En decorar la casa per Nadal podem tenir en compte el feng shui per enfortir determinats aspectes de la nostra vida quotidiana. Es tractar d’utilitzar els ornaments tradicionals de la nostra cultura, aplicant tècniques de feng shui. Començant per l'entrada,…
A la primera conversa que vaig tenir amb en Gustau Pau, ja em va mostrar el seu punt de vista crític amb el procés de regulació de les teràpies naturals a Catalunya i amb el decret que va estar en vigor durant un breu període de temps l’any 2007. En aquesta segona part de l’entrevista, el director de Heilpraktiker Institut dona el seu parer sobre com s’haurien d’haver regulat les teràpies naturals i, de manera particular, el seu ensenyament. També parlem de les bones pràctiques que hauran d’aplicar els terapeutes un cop hagin finalitzat els estudis.
—Avui en dia les teràpies naturals no estan regulades i, per tant, la formació tampoc. Per on s’hauria de començar?
Quan [a Catalunya] es va intentar normalitzar el sector des d’un punt de vista polític i administratiu es va fer un decret. De fet, el decret va estar en vigència un mes. Afectava tant al món formatiu com a la pràctica de les teràpies naturals. A parer meu, era una norma molt parcial. Hi ha molts models de teràpies naturals. No calia morir en l’intent de fer programes específics d’infinitat de teràpies. Fer-ho així era la manera de no acabar mai, perquè sempre hi haurà alguna teràpia que quedarà fora. S’hauria d’haver començat per esbrinar quins centres fan formació, quins programes formatius diuen que imparteixen i, des de l’Administració, vetllar perquè aquests programes es compleixin al llarg de l’any. Això ja garanteix que no s’està prenent el pèl a l’usuari. Val a dir que el procés de regulació també va tenir aspectes positius. Va posar una mica d’ordre. Va servir perquè molts centres de formació es posessin al dia.
—Va tenir aspectes positius, però és evident que el decret no et va agradar.
Era un decret sancionador que donava a entendre que el sector era perillós, cosa que no és certa. Quasi totes les organitzacions professionals tenen una assegurança de responsabilitat civil i no l’han hagut de fer servir mai. Això demostra que els professionals treballen amb seguretat.
El decret hauria d’haver reconegut que les teràpies naturals són una realitat i dir que l’Administració accepta aquesta realitat. El pas següent hauria d’haver estat fer un llistat de quines són les teràpies naturals, saber qui són les persones que les fan servir i on les practiquen. El decret havia de demostrar que el Departament de Salut tenia constància de qui practica les teràpies naturals a Catalunya sense recomanar a ningú. Si analitzes quines disciplines havien de ser regulades, et trobes coses ben estranyes. Hi havia teràpies que no les coneixia ningú. Hi va haver organitzacions que van participar en el procés de regulació que van intentar obtenir el propi benefici amb el decret.
A més, en el decret no es parla en cap moment de l’usuari.
—Parlem de l’usuari, doncs. Què ha de tenir en compte a l’hora de triar un terapeuta?
El Dr. Manel Mateu Ratera va tractar un pacient amb medicaments homeopàtics el 1983 per primera vegada. Des d’aleshores ençà, el fins ara president de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) ha vist un ascens progressiu del nombre de malalts tractats amb aquesta disciplina, malgrat que hi ha grups que volen desprestigiar-la. També s’ha adonat que, cada vegada més, l’homeopatia entra a les cases per tractar un problema de salut dels fills i finalment s’hi acaba instal·lant.
—A casa, l’homeopatia va entrar per un problema de salut de la nostra filla que es repetia cada primavera i no trobàvem solució. És habitual que les famílies coneguin l’homeopatia per una experiència amb els fills?
