‘Cor i ment’, de Valentí Fuster i Luis Rojas Marcos
Dos espanyols a Nova York. El barceloní és un dels cardiòlegs més prestigiosos del món. El sevillà és un referent en el camp de la psiquiatria. Després de dues dècades de coincidir en congressos arreu del món i adonar-se dels seus molts trets en comú, Valentí Fuster i Luis Rojas Marcos decideixen engegar un projecte plegats i escriuen el llibre ‘Cor i ment. Claus per al benestar físic i emocional’.
Es tracta de 20 relats de casos reals ocorreguts a la consulta del Dr. Fuster. El denominador comú de tots ells és que els trastorns físics que pateixen els pacients tenen un origen psicològic més o menys ocult. Les palpitacions que va començar a notar en Max, de 29 anys, efectivament eren provocades pel consum de crack. El jove es va enganxar a les substàncies estimulants en veure’s incapaç de rendir tant com requeria la seva feina d’executiu de Wall Street. La hipertensió arterial de la Isabel, de 49 anys, tenia com a causa l’estrès. Havia passat de ser mestressa de casa a empresària atesa la mort del seu marit i, a més, no sabia delegar. En Tim, de 55 anys, patia un trastorn del ritme cardíac perquè feia un temps que bevia massa . Era la seva manera d’evadir-se, sense ser conscient que tenia una depressió provocada per una situació d’atur.
Cadascun dels casos és explicat per Valentí Fuster i reinterpretat per Luis Rojas Marcos. El cert és que el primer deixa poc marge perquè el segon es pugui lluir. Dr. Fuster és també psiquiatre—fet poc conegut que vaig saber quan vaig tenir l’oportunitat de fer-li una entrevista— i sap arribar al moll de l’os del problema dels seus pacients.
Sigui com sigui, el llibre posa l’accent en la necessitat d’escoltar el cos i la ment, alhora que va deixant reflexions d’un i altre sobre les que val la pena parar-s’hi a pensar. Aquí en deixo unes quantes.
Valentí Fuster:
-‘Es produeixen molts progressos en el camp de la tecnologia, però és important relacionar-se amb els pacients amb humanitat. És essencial que les facultats de medicina formin els nostres metges perquè valorin la importància d’emprar la seva afectivitat i empatia.’
-´Rere un pacient malhumorat, exigent i dèspota, hi ha un home que pateix i que s’ha construït una gran cuirassa d’ira per combatre el seu dolor.’
Luis Rojas Marcos:
-‘L’humanisme en la pràctica de la medicina és un art de paraules, sentiments i actituds. El metge ho expressa amb compassió, tacte i comprensió, la qual cosa, al seu torn, evoca en el pacient seguretat i esperança.’
-‘Les persones que se senten connectades a altres superen els moments difícils molt més bé que no pas qui es troba aïllat. Gràcies a les paraules, cap ésser humà no és una illa.’
-‘Totes les malalties, a més de ser alternacions de la salut, constitueixen símbols que reflecteixen el caràcter de les seves víctimes i els valors socials i culturals de l’entorn.’
