Les dues Catalunyes
Article d’opinió publicat a l’Extra Comarcal el 4 de novembre de 2009 (2009-11-04 Les dues Catalunyes).
Per segon any consecutiu, he format part del jurat d’El Periódico a l’Escola, una iniciativa d’El Periódico de Catalunya que permet als estudiants d’ESO ser periodistes per un dia i, entre tots els companys de classe, fer un diari. Les propostes dels estudiants s’estructuren en seccions similars a les dels grans rotatius (Societat, Local, Opinió, Cultura i Espectacles…) Els temes tractats són els que acostumen a preocupar als adolescents: consciència mediambiental, tribus urbanes, drogues, sexualitat i qüestions específiques de cada localitat, per citar alguns exemples.
Entre els finalistes d’aquesta edició hi ha centres educatius de tota la geografia catalana i fins i tot de la Franja de Ponent. Analitzant les problemàtiques locals que tracten els joves, t’adones de les dues Catalunyes que existeixen, en funció de si estàs a prop de Barcelona o no. Així, com més lluny de la capital catalana es troba la ciutat i com menys pes demogràfic té, és fàcil que les informacions facin referència a la manca d’infraestructures i equipaments. Per exemple, els joves de les Borges Blanques reivindiquen una Escola de Música comarcal, mentre que els de Valls demanen un Skatepark per poder fer cabrioles amb els monopatins. A Torredembarra celebren que aviat tindran un camp de futbol amb gespa artificial, després de cinc anys de lluita.
En canvi, en llegir els temes tractats pels alumnes residents a l’Àrea Metropolitana, t’adones que, per a ells, les fronteres municipals estan diluïdes, sobretot si estan a tocar de Barcelona. Així, els joves d’Esplugues de Llobregat consideren el patrimoni arquitectònic de la Ciutat Comtal com a propi, i una cosa semblant succeeix amb els museus. Per als estudiants de Sant Adrià del Besòs, les campanyes de sensibilització de l’Ajuntament de Barcelona tenen tanta força que són percebudes com si les hagués posat en marxa el seu propi consistori. En ambdós casos, l’agenda cultural i l’oferta d’oci de Barcelona és la que prima als seus municipis.
Com a veí d’Igualada i de l’Anoia, a cavall de la Catalunya metropolitana i del país més rural, sovint em sento com si tingués un peu a cadascuna de les dues Catalunyes. No és fàcil decidir-se per l’una o l’altra. ¿Què és millor: ser veí d’una ciutat dormitori, sense personalitat pròpia, i gaudir de tots els serveis de la capital? ¿O bé procurar mantenir la idiosincràsia d’allà on pertanyo, carregar-me de paciència i, sense defallir, reivindicar més infraestructures i equipaments a les administracions centralistes que mai escolten perquè, segons ells, només som quatre gats? La resposta la té cadascú.
Foto:
Imatge generada amb intel·ligència artificial: Dall·E 3 d’OpenAI.
