Després d’un primer acte al Cercle d’Economia, ahir l’amic Albert Riba (@AlbertRiba) va presentar ‘Mamut o Sapiens’ a la Biblioteca d’Igualada o, com diria ell, a casa seva. En el seu primer llibre, l’autor utilitza el mamut i l’homo sàpiens…
L’arbre de bambú és segurament l’espècie amb un creixement més ràpid, que pot arribar a superar els 30 metres en un sol mes. Perquè això sigui possible, però, la seva llavor necessita uns set anys per començar aquest procés. El bambú empra tot aquest temps per expandir i preparar unes arrels que després li permetran créixer a un ritme vertiginós.
M’encanta la metàfora de l’arbre de bambú per il·lustrar que alguns dels projectes que posem en marxa necessiten un llarg treball previ i un temps de maduració abans de donar els primers fruits. ‘Deixa el temps necessari?’, ens pregunta Sergio Fernández en el seu ‘Vivir sin miedos’ -que ara rellegeixo- abans de explicar-nos la metàfora. En el seu llibre, mitjançant 33 preguntes, aquest periodista, conferenciant i coach ajuda a trobar les respostes que necessiten les persones que decideixen transformar la seva vida.
Ja fa alguns mesos que vaig llegir Bendito Karma, de Salvador Badillo, un llibre que té com a principal virtut fer-te prendre consciència del potencial que hi ha dins teu. Cadascú de nosaltres posseeix els recursos necessaris per construir-se una vida millor i més d’acord amb el seu interior (suposo que això tindrà alguna cosa a veure amb el que anomenem felicitat o èxit). De vegades, “només” cal un canvi d’actitud, un enfocament positiu i el treball personal (i escric “només” entre cometes perquè tot això implica esforç).
El llibre de Salvador Badillo, mestre d’arts marcials, coach i escriptor, s’estructura en tres parts: Enfocament, Autohipnosi i Reflexions. No és l’objectiu d’aquest post explicar el contingut de Bendito Karma, però segur que a en Salvador no li importarà que expliqui algunes coses que aquesta obra va despertar en mi. Per fer-ho, triaré un capítol de cadascuna de les parts.
Com que sóc poc amant de les aglomeracions, vaig decidir anar a la Fira Espiritualmente divendres a la tarda. El nombre de visitants —persones de mitjana edat, homes i dones a parts iguals— era raonable per poder visitar els estands sense aclaparaments.
D’entre la quarantena d’expositors, em va sorprendre positivament la iniciativa d’Holistic Terapias, una xarxa de centres de teràpies naturals repartits per tot Catalunya que s’han aplicat la dita de “la unió fa la força”. Així, cadascun dels centres pot oferir un ventall més ampli d’especialitats als seus usuaris, gràcies a la resta d’associats. També vaig conèixer en persona part dels equips de Todoterapias i d’Autocrecimiento, dos portals dedicats a la divulgació de les teràpies alternatives i el creixement personal, així com a la promoció dels professionals de les diferents disciplines.
