Com fer una nota de premsa: pros i contres

Nota: Article recuperat de l’antiga agència de comunicació MindandBody.es.

Escriure una nota de premsa és una tasca senzilla, però que surti publicada ja és una mica més complicat. Un professional d’un modest mitjà de comunicació pot rebre unes quantes notes de premsa al dia, però a un periodista d’un gran diari d’informació general li poden arribar uns 300 correus electrònics cada dia. El treball del periodista consisteix a seleccionar la informació que el seu mitjà difondrà i decidir quins continguts destacarà. Però a ningú no se li escapa que és impossible assimilar aquesta quantitat d’informació en una jornada laboral en què a més s’han d’escriure o muntar les notícies del dia. I aquí ja ens trobem amb els primers contres de les notes de premsa: l’abús d’aquest recurs per part de les empreses i, per tant, la incapacitat dels periodistes per absorbir tota la informació que els arriba.

Les primeres notes de premsa que el periodista sol destacar són les d’aquelles empreses que no coneix, potser per la seva petita dimensió. Aquest és el cas dels negocis dedicats a les teràpies i la salut natural (instituts de psicologia, centres de teràpies naturals, balnearis, laboratoris de plantes medicinals i productes naturals, empreses de dietètica i nutrició, productors d’alimentació ecològica, distribuïdors de productes bio…), sector en què està especialitzat MindandBody.es. Per això és tan important la feina prèvia.

Què cal tenir present abans d’escriure la nota de premsa

• Separar la publicitat de la informació. Hi ha gabinets de comunicació que utilitzen la inversió publicitària destinada a un mitjà com a moneda de canvi perquè els publiquin les notes de premsa. És una mala pràctica: al periodista l’incomoda i condiciona aquest xantatge. També és una mala pràctica que el comercial de publicitat, per acabar de convèncer l’anunciant, li proposi que li publicarà una nota de premsa: moltes vegades l’empresa acaba escrivint una informació sense substància que, una vegada publicada, desgasta la imatge.
• Tenir una bona base de dades actualitzada. Les redaccions compten cada cop amb menys periodistes i els canvis són constants. Si fa temps que es fa servir una base de dades, abans d’enviar la nota de premsa, caldrà fer les comprovacions oportunes per confirmar que els contactes segueixen al mateix lloc. I no cal dir que sempre és millor una adreça de correu personal que una adreça genèrica tipus redaccio@…
• Tenir un interlocutor en cada mitjà de comunicació. Des de MindandBody.es insistim sempre que tota estratègia de relació amb la premsa exigeix tenir un contacte a cada mitjà de comunicació clau. Això només s’aconsegueix concertant una entrevista amb el periodista més especialitzat en la nostra matèria que hi ha a cada redacció. Per això hem de preparar abans un bon dossier de premsa.
• Valorar la informació que tenim entre mans i seleccionar a quins mitjans l’enviarem. No totes les informacions tenen prou pes específic per enviar-les a les agències, als grans mitjans d’informació general o a les principals revistes especialitzades. Potser la nota de premsa només interessi als mitjans locals. Una altra opció és publicar-la només a la nostra web i compartir-la a les xarxes socials perquè arribi als nostres seguidors. Així evitem cremar cartutxos amb els periodistes que més volem cuidar.
• Pensar en la possibilitat de gestionar unes quantes entrevistes. Ja sabem que és impossible que un periodista pugui absorbir tota la informació que arriba a la seva bústia. A més, quan enviem una mateixa nota de premsa a tots els mitjans de comunicació, seran pocs els que decideixin publicar-la i, com que no poden diferenciar-se de la informació dels seus competidors, optaran per dedicar-hi poc espai. Sempre cal valorar la possibilitat de gestionar unes poques entrevistes amb uns periodistes ben seleccionats per assegurar-nos un tractament millor i més ampli.

En enviar la nota de premsa, què convé tenir en compte

• Fotografies. Sempre cal enviar-ne diverses. Ja que la informació serà la mateixa per a tots els mitjans (i seran molt pocs els que trucaran per fer preguntes), els hem de donar l’oportunitat que es diferenciïn els uns dels altres almenys amb les imatges.
• La millor hora. Al periodista li ha d’arribar la nota de premsa com més aviat millor, és a dir, a primera hora, quan recopila tota la informació que li ha arribat. En el cas de la redacció d’un gran diari, és ideal que arribi abans de la reunió que es fa a mig matí per decidir els continguts que sortiran publicats l’endemà.
• Seguiment. Com que els canvis en les redaccions són constants i com les bústies de correu electrònic dels periodistes treuen fum, és aconsellable fer un seguiment telefònic de la nota de premsa. Serà una feina més fàcil si ja coneixem els periodistes (hem tingut abans una trobada amb ells) i els podem contextualitzar la nova informació i relacionar-la amb el que vam dir a la darrera entrevista.
• Data prevista de la publicació. Un altre contra de les notes de premsa és que difícilment tindran una segona oportunitat si no surten publicades immediatament (en el cas d’un mitjà digital, en qüestió d’hores; en un diari, l’endemà; i en una revista, al pròxim número). Molt poques vegades reservaran la informació pel cap de setmana o per un suplement especial.

Estructura de la nota de premsa

La nota de premsa ha de tenir la mateixa estructura que una notícia periodística, és a dir, ha de seguir l’estructura de la piràmide invertida. Això és:

• Elements de titulació.
• Lead o primer paràgraf de la notícia. Ha de respondre a les preguntes qui, què, quan, on, per què i com.
• Cos de la notícia: la resta de la informació ha d’ampliar el que s’ha dit abans al lead, sempre ordenat de més a menys importància.

Albert Rossell
Director de MindandBody.es

Imatges: generades amb intel·ligència artificial (Copilot).