Els pòdcasts són un tipus de contingut que està de moda i alguns d’ells tenen força èxit entre el jovent. De fet, hi ha adolescents que escolten aquestes sèries d’arxius d’àudio sense saber que són pòdcasts. Així va quedar palès al Taller de pòdcasts que vam fer a l’Institut Escola Piera, per als alumnes de 1r i 2n d’ESO (Educació Secundària Obligatòria), al curs 2022-2023. Molts dels estudiants seguien algun dels programes penjats a internet, però van tenir problemes per definir-ho quan, a la primera sessió del taller, se’ls va preguntar què era un pòdcast. Fos com fos, ara tenien davant el repte de fer el seu propi programa.

Els alumnes triaven quina classe de programa volien fer dels múltiples contextos que se’ls va plantejar: una audioguia (com si fos una guia turística o les explicacions que es poden escoltar en diferents idiomes quan es visita un museu), un audioconte per ser radiat després, un tutorial (força grups van optar per crear tutorials de videojocs), un programa radiofònic especialitzat en música, cinema o esports, etc.

La situació d’aprenentatge, sessió a sessió

La situació d’aprenentatge s’estructurava en cinc sessions d’una hora i mitja. La primera mitja hora era teòrica i consistia a prendre apunts per completar un dossier del Taller de pòdcasts que el professor els facilitava el primer dia (podeu trobar-lo a l’enllaç anterior o fer-hi una ullada a l’SlideShare que hi ha al final del paràgraf). En aquest cas, l’objectiu era cobrir la necessitat d’escriure sempre una estona en català en cadascuna de les hores de l’assignatura (el Taller de pòdcasts era una matèria amb la seva pròpia nota, però servia per reforçar l’assignatura de Llengua Catalana i, de fet, permetia per arrodonir la nota de Català a l’alça si el grup assolia una bona nota en el seu producte final). L’hora restant era de caràcter pràctic i el treball era en grup.

La primera sessió va servir per definir què és un pòdcast, d’on ve aquest nom, exposar exemples d’aquest tipus de continguts i per plantejar l’objectiu del taller: el producte resultant havia de ser un pòdcast d’uns cinc minuts. A l’hora pràctica, es van formar els grups d’unes quatre persones (hi havia entre quatre i cinc grups a cada taller), que van haver de debatre quin tipus de programa voldrien dur a terme. Van escoltar exemples d’estudiants d’altres instituts i van parar l’orella a alguns dels sons de la biblioteca de recursos sonors del Departament d’Educació.

A la part teòrica de la segona classe vam treballar algunes tècniques d’escriptura per a mitjans audiovisuals, la majoria de les quals coincidien amb les tècniques d’escriptura explicades al llarg del curs. Després va arribar el moment de posar-se a escriure (unes 150 paraules per alumne, que equivalen més o menys a un minut de locució).

La tercera sessió es va dedicar al guió de ràdio. També era el dia en què els estudiants haurien d’haver acabat el guió literari i el tècnic.

La quarta classe era la més pràctica. Calia assajar en veu alta la locució, gravar els pòdcasts i triar la música o els efectes sonors que volien incorporar a l’àudio.

L’últim dia estava previst per donar unes breus instruccions sobre el programari Audacity: retallar part de l’arxiu d’àudio, crear unes noves pistes per incorporar la música o els efectes sonors, etc. També era el dia de treballar l’ortografia.

De la programació a la realitat

La realitat, però, va ser força diferent. Els ritmes de treball eren diferents en cada grup. Hi va haver pocs casos d’alumnes que van aconseguir gravar el programa a la quarta sessió. Per tant, l’últim dia el professor principal va anar de bòlit per poder enregistrar tots els pòdcasts pendents, mentre el professor de suport procurava que els grups més endarrerits assagessin en veu alta. En la majoria de casos, els docents van haver d’ajudar els estudiants a crear noves pistes i a incorporar la música perquè no hi va haver temps a fer l’explicació teòrica sobre l’Audacity. Quant a l’ortografia, els professors van haver d’anar corregint els textos a mesura que els alumnes anaven escrivint, atès que ja van preveure que no hi hauria temps de tractar l’ortografia a l’última sessió tal com s’havia previst en un principi.

Tampoc es van utilitzar les plataformes de pòdcasts iWoox i Spotify, com s’havia pensat en un primer moment. Al final els programes es van penjar al canal YouTube de l’Institut Escola Piera, de forma que tota la comunitat educativa pogués escoltar de manera fàcil els treballs dels alumnes (escolteu la selecció de pòdcasts que hi ha al final d’aquesta publicació).

Competències treballades i avaluació

Les competències específiques de l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura treballades al llarg del taller van ser, en tots els casos, l’expressió escrita (competència 5) i l’expressió oral (C3) a l’hora de locutar (pronúncia, dicció, etc.). Els grups que van haver de buscar informació per elaborar el seu programa també van conrear la competència 4 (comprensió lectora) i la C6 (cercar, seleccionar i contrastar informació). En canvi, aquells que van optar per un audioconte van cultivar la C8 (crear textos d’intenció literària).

Pel que fa als criteris d’avaluació, es va valorar amb un 40% l’expressió escrita i amb un 30% l’expressió oral (locució). El 30% restant tenia a veure amb la feina a classe (completar el dossier), el treball en equip, la part tecnològica (edició de l’arxiu sonor amb música o altres sons) i la conducta a l’aula.

Aquí baix trobareu alguns exemples dels productes finals:

• La Caputxeta assassina (2n ESO)
• La Captuxeta Vermella a la gran ciutat (2n ESO)
• Audioguia Institut Escola Piera (2n ESO)
• No al bullying (1r ESO)
• Do you knou music (1r ESO)
• The backrooms (1r ESO)

Enllaços relacionats:

• Taller de revista a l’Institut Escola Piera