Escoltar música per tornar a somiar
Després de la tempesta, arriba la calma. Moltes vegades m’he hagut de fer la pregunta de què és allò que m’ha fet sentir bé al llarg de la vida. O, dit d’una altra manera, quines són aquelles activitats que em regeneren. Així, en la mesura que en sigui conscient, puc provocar que la calma arribi abans. La resposta sempre ha estat la mateixa: llegir, escriure i fer esport. Últimament, però, m’he adonat que, a aquests tres hobbies, hi havia d’afegir el d’escoltar música.
Prendre’n consciència m’ha obligat a entretenir-me amb una feineta que em feia mooolta mandra: ficar cançons a l’iPod nano que tenia morint-se de fàstic a l’espera que l’estrenés. L’estic omplint amb peces actuals que ens agrada escoltar als de casa. Posats a fer, també estic recuperant CD antics i seleccionant cançons que en el seu dia em posaven la pell de gallina, però que feia anys que no escoltava. De més joves, dèiem que això era de carrosses.
És així com he arribat a la conclusió que, en algun moment, tothom necessita ser un carrossa. Aquelles antigues cançons ens fan reconnectar amb els nostres somnis esbojarrats de joventut, quan érem més autèntics, quan les il·lusions estaven intactes i quan encara no ens havíem deixat ensinistrar pel sistema.
I donant-hi encara més voltes, he arribat a una altra conclusió. No sé si els meus somnis eren realment esbojarrats, però segur que el món que ens envolta està molt més boig encara. En altres paraules, el món que imaginava de més jove era molt millor que el que tenim. Hi ha una frase d’en Jiddu Krishnamurtu que m’encanta i sintetitza perfectament això que us dic: “No és saludable estar adaptat a una societat malalta”.
Per això trobo tan important dedicar un temps a aquelles activitats que em regeneren. Em regeneren per seguir construint una vida cada vegada més semblant a la vida que vull tenir, em fan prendre alè per continuar contribuint a fer un món millor i em donen forces per encarar amb optimisme el que m’espera allà fora. Com jo veig l’exterior, depèn de com està el meu interior.
