Els avenços tecnològics han estat sempre una amenaça per a moltes professions i, amb l'eclosió d'internet, molt més. Això havíem estat sentint durant molts anys i, dit sigui de passada, havíem fet el desentès. Quina tecnologia substituirà el rol d'un…
“No tinc temps per educar el meu fill”. Un títol provocador per atraure pares que van de bòlit i que tenen la sensació d’estar dedicant poc temps de qualitat als fills. La xerrada, impartida recentment a l’Espai Cívic Centre d’Igualada, va anar a càrrec de Chon Molina, doctora en Psicologia, especialitzada en infància i adolescència.
Més que amoïnats, els pares estem desorientats. Desorientats perquè la societat en la qual ens van criar ja no és la mateixa que ara. A la nostra infantesa, molts teníem un adult sempre a casa, mentre que l’altre treballava. Els rols estaven ben definits. Ara, pare i mare –si estan de sort– treballen fora i probablement tinguin un llarg trajecte per tornar a casa. Abans, jugàvem sols. Avui en dia, els fills demanen jugar amb els pares i ens exprimeixen al màxim durant les estones que tenim en comú (després de les activitats extraescolars o d’estar amb els avis o els cangurs, i un cop acabades les llargues jornades de treball). Els fills s’aprofiten del sentiment de culpa de molts pares, que no sabem on posar els límits.
Ara que s'apropa el 2n Congrés Internacional de Kinesiologia a Espanya, recordo que la meva primera experiència amb aquesta teràpia va ser com assistent a una conferència-taller sobre Brain Gym®. La també anomenada kinesiologia educativa és un conjunt de tècniques…