Adolescents addictes als mòbils: què podem fer?
Si ets mare o pare d’adolescents, és fàcil que ja hagis fet tard i siguin addictes als mòbils o a les pantalles. Per a qui encara hi és a temps, val la pena recordar que l’educació comença molt abans, parlant amb els infants des de ben petits. Els àpats a taula haurien de servir per parlar sense pantalles (ni televisió, ni mòbils sobre la taula ni res). És un error greu deixar la canalla amb un videojoc al restaurant perquè els progenitors puguin passar una estona tranquil·la. Amb la mainada ja més gran, les mares i els pares hem de predicar amb l’exemple: si no volem tenir-los tot el dia amb les pantalles, no ens han de veure a nosaltres amb el mòbil. Convé evitar les portes tancades de les habitacions de noies i nois: les portes sempre han d’estar obertes. Cal posar límits: els adults han de saber les contrasenyes i, si els adolescents les canvien, això ha de tenir unes conseqüències. I no s’ha de descartar mai el fet de demanar ajuda professional.
Aquests van ser alguns dels consells sorgits al col·loqui organitzat recentment a Igualada per l’operadora Vera sota el títol de #Pantalles. Per parlar del nostre “benestar digital”, va participar-hi Mariola Dinarès, periodista i divulgadora digital, que va actuar com a moderadora i va donar joc als altres tres ponents: Jordi Camós, formador i ponent expert en tecnologia; Xavier Ibarz, mosso d’esquadra responsable de les relacions amb la comunitat; i Xavier Moreno, directiu Vera.
Jordi Camós va remetre’s a investigacions amb rates fetes per Frederic Skinner el 1936 per parlar-nos de l’addicció als mòbils. L’ús de les pantalles allibera dopamina, l’hormona del plaer. “La dopamina s’allibera quan hi ha una anticipació de recompensa –un desig– i se n’allibera més quan la recompensa és variable”, és a dir, quan no se sap ben bé què et trobaràs. Per a l’expert, els mòbils són una recompensa instantània i va posar com a exemple de recompensa variable l’scroll. “Avui en dia tens una recompensa sense esforç –s’ha perdut la cultura de l’esforç– i se’t sobreestimula el sistema dopamínic, que és natural. Quan baixa el nivell de dopamina, busques la manera que torni a pujar al teu nivell normal, enganxant-te a la pantalla”. Tot plegat genera l’addicció als mòbils i a les pantalles.
Xavier Ibarz va assenyalar que els principals problemes que arriben als Mossos d’Esquadra dels centres educatius són casos d’assetjament, LGTBI fòbia, violència sexual i furts i robatoris. “Els tres primers casos tenen a veure amb les pantalles”. L’adolescent no sap ni que és víctima ni que és autor d’un delicte. “El consentiment s’ha acabat des que no has acceptat que et tibin dels cabells, et piquin o t’escupin”. Per no arribar a aquests extrems, cal que mares i pares hagin parlat i creat un clima de confiança amb els fills des de molt abans. Així quan arriba el mòbil al primer fill, acceptarà que hi hagi unes normes i uns límits. “Això és l’educació”, va reblar. També va alertar del perill dels pederastes –un 73% d’ells fan col·leccions de continguts que s’han penjat públicament– i del creixement alarmant dels jocs d’apostes entre els més joves.
Per a Xavier Moreno, les noves tecnologies són “un oceà d’oportunitats”, però també “plantegen uns reptes”. Cal que els adults controlin i gestionin el temps d’exposició de noies i nois a videoconsoles, ordinadors i mòbils i és necessari “crear espais de temps lliures de tecnologia”.
I per acabar, paga la pena destacar unes dates aportades per Jordi Camós. La companyia Meta (d’Instagram, Facebook i WhatsApp) ja ha estudiat que les xarxes socials afecta la salut mental de l’adolescent –de fet, “la canalla de 0 a 3 anys que creix esposada a les pantalles sofrirà un endarreriment cognitiu, segur”–, però s’escuden en el fet que les noies i els nois usen les xarxes perquè “tenen por a perdre’s tendències culturals i socials”, és a dir, “temen no fer el que fan els altres” i quedar-se aïllats.
Albert Rossell i Farré
Enllaços relacionats:
