skip to Main Content
Un Nou ús Per A L’antic Escorxador D’Igualada

Un nou ús per a l’antic escorxador d’Igualada

Article d’opinió publicat a La Veu de l’Anoia el 12 de febrer de 2010: 2010-02-12 Un nou ús per a l’antic escorxador

L’Ajuntament d’Igualada ha redactat el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i l’ha volgut posar a l’abast dels ciutadans. Així, el POUM es pot consultar a l’edifici de l’antic escorxador fins al 9 de març, només de dilluns a divendres, de 10:30 a 14:00 i de 17:30 a 20:00 hores. Si el ciutadà, a més, vol rebre l’ajuda i les explicacions d’un tècnic municipal, hi ha d’anar al matí, per força.

Veient les facilitats que posen als ciutadans que treballen lluny d’Igualada, vaig decidir agafar-me un dia de festa. Com a igualadí, tenia dues curiositats: saber alguna cosa més del nou POUM i conèixer l’edifici recuperat de la nau central de l’antic escorxador (també per motius de feina, no havia pogut anar a la inauguració d’aquest espai durant la Festa Major ni a la sessió de meditació col·lectiva que s’hi va practicar).

Després de veure com havia quedat l’equipament, vam fullejar el catàleg de béns protegits, vam demanar al tècnic pels grans trets del nou POUM, vam preguntar-li sobre algunes actuacions urbanístiques concretes i vam escoltar les seves amables explicacions. El cas, però, és que no vull parlar del POUM, perquè ja hi ha altres persones més expertes que jo que ho han fet i perquè hi ha col·lectius, com el Gremi de Blanquers, la Unió Empresarial de l’Anoia i els Amics del Rec, que estan duent a terme una feina magnífica i molt a tenir en compte.

Em vull aturar, en canvi, a l’espai de l’escorxador, el projecte del qual també està exposat a la nau central. El consistori igualadí ja fa temps que té al cap un ambiciós projecte per concentrar en aquella illa un seguit d’equipaments socioculturals, com ara un centre de formació i creació artística, un auditori, un alberg per a joves, un centre d’entitats… Potser es tracta d’equipaments d’allò més necessaris, però tant es poden aglutinar allà com estar disseminats per la resta de la ciutat.

Pati de l'edifici de l'antic escorxador d'Igualada.
Pati de l’edifici de l’antic escorxador d’Igualada.

M’explicaré, tot i no saber si ve a tomb parlar-ne ara. Sempre he cregut que aquella illa era el lloc perfecte per acollir l’embrió d’un hipotètic Campus Universitari d’Igualada.  Seria la millor manera de recuperar el patrimoni i treure profit un edifici projectat en els primers anys del segle passat, durant el breu mandat de Joan Serra Constansó com a alcalde.

L’illa està dins la trama urbana d’Igualada, a deu minuts a peu del centre de la ciutat, cosa que no té el Pla de la Massa. Està ben comunicada, ja que cau a prop de l’avinguda de Balmes, que és el vial per on baixarien la majoria de cotxes que vinguessin de l’autovia A-2. També està ben comunicada amb la carretera de Santa Coloma de Queralt, amb la ronda de Fàtima i amb la futura ronda Sud i el carrer del Rec. El volum de vehicles que atrauria faria necessari construir-hi un aparcament soterrat, si fos viable.

Un campus així, amb facultats i escoles adscrites a més d’una de les universitats catalanes, atrauria centenars d’estudiants, treballadors i docents d’arreu. Tindrien la sort de veure cada dia de ben a prop l’edifici més emblemàtic d’Igualada, l’Asil del Sant Crist, obra del deixeble de Gaudí  Joan Rubió i una de les millors cartes de presentació de la ciutat als forans.

Moltes de les naus que hi ha a l’illa es podrien reutilitzar com a edificis administratius (on cabria el punt de suport de la UOC, entre altres serveis), despatxos i sales, biblioteca i un auditori que acolliria conferències com les de l’AUGA. Altres edificacions no tindrien sentit i haurien de deixar el seu lloc per alçar-hi els edificis amb aules.

S’haurien de preveure ampliacions a les illes del voltant i, si calgués, tota l’àrea compresa entre el carrer de Prat de la Riba, l’avinguda de Gaudí i l’avinguda d’Àngel Guimerà podria esdevenir un campus universitari envejable per a una ciutat com Igualada, un cop indemnitzats els veïns que ara ocupen la zona. En una àrea d’aquestes dimensions hi cabrien força edificis per a les escoles universitàries, totes elles envoltades per uns espais verds que donarien harmonia al conjunt d’aquest nou espai obert a la ciutat i al món.

Articles relacionats:

Back To Top
×Close search
Search