skip to Main Content
Més Formació, Si Us Plau

Més formació, si us plau

Article publicat a La Veu de l’Anoia, el 15 de maig de 2009 (2009-05-15 Més formació, si us plau).

Uns dels pocs tipus d’empreses que es deuen fregar les mans quan hi ha crisi són els centres de formació. Quan els índexs d’atur són tan alts, hi arriben moltes persones disposades a aprendre, a aconseguir una nova titulació i a millorar el currículum. També hi ha qui vol reciclar-se o fer un canvi de rumb en la carrera professional.

Una de les assignatures pendents dels treballadors, però, és la formació mentre estan en actiu. Haurien de ser conscients que vivim en un entorn on l’únic que perdura és el canvi, cosa que fa del tot necessari posar els coneixements al dia. En aquest sentit, el paper de les empreses també és important. En el marc de la seva responsabilitat social, han de vetllar per al desenvolupament professional dels empleats. Han d’invertir en la seva formació i, si veritablement aposten en ella, no els ha de fer res que hi destinin part de l’horari laboral. Com més coneixements tingui el treballador, com més ampli sigui el seu horitzó i com més inquietuds pugui compartir, més preparat estarà per afrontar els canvis, més i millors propostes aportarà i més prosperarà ell i la companyia que li dona feina. Veient com genera riquesa al seu entorn i adonant-se que l’empresa creu en ell, serà difícil que en marxi.

Històricament, el model econòmic d’Igualada i la seva zona d’influència s’ha caracteritzat per una indústria basada en l’ús intensiu de mà d’obra. A la ciutat hi ha hagut una minsa oferta d’estudis universitaris i les comunicacions amb Barcelona sempre han estat millorables. En aquest context i havent-hi la feina assegurada, per què molestar-nos en instruir-nos?

A conseqüència d’aquest desinterès, l’Anoia només disposa d’un 8,3% de la població amb titulació universitària i està quatre punts i mig per sota de la mitjana catalana (Idescat, 2001). També està entre un i gairebé sis punts per sota de les comarques amb què ens hem de comparar: el Bages, l’Alt Penedès, el Garraf i Osona.

A la comarca li cal apostar per la formació per canviar de model econòmic. Aquell model basat en la indústria manufacturera que dona feina a tothom ha caducat. Sempre hi haurà algun lloc on els costos de producció siguin més baixos. Els nous sectors requereixen menys mà d’obra i professionals més preparats i amb coneixements més específics. La tendència és que les grans companyies es divideixen en societats més reduïdes i especialitzades. El futur és d’unes empreses cada cop més petites, dinàmiques i capaces d’afrontar els canvis amb rapidesa. Cal estar preparats.

Enllaços relacionats:

Foto: Pixabay.

Back To Top
×Close search
Search