—És molt habitual. Hi ha força famílies que porten els nens —i cada vegada més petits— al metge homeòpata. En veure que al nen se li han curat les angines i no necessita més antibiòtics o que li ha marxat l’asma i no li cal més Ventolin, les famílies ho comenten a l’escola. És habitual que les mares, veient el bon resultat de l’homeopatia en els fills —els nens reaccionen bé i ràpid a l’homeopatia— vulguin que se’n beneficiï la resta de la família. Aleshores vénen i pregunten si l’homeopatia també va bé per als dolors menstruals, per a l’artrosi de la mare o per a l’úlcera d’estómac del pare. Nosaltres els diem que sí; que s’ha d’individualitzar cada persona; que hem de veure el pacient, fer la història, seleccionar el medicament i després veure si ha funcionat. Els bons resultats en els nens és la principal manera de convèncer les famílies de què l’homeopatia funciona.
—L’homeopatia pot substituir les vacunes?
Enguany Heilpraktiker Institut celebra el seu 30è aniversari. En aquest temps, l’escola s’ha convertit en un dels referents a Barcelona pel que fa a la formació en teràpies naturals. El seu director, Gustau Pau, afirma que les persones que estudien al centre tenen inquietuds al marge de la feina que desenvolupen, tot i que no necessàriament vulguin canviar de professió. També ha notat com els interessos dels alumnes han anat variant al llarg d’aquestes tres dècades.
—Quin és el perfil de la persona que decideix estudiar teràpies naturals?
—A la nostra escola és, sobretot, una persona que té unes inquietuds al marge de la professió que està exercint. La mitjana d’edat és de 30 anys o més. Amb tot, el perfil depèn molt de l’oferta que fa cada escola. La nostra té una línia purista. En canvi, hi ha centres que volen donar un perfil molt científic i d’altres que imiten un model universitari. En aquests altres centres hi van alumnes molt jove, de 18 o 19 anys, que no ha entrat a la universitat. En tots els casos sempre hi ha més dones: tenen més inquietuds, segurament perquè tenen més contacte amb el seu cos al llarg de la seva vida per qüestions com l’embaràs, el naixement, l’alletament, etc. El seu cos vibra de manera diferent.
—Què motiva els estudiants a formar-se en aquest camp?
—Una motivació és el fet d’haver superat una malaltia greu, o bé tenir o haver tingut algú al seu voltant amb algun problema de salut seriós. És gent que busca una solució en les teràpies naturals. Una altra motivació de moltes persones és voler canviar de vida, perquè allò que estan fent no els satisfà. No sabria dir-te quina de les dues té més importància.
—Quins coneixements sobre salut s’han de tenir per començar a estudiar i quins coneixements s’han d’haver adquirit en acabar la formació?
La nostra llar pot ser hostil o amigable, ens pot entorpir la vida o fer-nos-la fàcil. Poques persones són conscients de com influeix l'hàbitat en l'estat d'ànim. Potser per aquest motiu, la consultora de Feng Shui Rosa Riubó ens va…
No recordo a qui vaig sentir dir que “no estem en una època de canvi, sinó en un canvi d’època”. I segurament tenia raó, a jutjar per l’última edició de la fira BioCultura a Barcelona. La gran afluència de públic semblava com si s’estigués preparant una revolució de signe oposat a l’actual crisi econòmica, ecològica i de valors. Cada vegada són més les persones que consideren que el sistema actual és caduc i han iniciat la seva pròpia transformació, escoltant el seu interior i relacionant millor amb l’entorn.
El Dr. Manel Mateu Ratera acaba de passar el relleu de la presidència de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) a la Dra. Maite Bravo García. Tot i haver deixat aquesta responsabilitat que ha exercit durant nou anys, el Dr. Mateu segueix igual d’actiu i ara ultima el seu segon llibre: Primeros auxilios con homeopatía. Converso amb ell sobre els avantatges, els inconvenients i els límits de l’homeopatia, així com sobre la relació entre els remeis homeopàtics i el perfil psicològic de cada persona.
—Què pot curar i què no pot curar l’homeopatia?
