skip to Main Content
Gaspar Hernandez I Albert Rossell.

Gaspar Hernandez: “Molts lectors se sentiran identificats amb el protagonista de ‘La terapeuta’, perquè tots som ansiosos”

En Gaspar Hernandez és periodista i escriptor. Des de fa set temporades dirigeix ‘L’Ofici de viure’ a Catalunya Ràdio, un programa de psicologia. En aquest període, la seva vessant literària també ha estat marcada pels temes de psicologia i terapèutica. Amb la novel·la ‘El silenci’ (2009) va guanyar el Premi Josep Pla. A ‘L’ofici de viure bé’ (2009) recollia un seguit de treballs periodístics. I a ‘Contes per fer feliç’ (2011), escrit amb Jordi Llavina, es donen eines als pares per educar els fills en les emocions. Ara acaba de publicar ‘La terapeuta’ (2014), una novel·la el protagonista de la qual és l’Hèctor Amat, un actor que presencia un crim i, per superar-ho, recorre a la teràpia de l’Eugènia.

–La majoria de nosaltres no hem patit un xoc tan greu com l’Hèctor Amat. Això no obstant, cada vegada més vivim en una pressió continuada. Tots som candidats a anar a una terapeuta?

–En som candidats quan l’ansietat ens paralitza o ens obstaculitza en el nostre dia a dia. Si no, no cal anar-hi. L’Hèctor Amat ja patia ansietat abans de presenciar l’assassinat. És un home normal i corrent, de quaranta i escaig anys, amb ansietat. S’hi poden sentir identificats molts lectors perquè, avui en dia, en menor o en major mesura, tots som ansiosos. L’ansietat, fins a cert punt, és bona perquè és un senyal d’alarma que, quan es dispara, ens ajuda a sobreviure com a espècie. El que passa a la nostra societat és que es dispara molt sovint i durant molt de temps. Vivim constantment sota els efectes de l’ansietat i aquí ja hi ha un problema. L’ansietat està relacionada amb la por al futur per la situació actual.

–Abans de la crisi ja hi havia ansietat.

–No hi havia tants trastorns d’ansietat com ara. No hi havia la por a què et facin fora de la feina d’un dia per l’altre o a què hi hagi retallades i no puguis pagar la hipoteca. Costa de quantificar-ho, però una manera de fer-ho és veure el volum de tranquil·litzants que s’estan receptant ara mateix i els que es receptaven fa deu anys. S’ha disparat moltíssim. Un altre tema és que els tranquil·litzants es recepten amb molta facilitat i molta alegria.

–I què ha canviat respecte a l’època dels nostres pares? No hi havia tants casos de trastorns mentals o no se sabien?

–Són moltes coses. La família i la religió tradicionalment paraven els cops emocionals. Avui en dia ni la família ni la religió juguen el pes que jugaven. Ens sentim més sols i desemparats, i cadascú fa el que pot. D’aquí ve la importància de l’autoconeixement i de la gestió de les emocions. A part d’això, el sistema ens exigeix més que als nostre pares i vivim vides més accelerades: hem de fer més coses, ens hem de realitzar personalment, volem donar l’abast a tot i fer-ho tot bé. Així, l’ansietat està servida.

Gaspar Hernandez i Albert Rossell.
Gaspar Hernandez i Albert Rossell.

–Abans has parlat de la sobremedicació. Al llibre també es tracta el tema de la dependència.  

Llegir
Árboles De Bambú

La metàfora de l’arbre de bambú, per Sergio Fernàndez

L’arbre de bambú és segurament l’espècie amb un creixement més ràpid, que pot arribar a superar els 30 metres en un sol mes. Perquè això sigui possible, però, la seva llavor necessita uns set anys per començar aquest procés. El bambú empra tot aquest temps per expandir i preparar unes arrels que després li permetran créixer a un ritme vertiginós.

M’encanta la metàfora de l’arbre de bambú per il·lustrar que alguns dels projectes que posem en marxa necessiten un llarg treball previ i un temps de maduració abans de donar els primers fruits. ‘Deixa el temps necessari?’, ens pregunta Sergio Fernández en el seu ‘Vivir sin miedos’ -que ara rellegeixo- abans de explicar-nos la metàfora. En el seu llibre, mitjançant 33 preguntes, aquest periodista, conferenciant i coach ajuda a trobar les respostes que necessiten les persones que decideixen transformar la seva vida.

Arbres de bambú
L’arbre de bambú necessita set anys per començar a créixer vertiginosament.

Llegir

Gaspar Hernàndez: “Ocupar-se en lloc de preocupar-se”

Ocupar-se en comptes de pre-ocupar-se. És un dels jocs de paraules que més sentit té. La primera vegada que me’l vaig trobar va ser en un article del periodista Gaspar Hernàndez recollit al seu llibre L’ofici de viure bé, que ara rellegeixo. La frase té tot el sentit del món, perquè sovint ens atabalem amb problemes que potser mai no arribaran. “La meva vida està plena de terribles desgràcies, la majoria de les quals mai no van succeir”, va dir l’escriptor Michel de Montaigne, ens recorda el director de L’ofici de viure, programa de Catalunya Ràdio.

El periodista Gaspar Hernàndez és també un prolífic escriptor

Gaspar Hernàndez és del parer que, en comptes de preocupar-nos, és més útil destinar tota aquesta energia a causes millors, com ara buscar una solució a allò que ens angoixa. “Quan sorgeixi un problema [i no abans], podem buscar solucions al moment i, una vegada presa una decisió, ser conseqüents, actuar i oblidar-nos de l’assumpte en lloc de prolongar l’estrès inútilment, amb el desgast físic i emocional que implica.

Llegir

La meva experiència personal amb el reiki

Ja fa temps que volia dedicar unes línies a explicar la meva experiència personal amb el reiki, així com agrair públicament al Jordi i a l’Eva el bon moment que vaig passar al taller de Reiki que van impartir a Igualada. Volia saber més sobre aquesta teràpia que cada dia té més adeptes i –com a professional dedicat a la comunicació sobre salut i teràpies naturals– creia necessari tornar a experimentar-la. Abans de passar a la sala, el Jordi i l’Eva em van aconsellar que hi entrés sense crear-me cap tipus d’expectativa, que simplement em deixés portar, i així ho vaig fer.

El taller va començar amb l’entonació d’un mantra i, posteriorment, els quinze participants vam crear una roda d’energia. Després vam veure dos vídeos sobre reiki que em van ajudar a aprendre i entendre una mica més aquesta teràpia natural, sobretot després de les preguntes i respostes i dels comentaris sobre els audiovisuals. Em va quedar gravat el concepte de “brillar amb llum pròpia” o –dit en altres paraules– la importància de ser un mateix. També em va agradar sentir els comentaris d’algun dels assistents en la línia de com el reiki havia transformat la seva vida. Per acabar la primera part del taller, tot el grup vam fer una meditació guiada, la qual em va començar a remoure certes idees.

Llegir

La majoria de malalties físiques i emocionals s’originen per bloquejos energètics

Article d’autor: Griselda Vidiella (*), directora del Centre FAC.

La majoria de les malalties físiques, mentals i emocionals són causades per impactes emocionals no alliberats al moment. Per poder-ho explicar, primer caldrà fer una introducció a la medicina holística.

La medicina holística entén que l’energia entra al cos pels aliments, l’aire i el sol. L’energia es distribueix per tot el cos a través dels meridians i els nadis. Aquesta energia ens permet, d’una banda, fer accions físiques, emocionals i mentals. De l’altra, fa que les cèl·lules puguin reproduir-se correctament. Si l’energia arriba bé a tot el cos, tot funciona, però no sempre és així. Quan hi ha un impacte emocional (conflicte, disgust…), si no s’allibera al moment (parlant, cridant, plorant…), hi ha un estancament de l’energia, s’obstrueixen els meridians i l’energia es converteix en matèria (bloqueig energètic).

Els bloquejos energètics tenen una repercussió física i una altra emocional. A nivell físic, un bloqueig genera una pressió als òrgans del voltant i absorbeix la seva energia. Aquests òrgans s’inflamen, es debiliten i, amb el temps, originen les malalties. Per contra, les cèl·lules que formen el bloqueig guanyen en mida i en força fins al punt d’alterar el seu ADN, cosa que pot generar tumors, miomes i quists.

Griselda Vidiella, naturòpata, psicòloga evolutiva i directora del Centre FAC
Llegir
Back To Top
×Close search
Search