Els set temperaments de la fisonomia
La fisonomia és una tècnica d’autoconeixement mitjançant l’anàlisi dels trets facials, a més de ser útil per conèixer les persones que ens envolten i relacionar-nos-hi amb eficàcia. Avui en dia, el sistema tau-psico classifica els individus en set possibles temperaments: mental, nervial, bilial, sanguial, linfatial, cordial i egotial. El mental, el nervial i el bilial són intravortits. El sanguial i el linfatial són extravertits. El cordial i l’egotial són ambivalents i poden actuar d’una manera o una altra depenent de les circumstàncies.
La persona mental és abstracta, imaginativa… És inventora i creativa. Sempre concentrada, té interès per la filosofia i la cultura. El seu major problema és autocondicionament negatiu. Cal entendre la seva filosofia per provocar-li la iniciativa.
El nervial és un individu intuïtiu, sensible i amb bon gust. És l’artista. Però també és inestable i sovint canvia de parer. És pessimista i desconfiat i acostuma a patir problemes relacionats amb el sistema nerviós. Per guanyar-se’l, cal demostrar-li comprensió i reconèixer-li el bon gust.
Al bilial se li ha de captar l’atenció amb les primeres paraules. És analista, metòdic i ordenat, així com reservat, previsor i reflexiu. També és sever i repressor. És propens a la depressió.
El sanguial accepta bé les ordres dels seus superiors. És simpàtic, optimista i idealista. És sentimental, sensual i donat a la família. També és partidista i impulsiu. Se’l captivarà lloant les seves qualitats. És fàcil que tingui problemes circulatoris.
A l’individu linfatial li agrada ‘viure bé’: és financer, acomodat i sibarita. També és dinàmic i sociable. Sap ser pacient i és pràctic. Se l’ha de saber escoltar i fer-li parlar d’allò seu. Pot tenir problemes alimentaris.
El cordial és social i té do de gent. És universalista, altruista, comprensiu, perceptiu i sentimental reflexiu. També és indecís. És propens a les malalties cardiovasculars. El mourà tot allò que pugui produir beneficis a la societat i la humanitat.
L’egotial és el líder. És responsable, coordinador, organitzador i disciplinat. Pot ser un tirà i orgullós. No pot suportar que li manin (és millor demanar-li l’opinió), perquè ‘és ell qui mana’. Acostuma a patir estrès.
El temperament egotial és el cas més evident de l’evolució de l’espècie humana. És un temperament de temps recents. Els líders d’avui en dia no manen i reprimeixen, com feien els personatges històrics d’antuvi, sinó que són admirats i seguits. La rapidesa amb què es transforma el món pot fer aparèixer cada vegada més temperaments nous per adaptar-se a les noves realitats.
Enllaços relacionats:
- Fisonomia: el rostre com a mirall del caràcter i de la personalitat
- Fisonomia: de l’anàlisi a la síntesi
- Fisonomia: asimetria facial, nas torçat i arrugues
Font:
- María Rosa Pérez
- Foto: Valuavitaly a www.freepik.es
