Sempre ha existit la creença que els somnis són un mètode per classificar la informació recollida a la vigília. Mentre estem desperts, la nostra activitat es concentra en l’exterior i en allò conscient. Rebem moltíssimes dades sobre les altres persones, les situacions en què ens veiem immersos i tot allò que ens envolta. Part d’aquesta informació l’hem d’entendre al moment per poder prendre decisions i avançar. La resta, en canvi, l’haurem d’analitzar i interpretar més endavant. Pamela Ball compara el procés de somniar amb la neteja d’una casa. En fer neteja, alliberem espai per recollir noves dades el dia següent. Quan somniem, la informació que a priori no ens ha de ser útil es llença a l’abocador general —que ella també anomena inconscient col·lectiu—. El que potser ens servirà més endavant es desa al traster per fer-ne ús en futures ocasions i de manera aleatòria. La resta es guarda a prop, en un lloc de fàcil accés, per tenir-ho a mà, ja que segurament són dades que haurem de fer servir aviat.

En el llibre ‘Gran enciclopèdia dels somnis’, l’autora exposa el cas que potser el lector haurà experimentat. Quan anem a dormir ens formulem una pregunta a un problema que no aconseguim resoldre. Definim el problema, registrem tota la informació que hem obtingut i ens adormim preguntant-nos l’aclariment que necessitem o les dades que ens falten. Potser l’endemà al matí ja tenim una resposta, potser tarda uns dies o potser el dilema es va desxifrant en successius somnis al llarg de diverses nits. Sigui com sigui, arriba un moment que instintivament sabem que hem resolt el problema.