—La homeopatia pot plantejar-se de curar tot allò per al qual el cos encara té recursos de defensa per posar en marxa. No treballa ni amb cirurgia ni amb elements de substitució com hormones o antibiòtics. Treballa en el cos viu —animals, plantes o éssers humans—, estimulant la seva capacitat de reacció, la seva immunitat, el seu sistema nerviós, a través de la clau del remei semblant, com una vacuna. Per tant, una persona que ha tingut operacions que han comportat l’extracció d’òrgans o que ha tingut tractaments que li han anul·lat la capacitat immunitària i la malaltia l’ha destruït, té mal pronòstic per l’homeopatia. Hi ha malalties que la medicina convencional no pot curar i l’homeopatia sí, i al revés. L’homeopatia té uns límits en els quals ha d’entrar la medicina convencional, a través de la cirurgia o a través de la substitució amb teràpies biològiques com és el cas de la diabetis. L’homeopatia no té medicaments per substituir la insulina. Això no obstant, per exemple, en un pacient que es medica amb 40 unitats per dia d’insulina i que està mal compensat, un bon tractament homeopàtic por fer–li baixar la glucosa de 160 o 180 mal controlada a 110 o 120 en només una setmana. Seria un cas de tractament col·laborador.
—L’homeopatia es pot considerar una medicina en si mateixa?
—Efectivament és una medicina en si mateixa, però fixa-t’hi: l’homeopatia utilitza la tècnica dels similars; la medicina convencional utilitza la tècnica dels contraris; l’acupuntura reequilibra els meridians energètics a través de l’estímul de punts concrets; la fitoteràpia aprofita les substàncies químiques de les plantes i utilitza el mateix sistema que l’al·lopatia; el reiki aplica l’energia de les mans o del propi cos sobre una persona malalta i també té el seu camp d’acció; i etcètera, etcètera. L’homeopatia és una medicina en si mateixa, però és una part de la Gran Medicina, de la Medicina en majúscules, i ha de treballar conjuntament amb les altres tècniques. Totes les tècniques tenen uns avantatges, uns inconvenients i uns límits. La Medicina en majúscules és el compendi de totes les tècniques.
—Quants tipus de perfils psicològics té definits l’homeopatia?
Com que sóc poc amant de les aglomeracions, vaig decidir anar a la Fira Espiritualmente divendres a la tarda. El nombre de visitants —persones de mitjana edat, homes i dones a parts iguals— era raonable per poder visitar els estands sense aclaparaments.
D’entre la quarantena d’expositors, em va sorprendre positivament la iniciativa d’Holistic Terapias, una xarxa de centres de teràpies naturals repartits per tot Catalunya que s’han aplicat la dita de “la unió fa la força”. Així, cadascun dels centres pot oferir un ventall més ampli d’especialitats als seus usuaris, gràcies a la resta d’associats. També vaig conèixer en persona part dels equips de Todoterapias i d’Autocrecimiento, dos portals dedicats a la divulgació de les teràpies alternatives i el creixement personal, així com a la promoció dels professionals de les diferents disciplines.
Ara és més necessari que mai un canvi a nivell personal, mental i espiritual per superar la crisi global en què ens trobem immersos. Sota aquesta premissa, neix la primera edició de la Fira Espiritualmente, alternativa, de creixement personal i misteris de la ciència, que se celebrarà aquest cap de setmana (7, 8 i 9 d’octubre) a Fira Sabadell (Vallès Occidental). Al saló s’hi podran trobar nombrosos estands de productes i serveis, escoles i professionals que ensenyaran noves teràpies, tècniques de creixement personal i temes espirituals, a més d’un espai per a l’oci (viatges alternatius, llibres, spas, etc.) Destaca, a més, un ampli programa de 48 conferències.
La teràpia floral és un tractament natural basat en 38 essències florals, que corresponen a tot l'espectre d'emocions humanes. Cadascuna d'aquestes essències és capaç de corregir una de les emocions negatives de la persona (pors, debilitats, insatisfaccions, dubtes, etc.). Es…