El principal competidor del petit comerç tradicional és l’ecommerce. Els regals de Nadal es compren a internet i la gent s’hi connecta a la nit, escarxofada al sofà amb la tablet. Passa el mateix amb els aparells tecnològics, els viatges, les joies, la cosmètica, els llibres, la música i fins i tot la roba i el calçat. L’ecommerce ha influït tant en el comerç tradicional que les botigues físiques es veuen obligades a fer grans descomptes quan arriba el Black Friday i el Ciber Monday.

Un company d’Igualada Oberta -el grup ciutadà adscrit a Igualada Som-hi-, l’empresari Manel Pla, m’assegura que la plataforma especialitzada on s’anuncia ara ja li aporta més del 90% de les visites que el Grup Jardí rep per a banquets de boda. “Si no fos per internet, ja hauríem tancat”, conclou. L’orxateria més famosa de València, l’Horchatería Daniel, es fa un tip de vendre orxata, galetes de xufa i fartons online tot l’any. Si via internet es poden vendre bodes i fartons -qui ho diria!-, és que es pot vendre quasi tot.

I a què es deu l’èxit del comerç electrònic? De l’àmplia llista de motius, en destacaria un: la falta de temps. Quan has sortit del treball, has complert amb les mil i una obligacions, i has respost tots els missatges tan aviat com has pogut, les botigues ja tanquen. La tecnologia que ens havia de donar més llibertat ens ha fet encara més esclaus. No tenim temps. No ens podem permetre el luxe d’emprovar-nos quatre peces de roba a la botiga, de comparar els preus en tres establiments, de fer cues el primer dia de rebaixes i -en el cas de poblacions petites- de suportar com els comerciants ensabonen la clientela que hi ha davant teu: “I què fa la mare?”, “Saps a qui fa dies que no veig? A la teva germana!” “(exagerant) I la mascota, com està?”… No n’has de fer res de com està la mare, la germana o el gos! Que no veus que no tinc temps!

A Igualada, a més, ens trobem amb una casuística particular. Com que la ciutat no dona prou bones oportunitats, la majoria dels bons sous s’han d’anar a guanyar una hora lluny. Us imagineu què implica per al comerç igualadí que els seus millors clients potencials tinguin dues hores menys cada dia d’entre setmana? Doncs que, si treballen a prop d’una zona comercial i tenen flexibilitat horària, fan les compres al migdia; o a la tarda, quan surten de l’oficina. Si la feina és a Barcelona, després d’almenys vuit hores frenètiques a la capital i de més de dues hores de desplaçaments -i si han trobat retencions, ni us explico-, de l’únic que tenen ganes en arribar a Igualada és de tancar-se a casa i estar tranquils. Amb tal conjuntura, cal felicitar els comerciants: s’ha de saber fer molt bé les coses per competir en el canvi de paradigma. A Igualada Som-hi som conscients que l’ecommerce és un depredador del comerç de proximitat i que la falta de temps és el principal enemic de les botigues. Sabem que alguns dels establiments amb més possibilitats han obert una tenda virtual, però hi ha comerços petits que no poden permetre-s’ho. A ells els proposàvem d’obrir un marketplace virtual igualadí. No hi havia la pretensió de guanyar la cursa comercial a Amazon, però sí la intenció de vèncer la batalla emocional: que la gent que s’estima Igualada comprés en aquesta plataforma per ajudar el comerç local; que l’igualadí que treballa a l’altra punta del món hi comprés el regal per algun amic o familiar resident aquí; o que l’estudiant que fa un Erasmus pogués tenir un detall el Dia de la Mare. I tots els altres clients d’arreu que hi entressin (això ja dependria de l’ambició dels que en formessin part), doncs benvinguts. Una part dels costos de la posada en marxa i els primers temps d’arrencada de la plataforma, així com els honoraris dels tècnics que l’haurien de mantenir viu, anirien a càrrec de l’ajuntament, és clar.

El centre d’Igualada ja no és el que era

I acabo amb unes opinions estrictament personals. Sense segons quina mena d’establiments, el nucli antic és fred i cada vegada atrau menys gent. El que tenim ara no s’assembla en res a quan hi havia cafès i restaurants com el Nou Suís, la Granja Pla i el Quim’s; els cinemes Kursal i Saló Rosa; la tenda de llaminadures de Cal Manyo; la discoteca Gucken; les sales de màquines i d’oci de Cal Ferrer o el Hobby Land… Tot allò sí que omplia els carrers de gent.

A més de locals d’oci, a Igualada hi falten les franquícies de moda que reclamen els adolescents i el jovent. Farien la funció d’esquer, retindrien els compradors a la ciutat i n’atraurien de la resta de l’Anoia. N’hi ha de roba, de calçat, de complements i bijuteria, de cosmètica i inclús de carcasses per als mòbils! Quan no troben aquí allò que busquen, els fills ens demanen que els portem a un centre comercial de Barcelona o a Manresa, on et trobes amics, coneguts i saludats. Perdoneu, però algú ho havia de dir. És tan trist com real.

Article publicat a La Veu de l’Anoia en paper (14/06/2019).