu del nombre de malalts tractats amb aquesta disciplina, malgrat que hi ha grups que volen desprestigiar-la. També s’ha adonat que, cada vegada més, l’homeopatia entra a les cases per tractar un problema de salut dels fills i finalment s’hi acaba instal·lant.
—A casa, l’homeopatia va entrar per un problema de salut de la nostra filla que es repetia cada primavera i no trobàvem solució. És habitual que les famílies coneguin l’homeopatia per una experiència amb els fills?
—És molt habitual. Hi ha força famílies que porten els nens —i cada vegada més petits— al metge homeòpata. En veure que al nen se li han curat les angines i no necessita més antibiòtics o que li ha marxat l’asma i no li cal més Ventolin, les famílies ho comenten a l’escola. És habitual que les mares, veient el bon resultat de l’homeopatia en els fills —els nens reaccionen bé i ràpid a l’homeopatia— vulguin que se’n beneficiï la resta de la família. Aleshores vénen i pregunten si l’homeopatia també va bé per als dolors menstruals, per a l’artrosi de la mare o per a l’úlcera d’estómac del pare. Nosaltres els diem que sí; que s’ha d’individualitzar cada persona; que hem de veure el pacient, fer la història, seleccionar el medicament i després veure si ha funcionat. Els bons resultats en els nens és la principal manera de convèncer les famílies de què l’homeopatia funciona.
—L’homeopatia pot substituir les vacunes?
—Sí, i de fet ja s’està fent amb diferents mètodes. Hi ha un metge australià, Isaac Golden, que utilitza un calendari de vacunacions semblant al calendari tradicional i que administra els remeis preparats amb la substància de la malaltia, però diluïda al mètode homeopàtic. Aquest sistema és molt més diluït i no porta additius com l’alumini o el mercuri. L’efecte neurotòxic de l’alumini i el mercuri és una de les principals diferències entre les vacunes i les vacunes homeopàtiques. La homeopatia pot substituir les vacunes, però per demostrar-ho calen investigacions a més gran escala del que s’ha fet fins ara. Els governs també haurien d’estar interessats en donar l’oportunitat a aquest estudi que, per altra banda, topa amb els interessos de les empreses farmacèutiques.
—Si busques a internet i a les xarxes socials, la paraula que més surt al costat d’”homeopatia” és “placebo”. Alguna cosa no deu haver explicat bé l’homeopatia.
—La raó per la qual la paraula placebo es relaciona amb l’homeopatia és perquè totes les dilucions més enllà de la 12 CH no contenen res i, per tant, diuen que és placebo. És mentida. Un placebo seria un grànul de lactosa sense estar impregnat de res. En canvi, un grànul impregnat amb una dilució del 200, en comparació amb el placebo de veritat, té uns efectes claríssims en plantes, en cultius ecològics, en animals i en persones. La física actual s’ha de replantejar i aclarir el perquè de l’homeopatia, de les dilucions i de la memòria de l’aigua. En dilucions altes, la substància no hi és, però el dissolvent està impregnat, té una marca, té una vibració electromagnètica que el diferencia del placebo.
L’argument del placebo ha estat tradicionalment utilitzat per la medicina convencional, sobretot pel grup dels escèptics. És un grup virulent i ple de prejudicis. Els escèptics, en nom del purisme científic, s’atorguen el dret de dir què és bo i què no és bo. S’ha vist que al darrere hi ha el finançament de laboratoris farmacèutics, els quals també estan connectats amb determinades revistes científiques com Muy interesante.
—El cas més extrem es va donar el 5 de febrer passat. Unes 200 persones van participar en suïcidis homeopàtics en diverses ciutats de tota Espanya. Prenien una sobredosi de medicaments homeopàtics per demostrar que no feien res. Sembla que fan més soroll els detractors de l’homeopatia que els que hi estan a favor.
—Va ser una estupidesa que va tenir molt ressò mediàtic. Aquestes persones, volent desprestigiar l’homeopatia, ens van fer un favor. Van demostrar que els medicaments homeopàtics són innocus en sobredosi, cosa que és una de les característiques de l’homeopatia. A part d’això, si [els participants] volien ser seriosos, des del punt de vista científic van actuar malament: no tenien un observador mèdic que valorés els símptomes abans i després [de la ingesta].
—Segons dades de l’Associació Espanyola de Pacients d’Homeopatia (AEPH), a Europa l’homeopatia és usada pel 30% de la població i la coneix el 60%. A Espanya aquestes xifres estan just a la meitat. Per què?
—A Espanya, la divulgació de l’homeopatia va començar més tard. A França no hi va haver cap parèntesi. Aquí, després de la Guerra Civil, l’homeopatia es va prohibir i l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona es va tancar —es va prohibir com qualsevol altra associació—. Es va considerar que l’homeopatia no era afí a les idees del règim i no es va tornar a recuperar fins el 1978. En aquest parèntesi immens, la població va ser assistida d’amagat per un petit percentatge de metges homeòpates. Va ser a partir del 1980 quan van venir metges d’Europa i d’Amèrica a ensenyar l’homeopatia i va començar a despuntar al nostre país. Des d’aleshores hi ha hagut un ascens progressiu pel que fa al nombre de pacients. Estem una mica endarrerits respecte d’altres països d’Europa, sobretot en comparació a França i Alemanya. A Anglaterra ha estat medicina oficial i és conegut que personatges importants —i fins i tot la família reial— han estat tractats amb homeopatia. A Alemanya és una de les medicines ben considerades i respectades.
Enllaços relacionats:
