Entrevista al Dr. Manel Mateu (I): “L’homeopatia investiga nous medicaments per curar malalties canceroses i autoimmunes”
El Dr. Manel Mateu Ratera acaba de passar el relleu de la presidència de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) a la Dra. Maite Bravo García. Tot i haver deixat aquesta responsabilitat que ha exercit durant nou anys, el Dr. Mateu segueix igual d’actiu i ara ultima el seu segon llibre: Primeros auxilios con homeopatía. Converso amb ell sobre els avantatges, els inconvenients i els límits de l’homeopatia, així com sobre la relació entre els remeis homeopàtics i el perfil psicològic de cada persona.
—Què pot curar i què no pot curar l’homeopatia?
—La homeopatia pot plantejar-se de curar tot allò per al qual el cos encara té recursos de defensa per posar en marxa. No treballa ni amb cirurgia ni amb elements de substitució com hormones o antibiòtics. Treballa en el cos viu —animals, plantes o éssers humans—, estimulant la seva capacitat de reacció, la seva immunitat, el seu sistema nerviós, a través de la clau del remei semblant, com una vacuna. Per tant, una persona que ha tingut operacions que han comportat l’extracció d’òrgans o que ha tingut tractaments que li han anul·lat la capacitat immunitària i la malaltia l’ha destruït, té mal pronòstic per l’homeopatia. Hi ha malalties que la medicina convencional no pot curar i l’homeopatia sí, i al revés. L’homeopatia té uns límits en els quals ha d’entrar la medicina convencional, a través de la cirurgia o a través de la substitució amb teràpies biològiques com és el cas de la diabetis. L’homeopatia no té medicaments per substituir la insulina. Això no obstant, per exemple, en un pacient que es medica amb 40 unitats per dia d’insulina i que està mal compensat, un bon tractament homeopàtic por fer–li baixar la glucosa de 160 o 180 mal controlada a 110 o 120 en només una setmana. Seria un cas de tractament col·laborador.
—L’homeopatia es pot considerar una medicina en si mateixa?
—Efectivament és una medicina en si mateixa, però fixa-t’hi: l’homeopatia utilitza la tècnica dels similars; la medicina convencional utilitza la tècnica dels contraris; l’acupuntura reequilibra els meridians energètics a través de l’estímul de punts concrets; la fitoteràpia aprofita les substàncies químiques de les plantes i utilitza el mateix sistema que l’al·lopatia; el reiki aplica l’energia de les mans o del propi cos sobre una persona malalta i també té el seu camp d’acció; i etcètera, etcètera. L’homeopatia és una medicina en si mateixa, però és una part de la Gran Medicina, de la Medicina en majúscules, i ha de treballar conjuntament amb les altres tècniques. Totes les tècniques tenen uns avantatges, uns inconvenients i uns límits. La Medicina en majúscules és el compendi de totes les tècniques.
—Quants tipus de perfils psicològics té definits l’homeopatia?
—N’hi ha tants com medicaments té la naturalesa. Els clàssics de l’homeopatia van definir un grup d’entre 30 o 40 medicaments molt característics que es deien policrestes. Amb els anys s’ha vist que el gènere humà és més complex. Aquests perfils sí que permeten ser precisos en els infants o en els animals, ja que tenen unes característiques més simples. Quan la persona arriba a l’adolescència, la cosa es complica. Per exemple, jo tinc registrat que he receptat més de 600 medicaments diferents. Crec que aquesta és la gran diferència amb les flors de Bach, que en certa manera van sorgir de l’homeopatia. El Dr. Edward Bach era un metge que també feia homeopatia, però ho va simplificar en 38 flors de Bach que tenen uns patrons determinats. L’homeopatia és més complexa i la precisió en l’espectre és molt més gran. Hi ha unes 2.000 soques de medicaments molt ben estudiades. Poden ser d’origen mineral, vegetal, animal, químic, sintètic o del regne dels fongs. Han passat per una experimentació: s’ha fet la prova amb voluntaris sans per saber quins símptomes tenen. Després, per la llei del similar, hem aplicat aquests medicaments a malalts que tenen aquells mateixos símptomes. Tot i que de les 2.900 soques existents no totes han passat una experimentació, hi ha una gran varietat de medicaments.
—Quan Samuel Hahnemann va iniciar l’homeopatia, quants medicaments va deixar estudiats?
— Ell en va estudiar uns 90. Pot semblar poc, però va ser una feina monumental. Pensa que, d’un metall com l’arsènic (arsenicum album), 600 símptomes van ser estudiats per ell.
—El nostre perfil psicològic determina les malalties que patirem al llarg de la vida?
—No. El perfil psicològic determina el patró de remei que podem utilitzar. Podem tenir dues persones amb un mateix perfil i que l’una acabi patint malaltes greus i l’altra malalties lleus en òrgans diferents. Sí que, a vegades, hi ha similituds en la manera com desenvolupen aquestes patologies. Les malalties depenen més de l’herència rebuda, del terreny on la persona es mou i de les circumstàncies ambientals, que poden ser emocionals, físiques, magnètiques, químiques i d’alimentació. També és cert que hi ha medicaments —o patrons mentals que responen a medicaments determinats— que tenen una predisposició a patir del pulmó, de la bufeta o de la pell. Aleshores podríem dir que les persones que reben el medicament sulfur és probable que pateixin de la pell o de les mucoses i que les malalties que tinguin en òrgans interns no siguin tan greus com les patologies dels individus que reben d’altres metalls pesats com el mercuri o l’arsènic, que són més destructius. Per tant, sí que hi ha una tendència, però el perfil psicològic no determina una malaltia.
—Què està investigant actualment l’homeopatia?
—Té dos camps d’acció molt importants. L’un és seguir investigant nous medicaments i fer experimentacions en voluntaris sans per conèixer nous remeis capaços de curar malalties canceroses i autoimmunes, cosa que és el repte de la medicina moderna. Són malalties provocades pel nostre estil de vida i per la contaminació (la contaminació pot ser aèria, química, electromagnètica, radioactiva, elèctrica, en els aliments amb additius…). L’altre camp de recerca és trobar el mètode de diagnòstic més eficaç, perquè l’homeopatia encara té un cert grau d’inexactitud. La llei del similar és molt exacta i, quan es compleix, és fantàstic i rapidíssim. Arribar a trobar el medicament clau, però, no és tan fàcil. Estan buscant mètodes per trobar la clau que faci que el diagnòstic sigui més exacte.
Enllaços relacionats:
