Jaume Serral: “Si canvies el pensament, canvies l’estat d’ànim”

En els seus inicis de Programació Neurolingüística,  Jaume Serral va experimentar com canviava satisfactòriament la seva relació amb les altres persones i com milloraven les seves vendes. Aviat va decidir fer de la PNL la seva professió. Es va formar amb Richard Bandler i avui és trainer certificat i avalat per la Society of NLP, l’estament que van crear John Grinder i Richard Bandler per regular la formació de PNL a nivell internacional. És especialista en hipnosi ericksoniana i psicoteràpia, i cocreador del Postgrau “Persuasió Estratègica Interpersonal”, de la Universitat de Barcelona. Actualment, dirigeix ​​Human Abilities, a Barcelona.

-Es pot considerar la PNL com una teràpia?

-Sí, la Programació Neurolingüística va néixer dels estudis dels principals terapeutes dels anys vuitanta (John Grinder i Richard Bandler) i, per tant, tenia una clara finalitat terapèutica. Podem considerar la PNL com un model terapèutic capaç d’ajudar les persones a superar determinats problemes.

-Com definiries la Programació Neurolingüística?

-La Programació Neurolingüística és un model de conducta humana. Això ens permet conèixer millor la persona que tenim davant i provocar canvis en aquesta persona a través dels nostres missatges lingüístics. Hem de ser conscients de l’impacte que les paraules tenen en les persones, fins i tot les paraules que ens diem a nosaltres mateixos. La PNL també ens ajuda a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.

-Quines aplicacions té la PNL?

– Uf, el ventall d’aplicacions és amplíssim! Ja hem parlat del camp terapèutic, i també podem parlar d’àrees com les vendes, el coaching, el lideratge… De fet, la PNL, com a metamodel, ens permet crear diferents models, tants com tipus d’interacció hi ha entre persones.

-On comença i on acaba la PNL? Ho dic perquè hi ha milers de psicòlegs, coachs i terapeutes que t’ensenyen uns determinats exercicis que després resulten ser tècniques de Programació Neurolingüística.

-Aquí és on radica el principal problema de la PNL. Moltes persones redueixen la Programació Neurolingüística a un conjunt de tècniques i exercicis, quan la PNL és molt més que això. El més fàcil és agafar tècniques i ensenyar a coachs i psicòlegs, però qui fa això està ensenyant només un 10 o un 15% de la PNL. Quan veus a John Grinder i Richard Bandler, els cocreadors de la Programació Neurolingüística, t’adones que és una disciplina molt més complexa. Ells utilitzen poques tècniques i tot passa lingüísticament, a través dels missatges que llancen.

-Em van recomanar el llibre ‘Introducción a la PNL’ , de Joseph O’Connor i John Seymour. Ho consideres un bon llibre per endinsar-se en aquesta disciplina?

-Per endinsar-se en la PNL hi ha uns pocs llibres bons. Són els que van escriure John Grinder i Richard Bandler en els anys setanta i avui han quedat desfasats (‘De sapos a príncipes’, ‘Trance Fórmate’ quant a hipnosi, ‘Use su cabeza para variar’…). ‘Introducció a la PNL’ és una obra molt marketineana i molt bàsica. Joseph O’Connor i John Seymour van escriure un llibre d’extractes d’altres llibres.

–Dirigeixes Human Abilities, on imparteixes formació en PNL. Quin tipus de persones es dirigeixen a aquest institut i què busquen?

-En un 80% són coachs i psicòlegs que busquen més eines per realitzar les seves teràpies, els seus processos de canvi o els seus processos de coaching. L’altre 20% inclou perfils molt variats: des d’un catedràtic d’universitat fins a un alt directiu d’una gran empresa, passant per una caixera de supermercat. També va acudir a Human Abilities un militar que va dir que volia aprendre PNL perquè els seus subordinats acatessin les seves ordres no per una qüestió de rang sinó per la seva capacitat de convicció. El que busquen les persones que vénen aquí es podria resumir en dues grans idees: conèixer-se millor i poder efectuar canvis en elles mateixes, i poder comunicar-se millor amb els altres.

-Amb la crisi actual, hi ha persones que estan passant veritables dificultats. Alguna recepta per afrontar el dia amb més il·lusió i optimisme?

-La recepta més bàsica, fàcil, econòmica i que pot fer tothom és adonar-se que l’estat anímic el provoca el pensament. Així doncs, si canvies el pensament, canvies l’estat d’ànim. Això pot semblar fàcil però portar-lo a la pràctica potser pugui costar a les persones. El que poden fer llavors és examinar i veure quin tipus de creences tenen. Moltes vegades el nostre pensament projecta el futur i si aquest futur projectat no és favorable ens produeix una sensació de malestar en el moment present. La forma de pensar condiciona les nostres emocions.