“No tinc temps per educar el meu fill”. Un títol provocador per atraure pares que van de bòlit i que tenen la sensació d’estar dedicant poc temps de qualitat als fills. La xerrada, impartida recentment a l’Espai Cívic Centre d’Igualada, va anar a càrrec de Chon Molina, doctora en Psicologia, especialitzada en infància i adolescència.

Més que amoïnats, els pares estem desorientats. Desorientats perquè la societat en la qual ens van criar ja no és la mateixa que ara. A la nostra infantesa, molts teníem un adult sempre a casa, mentre que l’altre treballava. Els rols estaven ben definits. Ara, pare i mare –si estan de sort– treballen fora i probablement tinguin un llarg trajecte per tornar a casa. Abans, jugàvem sols. Avui en dia, els fills demanen jugar amb els pares i ens exprimeixen al màxim durant les estones que tenim en comú (després de les activitats extraescolars o d’estar amb els avis o els cangurs, i un cop acabades les llargues jornades de treball). Els fills s’aprofiten del sentiment de culpa de molts pares, que no sabem on posar els límits.