La meva experiència de deixar de fumar

02/08/2011
albert
Llibres
0 Comments

Un dia d’aquests farà set anys que vaig deixar de fumar. I dic “un dia d’aquests” perquè no sé la data exacta. Des d’aquella última cigarreta, vaig tenir clar que ho deixava per sempre i, per tant, no calia torturar-me comptant els dies, les setmanes o els mesos que portava sense tabac. No us penseu que em va caldre força de voluntat. Senzillament vaig llegir un llibre que tenia molta anomenada: Deixar de fumar és fàcil si saps com, d’Allen Carr. Aproximadament el 70% de les persones que l’han llegit han aconseguit deixar de fumar sense esforç i sense engreixar-se.

En un dels primers capítols, Allen Carr explica el fenomen de l’addicció a la nicotina, una droga d’actuació ràpida. El nivell de nicotina a la sang disminueix a la meitat al cap de mitja hora d’haver fumat la darrera cigarreta i a la quarta part al cap d’una hora. Quan el fumador apaga la cigarreta, la nicotina comença a ser expulsada del cos i l’addicte comença a sentir molèsties (el mono): sensació de buidor, nervis, inseguretat, irritabilitat, etc. Totes aquestes molèsties desapareixen en encendre la següent cigarreta. És una cadena per a tota la vida, si no la trenquem.

L’autor posa de manifest que les molèsties no suposen cap malestar físic. L’ansietat és només psicològica. Per aquest motiu, dedica la resta del llibre a trencar falsos mites que els fumadors ens hem anat creant: un bon àpat no seria el mateix sense fumar, el tabac em relaxa i em dona confiança, etc. Allen Carr també evidencia algunes grans contradiccions. Com pot ser que hi hagi una droga tan màgica que funcioni en estats d’avorriment i de concentració, dos estats completament oposats? O en estats de relaxació i d’estrès? “La veritat és que el tabac no alleuja l’avorriment ni l’estrès; no afavoreix la concentració ni la relaxació. Tot és una il·lusió”, assegura.

Al final, Allen Carr dona les pautes de com fumar l’última cigarreta (ja que és convenient seguir fumant mentre llegeixes el llibre). Després de la rentada de cervell que t’ha anat fent durant pàgines i pàgines, i després de llegir els últims consells, fumar la darrera cigarreta es converteix en una sensació tan fastigosa que molt pocs gosen repetir. He comentat el ritual de l’última cigarreta amb altres persones que han deixat de fumar llegint el llibre i molts hem coincidit en el fet que havíem estat incapaços de fumar-nos-la sencera.

L’addicció al tabac és una prova més de l’estreta relació que existeix entre cos i ment. La por al mono i als trastorns físics és el que fa que molts fracassin en l’intent de deixar de fumar per la via de la força de voluntat. Gran part del problema és una qüestió psicològica i sovint no és fàcil desfer el lligam que hem creat entre fumar i fer tal o tal altra activitat. Sense anar més lluny, jo vaig creure que em seria impossible prendre cafè sense una cigarreta. Després em vaig adonar que havia estat una bestiesa passar quinze dies sense fer el tallat! Tant de bo aquest post serveixi perquè algun lector faci el primer pas per deixar aquest vici tan ridícul.

Si vols saber més coses sobre Allen Carr o sobre com ho va deixar aquest fumador compulsiu, ell mateix ho explica en aquest vídeo.